índex - bibliografia

30/5/07

Qui tot ho vol, tot ho perd

Variants i sinònims:

  • L'enveja trenca el sac (CONCA 1988)
  • Lo massa gratar cou (SAURA 1884)
  • Qui tot ho vol, tot ho perd (GIMENO 1989) - (PUJOL I CAMPENY 2008)
Equivalents:
  • Abad avariento, por un bodigo pierde ciento [ES] (SAURA 1884)
  • All covet, all lose (Trad.: Tot cobejat, tot perdut) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)
  • La avaricia rompe el saco [ES] (Zèfir)
  • La codicia rompe el saco [ES] (BALBASTRE 1977) - (GIMENO 1989) - (PUJOL I CAMPENY 2008)
  • Qui tout convoite, tout perd (Trad.: Qui tot ho cobeja, tot ho perd) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
Explicació:
  • Perill de ser massa ambiciós. Basat en la faula grega que parla de l'home que tenia una gallina ponedora d'ous d'or. Impacient i avariciós, l'home la va matar perquè no en tenia prou amb un ou al dia, i es va quedar sense cap. Aquell que reclama més del que rep potser no tindrà res més en el futur (GIMENO 1989).
  • La cobdícia comporta la pèrdua dels béns cobejats com a conseqüència (PUJOL I CAMPENY 2008).
Parèmia segons la font original: Qui tot ho vol tot ho pert (SAURA 1884)

Font:
  • Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
  • Isabel Gimeno (1989): El llibre dels refranys catalans. Barcelona: Editorial De Vecchi.
  • Zèfir (agost 2002) - Llista de professionals de la llengua catalana.
  • Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències.

Cap comentari: