índex - bibliografia

10/8/07

S'aigua corrent no mata sa gent

Variants i sinònims:

  • Aigua (o l'aigua) que corre no porta verí (ESPUNYES 2007)
  • Aigua (o l'aigua) corrent no fa mal a la gent (ESPUNYES 2007)
  • Deu em guard de l'home de bé, que del dolent jo me'n guardaré (SAURA 1884)
  • Déu em guardi d’home bo, que del dolent ja ho faré jo (PUJOL I CAMPENY 2008)
  • Guarda't (o Déu nos guard) d'aigua que no corri ni de gat que no mioli (SAURA 1884)
  • No et guardis de qui servei faràs, mes guarda't de qui desplauràs (SAURA 1884)
  • No mengis fruita passada ni beguis aigua aturada (ESPUNYES 2007)
  • S'aigua corrent no mata sa gent (PONS LLUCH 1993)
Equivalents:
  • Agua corriente no mata a la gente; agua sin correr, puede suceder [ES] (PONS LLUCH 1993)
  • Del agua mansa me libre Dios, que de la recia (o brava) me libro yo [ES] (SAURA 1884)
  • Del bueno me guarde Dios, que del malo me guardaré yo [ES] (SAURA 1884)
  • Del bueno me guarde Dios, que del malo me guardo yo [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)
  • El agua corriente no mata a la gente [ES] (ESPUNYES 2007)
  • Garantissez-vous de vos amis, vous saurez bien vous défendre de vos ennemies (Trad.: Assegureu-vos dels vostres amics i sabreu defensar-vos dels vostres enemics) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
  • Save us from our friends (Trad.: Salveu-nos dels nostres amics) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)
Parèmia segons la font original: Deu me guart del home de bé, que del dolent jo me'n guardaré | Guardat (ó Deu nos guart) d'aygua que no corra ni de gat que no miole | No guarts á qui servey farás, mes guarda á qui desplaurás (SAURA 1884).

Explicació
:
  • Vol dir que no acumula impureses (PONS LLUCH 1993).
  • Ens recomana que ens ocupem de prevenir-nos de les coses dolentes, ja que si li atorguem aquesta responsabilitat a algú altre (Déu, per exemple), no tenim cap garantia de què sigui així (PUJOL I CAMPENY 2008).
Font:
  • Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
  • Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
  • Josep Espunyes i Esteve (2007): Dites, locucions i frases fetes. Barcelona: Ed. Proa. Col. «Les Eines, 49».
  • Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències.  

Cap comentari: