índex - bibliografia

30/5/07

No es pot repicar i anar a la processó

Variants i sinònims:

  • No es pot repicar i anar a la processó (BALBASTRE 1977) - (MIRAVITLLES 1989) - (PONS LLUCH 1993)
  • No es pot tocar campanes i anar a la processó (PUJOL I CAMPENY 2008)
  • No pot ser repicar i anar a la processó (SAURA 1884)
  • No s'aprèn la doctrina al costat de la Catarina (SAURA 1884)
  • Somera que té pollí, no va mai dreta al molí (SAURA 1884)
  • V. Qui molt abraça, poc estreny
  • Qui toca campanes no pot anar a sa processó (PONS LLUCH 1993)
  • Toca campanes i vol anar a sa processó (PONS LLUCH 1993)
Equivalents:
  • Asna con pollino, no va derecha al molino [ES] (SAURA 1884)
  • No se puede repicar y andar en la procesión [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)
  • On ne peut pas être au même temps au carrillon et à la procession (Trad.: No es pot ser al mateix temps al carilló i a la processó) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
  • Repicar y andar en la procesión, implica contradicción (PONS LLUCH 1993)
  • You can't have your cake and eat it (Trad.: No pots tenir el teu pastís i menjar-te’l) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)
Parèmia segons la font original: No pot ser repicar y anar a la profesó | No s'aprén la doctrina al costat de la catarina | Somera que té pollí, no va may dreta al molí (SAURA 1884).

Explicació
:
  • Significa que no poden fer-se dues coses oposades al mateix temps (PONS LLUCH 1993).
  • No podem ser a dos llocs al mateix temps, i per tant, ens hem de conformar amb tan sols una de les opcions que puguem tenir (PUJOL I CAMPENY 2008).
Font:
  • Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
  • Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
  • Joan Miravitlles (1989): Diccionari general de barbarismes i altres incorreccions. Barcelona: Editorial Claret. Col·lecció «Pompeu Fabra», núm. 10.
  • Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
  • Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castellà castellà-català. Barcelona, Edicions 62. Col·lecció «El Cangur diccionaris», núm. 240.
  • Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències.
  • Víctor Pàmies i Riudor (2012): Dites.cat  Locucions, frases fetes i refranys del català. Barcelona: Ed. Barcanova. Col. «El català portàtil».

Cap comentari: