índex - bibliografia

9/5/07

A casa del ferrer, ganivet de fusta

Variants i sinònims:

  • A cal ferrer, ganivet de fusta (CONCA 1988)
  • A cal sabater, sabates de paper (LLENGÜES VIVES, 62 - 2007)
  • A casa del ferrer, ganivet de fusta (AMADES 1951a)
  • Cap sabater calça bé (DIÀFORA 1982)
  • El sabater és el més mal calçat (GARCÍA SALINAS 1994)
  • El sabater és qui va més mal calçat (BALBASTRE 1977)
  • El sabater, el més mal calçat (PUJOL I CAMPENY 2008)
  • Es sabater duu ses sabates velles (PONS LLUCH 1993)
  • Es sabater és es qui duu ses sabates més velles (PONS LLUCH 1993)
Equivalents:
  • Em casa de ferreiro, espeto de pau [GALAICO-PORTUGUÈS] (LLENGÜES VIVES, 62 - 2007)
  • En ca'l ferreru, cuchiellu de madera [ASTUR-LLEONÈS] (LLENGÜES VIVES, 62 - 2007)
  • En casa del ferrer, el més mal estraler [ARAGONÈS] (LLENGÜES VIVES, 62 - 2007)
  • En casa del herrero, cuchara de palo [ES] (DIÀFORA 1982) - (PUJOL I CAMPENY 2008)
  • En casa del herrero cuchillo de palo [ES] (BALBASTRE 1977) - (PUJOL I CAMPENY 2008)
  • Errementariaren etxean zotza burruntzi [EUSKERA] (LLENGÜES VIVES, 62 - 2007)
  • In domo ‘e mastru ‘e ferru, resorza de linna [SARD] (LLENGÜES VIVES, 62 - 2007)
  • Les cordonniers sont les plus mal chaussés (Trad.: Els cordoners són els més mal calçats) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
  • Lo sabatièr es totjorn lo mai mal cauçat [OCC] (LLENGÜES VIVES, 62 - 2007)
  • No hay zapatero bien calzado (PONS LLUCH 1993)
  • The shoemaker's son always goes barefoot (Trad.: El fill del sabater sempre va descalç) [EN]  (PUJOL I CAMPENY 2008)
Explicació:
  • Es diu perquè, sovint, el qui més pot fer una cosa és el qui menys la fa o la frueix (PONS LLUCH 1993).
  • Adverteix de les deformacions professionals, que fan que precisament el camp en el qual un treballa, sigui el més descuidat en la seva vida (PUJOL I CAMPENY 2008).
Nota: Agraeixo en Miquel Boronat per posar-me sobre la pista de les equivalències de Llengües Vives, 62 (2007).

Font:
  • Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
  • Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.
  • Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
  • Llengües Vives, 62 (2007): "Butlletí d'actualitat lingüística del sud-oest europeu:
    aragonés, astur-lleonés, català, euskara, galaico-português, occitan, sardu".
  • Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències

Cap comentari: