índex - bibliografia

31/5/07

Si vols arribar a dalt com un jove, puja les escales com un vell

Variants i sinònims: Si vols arribar a dalt com un jove, puja les escales com un vell (BALBASTRE 1977).

Equivalents: vísteme despacio que estoy de prisa [ES] (BALBASTRE 1977).

Comentari: Jo en castellà coneixia, atribuït a Napoleó: «Vísteme despacio que tengo prisa».

Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

Si no és veritat, és ben trobat

Variants i sinònims: Si no és veritat, és ben trobat (BALBASTRE 1977).

Equivalents:

  • Merece ser verdad [ES] (BALBASTRE 1977)
  • Se non è vero, è ben trovato [IT]
  • Si no es verdad tiene su gracia [ES] (BALBASTRE 1977)
Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

Si ets maça, feriràs; si ets enclusa, sofriràs

Variants i sinònims: Si ets maça, feriràs; si ets enclusa, sofriràs (BALBASTRE 1977).

Equivalents: Cuando yunque, sufre; cuando mazo, tunde [ES] (BALBASTRE 1977).

Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

Sempre passa el més inesperat

Variants i sinònims: Sempre passa el més inesperat (BALBASTRE 1977).

Equivalents: Donde menos se piensa salta la liebre [ES] (BALBASTRE 1977).

Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

Sempre cols, amarguen

Variants i sinònims:

  • Cada dia carn embafa, cada dia cols amarguen (SAURA 1884)
  • Sempre cols, amarguen (BALBASTRE 1977)
Equivalents:
  • Cada día gallina, amarga la cocina [ES] (SAURA 1884) - (BALBASTRE 1977)
  • Cada día olla (o todos los días olla) amarga el caldo [ES] (SAURA 1884)
Parèmia segons la font original: Cada dia carn embafa, cada dia cols amargan (SAURA 1884).

Font:
  • Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
  • Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

Roda el món i torna al Born

Variants i sinònims: Roda el món i torna al Born (SAURA 12884) - (BALBASTRE 1977).

Equivalents:

  • La cabra que tira al monte no hay cabrero que la aguante [ES] (BALBASTRE 1977)
  • No dejes lo cierto por lo dudoso [ES] (SAURa 1884)
Parèmia segons la font original: Roda al món, y tórnalen al Born (SAURA 1884).

Font:
  • Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
  • Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

Riurà bé qui riurà darrer

Variants i sinònims:

  • Qui riu l'últim riu més a gust (CONCA 1988)
  • Riurà bé qui riurà darrer (BALBASTRE 1977)
Equivalents:
  • El último es el que ríe bien [ES] (BALBASTRE 1977)
  • Quien rie último rie mejor [ES]
Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

Qui vindrà darrera carregarà amb els neulers

Variants i sinònims: Qui vindrà darrera carregarà amb els neulers (BALBASTRE 1977).

Equivalents: El que venga detrás que arree [ES] (BALBASTRE 1977).

Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

Qui tria massa, tria malament (o s'emporta la pitjor part)

Variants i sinònims: Qui tria massa, tria malament (o s'emporta la pitjor part) (BALBASTRE 1977).

Equivalents: El que mucho escoge, lo peor coge [ES] (BALBASTRE 1977).

Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

Qui té traça manual no pot patir gana

Variants i sinònims: Qui té traça manual no pot patir gana (BALBASTRE 1977).

Equivalents: Quien tiene arte va por todas partes [ES] (BALBASTRE 1977).

Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

Qui té roba, aviat és vestit

Variants i sinònims: Qui té roba, aviat és vestit (BALBASTRE 1977).

Equivalents: En casa llena, presto se guisa la cena [ES] (BALBASTRE 1977).

Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

Qui té mossos i no els veu, es fa pobre i no s'ho creu

Variants i sinònims:

  • Amo qui té mossos i no els veu es fa pobre i no s'ho creu (PONS LLUCH 1993)
  • Qui té (ranxo de) gent i no hi va, si és ric, pobre es fa (PONS LLUCH 1993)
  • Qui té mossos i no els veu, es fa pobre i no s'ho creu (BALBASTRE 1977)
  • Qui té obrers i no els veu, es fa pobre i no s'ho creu (PONS LLUCH 1993)
Equivalents:
  • El ojo del amo engorda el caballo [ES] (BALBASTRE 1993)
  • Obreros a no ver, dineros a perder [ES] (PONS LLUCH 1993)
  • Quien quiere perder su hacienda, entréguela a mozos y nunca la vea [ES] (PONS LLUCH 1993)
Explicació:
  • Significa es refereix al qui té treballadors que fan feina per ell i no té esment a vigilar-los (PONS LLUCH 1993).
  • Es refereix a qui té treballadors qui fan feina per ell i no té esment a vigilar-los (PONS LLUCH 1993).
Font:
  • Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
  • Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».


Qui s'enfada té dues feines: enfadar-se i desenfadar-se

Variants i sinònims:

  • Qui s'enfada té dues feines: enfadar-se i desenfadar-se (BALBASTRE 1977)
  • Qui té cua de palla s'encén (GIMENO 1989).
Equivalents: Quien se pica, ajos come [ES] (BALBASTRE 1977) - (GIMENO 1989).

Explicació: Aquell que ha comès alguna malifeta, es descobrirà ell mateix (GIMENO 1989).

Font:
  • Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
  • Isabel Gimeno (1989): El llibre dels refranys catalans. Barcelona: Editorial De Vecchi.

Qui primer guanya després s'escanya

Variants i sinònims: Qui primer guanya després s'escanya (BALBASTRE 1977).

Equivalents: al freír será el reír y al pagar será el llorar [ES] (BALBASTRE 1977).

Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

Qui primer és al molí, primer mol

Variants i sinònims:

  • Al molí, qui primer hi és, primor mol (PUJOL I CAMPENY 2008)
  • Qui primer és al molí, primer mol (BALBASTRE 1977)
  • Qui primer hi és, primer mol... si es moliner vol (PONS LLUCH 1993)
Equivalents:
  • He that comes first to the hill, may sit where he will (Trad.: El qui arribi primer a la muntanya, seurà on vulgui) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)
  • Le premier au moulin, premier égraine (Trad.: El primer al molí, primer a moldre) [FR]
  • Quien primero llega, ese le calza [ES] (BALBASTRE 1977) - (PUJOL I CAMPENY 2008)
  • Quien primero llega, primero enhorna [ES] (PONS LLUCH 1993)
  • The early bird catches the worm (Trad.: L’ocell matiner caça el cuc) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)
Explicació:
  • Significa que el qui matineja sol tenir molts avantatges damunt els tocatardans (PONS LLUCH 1993).
  • Ressalta l'avantatge d'ésser el més puntual alhora de treballar, ja que això ens serà beneficiós i revertirà en els resultats de la nostra feina (PUJOL I CAMPENY 2008).
Font:
  • Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
  • Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
  • Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències

Qui oli remena, els dits se n'unta

Variants i sinònims:

  • Qui diner d'altre guarda, no s'enneula (o no se'n va al llit sense sopar) (SAURA 1884)
  • Qui meneja l'oli, els dits se n'unta (SAURA 1884)
  • Qui oli remena, els dits se n'unta (BALBASTRE 1977)
  • Qui oli remena, se n'unta les mans (DIÀFORA 1982)
Equivalents:
  • A quien anda entre miel algo se le pega (SAURA 1884)
  • Administrador que administra y enfermo que se enjuaga, algo traga [ES] (SAURA 1884)
  • Quien anda entre (la) miel, algo se le pega [ES] (DIÀFORA 1982)
  • Quien anda entre miel algo se le pega [ES] (BALBASTRE 1977)
Explicació: Significa que el qui maneja o administra diners d'altri o d'una col·lectivitat, fàcilment cau en la temptació d'usar-los per a coses particulars d'ell (DCVB 1926-62)

Parèmia segons la font original: Qui maneja l'oli'ls dits se'n unta (SAURA 1884).
Font:
  • Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
  • Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
  • Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.

Qui no vulgui pols, que no vagi a l'era

Variants i sinònims: Qui no vulgui pols, que no vagi a l'era (BALBASTRE 1977).

Equivalents:

  • Ir por lana y salir trasquilado [ES] (BALBASTRE 1977)
  • Quien no quiere ver lástimas, no vaya a la guerra [ES] (BALBASTRE 1977)
Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

Qui no té tall rosega els ossos

Variants i sinònims:

  • A falta de pa bones són coques (P: VII, 8)
  • A falta de pa, bones són coques (SAURA 1884) - (CONCA 1988)
  • A falta de truites són bons els barbs (P: VII, 9)
  • Quan no hi ha pa bones són coques (FORGAS 1992)
  • Qui no té tall rosega els ossos (BALBASTRE 1977)
  • Si no teniu pa, mengeu coca (P: VII, 1301)
Equivalents:
  • A buena hambre, todo pan es bueno [ES] (MK: 29.785)
  • A falta de pan buenas son tortas [ES] (SAURA 1884) - (BALBASTRE 1977) - (DG: III i IX)
  • A falta de pan, [buenas son] tortas [ES] (S&C: 22)
  • Faute de grives on mange des merles [FR] (DG: III i IX)
  • Faute de grives, on mange des merles [FR] (S&C: 22)
  • They that have no other meat, bread and butter are glad to eat [EN] (S&C: 22)
Explicació:
  • Per extensió al sentit literal, recomana sobreposar-se davant les dificultats (SÁNCHEZ FÉRRIZ 2003)
  • Enseña a contentarse con lo que se tiene o cuando se logra algo [ES] (S&C: 22)
Font:

Qui no té pa, moltes se'n pensa

Variants i sinònims:

  • Qui no té pa, alguna se n’ha de pensar (PUJOL I CAMPENY 2008)
  • Qui no té pa, moltes se'n pensa (BALBASTRE 1977)
Equivalents:
  • De tout s'avise à qui pain faut (Trad.: De tot se n’adona qui li cal pa) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
  • Más discurre un hambriento que cien letrados [ES] (BALBASTRE 1977) - (PUJOL I CAMPENY 2008)
  • Necessity is the mother of invention (Trad.: La necessitat és la mare de la invenció) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)
Explicació: La manca de recursos fa que un s'espavili a trobar la manera d'obtenir-ne (PUJOL I CAMPENY 2008).

Font:

30/5/07

Qui no fa quan pot, no fa quan vol

Variants i sinònims:

  • Ara que en van, és hora d'agafar-ne (SAURA 1884)
  • L'ocasió la pinten calba (SAURA 1884)
  • La Mare de Déu només s'apareix una vegada en la vida (Migjorn)
  • Quan en passen, fan de bon agafar (SAURA 1884)
  • Qui no fa quan pot, no fa quan vol (BALBASTRE 1977) - (MIRAVITLLES 1989)
Equivalents:
  • Al buen dia, ábrele la puerta [ES] (SAURA 1884)
  • Cuando te dieren el anillo, pon el dedillo [ES] (SAURA 1884)
  • Cuando te dieren el buen dado, échale la mano [ES] (SAURA 1884)
  • Cuando te dieren la vaquilla, acude con la soguilla [ES] (SAURA 1884)
  • La ocasión la pintan calva [ES] (BALBASTRE 1977) - (MIRAVITLLES 1989).
Parèmia segons la font original: Ara que'n van, es hora de agafan, ó quant ne passan, fan de bon agafar / La ocasió la pintan calva (SAURA 1884)

Font:
  • Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
  • Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
  • Joan Miravitlles (1989): Diccionari general de barbarismes i altres incorreccions. Barcelona: Editorial Claret. Col·lecció «Pompeu Fabra», núm. 10.
  • Migjorn (setembre del 2007): Llista adreçada a professionals (correctors, traductors, dinamitzadors lingüístics, professors en els diferents graus de l'ensenyament, etc.) estudiants i gent preocupada pel català.

Qui no s'arrisca, no pisca

Variants i sinònims:

  • V. Primer morir que deixar de viure
  • Qui no arrisca no pisca (PONS LLUCH 1993) - (PUJOL I CAMPENY 2008)
  • Qui no posa el ventre en perill, mai va fart (PUJOL I CAMPENY 2008)
  • Qui no posa el ventre en perill, no mor fart (BALBASTRE 1977)
  • Qui no s'arrisca, no pisca (BALBASTRE 1977)
  • Qui no s'embarca no passa la mar (BALBASTRE 1977)
Equivalents:
  • El que no aventura no pasa el mar [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)
  • Nothing ventured, nothing gained (Trad.: Res aventurat, res guanyat) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)
  • Qui n'hasarde rien, n'a rien (Trad.: Qui no arrisca res, no té res) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
  • Quien no se arriesga, no pesca [ES] (PONS LLUCH 1993)
  • Quien no se aventura, no pasa la mar [ES] (BALBASTRE 1977)
Explicació:
  • Volen dir que per obtenir coses bones s'han de posar sovint mitjans costosos (PONS LLUCH 1993).
  • Es necessita arriscar quelcom si es vol guanyar alguna cosa com a contrapartida (PUJOL I CAMPENY 2008).
Font:
  • Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
  • Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
  • Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències

Qui molt viu, molt veu

Variants i sinònims: Qui molt viu, molt veu (BALBASTRE 1977) - (DIÀFORA 1982).

Equivalents: Vivir para ver [ES] (BALBASTRE 1977) - (DIÀFORA 1982).

Font:

  • Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
  • Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.

Qui la copia, la caga

Variants i sinònims: Qui la copia, la caga (BALBASTRE 1977).

Equivalents: Nunca segundas partes fueron buenas [ES] (BALBASTRE 1977).

Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

Qui ha fet avui, farà demà

Variants i sinònims:

  • Qui ha fet avui, farà demà (SAURA 1884) - (BALBASTRE 1977) - (DIÀFORA 1982)
  • Qui vol viure de tot s'ha de riure (SAURA 1884)
Equivalents:
  • Ándese la gaita por el lugar [ES] (SAURA 1884)
  • Mañana será otro día [ES] (BALBASTRE 1977) - (DIÀFORA 1982)
Parèmia segons la font original: Qui ha fet avuy, fará demá / Qui vol víurer de tot s'ha de ríurer (SAURA 1884).

Font:
  • Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
  • Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
  • Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.

Qui fa un cove fa un cistell

Variants i sinònims: Qui fa un cove fa un cistell (BALBASTRE 1977).

Equivalents: Quien hace un cesto hace ciento (si le dan mimbres y tiempo) [ES] (BALBASTRE 1977).

Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

Qui es menja la carn, que rosegui els ossos

Variants i sinònims: Qui es menja la carn, que rosegui els ossos (BALBASTRE 1977).

Equivalents: Quien lleva las obladas, que taña las campanas [ES] (BALBASTRE 1977).

Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

Qui es lleva de matí, seu allà on vol

Variants i sinònims:

  • Déu ajuda al diligent (SAURA 1884)
  • Qui es lleva de matí, seu allà on vol (BALBASTRE 1977)
  • Qui es lleva de matí, té temps per a tot (SAURA 1884)
  • Qui no s'espavila no fila (BALBASTRE 1977)
Equivalents: A quien madruga, Dios le ayuda [ES] (SAURA 1884) - (BALBASTRE 1977)

Parèmia segons la font original: Qui's lleva dematí, té temps pera tot / Déu ajuda al diligent (SAURA 1884).

Font:
  • Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
  • Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

Qui es fica al llit amb nens petits, es lleva amb el cul mullat

Variants i sinònims:

  • Qui amb mainada s'acotxa, cul-cagat es lleva (MILLÀ 1965)
  • Qui es fica al llit amb nens petits, es lleva amb el cul mullat (BALBASTRE 1977)
Equivalents:
  • El que con críos se acuesta, meado se levanta [ES] (BALBASTRE 1977)
  • Quien con críos se acuesta, mojado se levanta [ES]
Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

Qui dia passa, any empeny

Variants i sinònims:

  • Qui dia passa, any empeny (BALBASTRE 1977)
  • Qui dies passa, any empeny (DIÀFORA 1982)
Equivalents:
  • Después de un dia viene otro [ES] (BALBASTRE 1977) - (DIÀFORA 1982)
  • Después de un año viene otro [ES] (DIÀFORA 1982)
Explicació: Expressió per a indicar que ens desentenem de les dificultats de cada dia, d'una situació desagradable, de conseqüències que ens poden afectar, però que es van ajornant.
Segons el diccionari Alcover/Moll, aquest refrany pot tenir un significat prou diferent: «Vol dir que resolent les dificultats de cada dia arriben a resoldre's les de tot l'any». Quedeu-vos amb el que us faci més peça! (RodaMots)

Comentaris
:
  • En aquest cas, encara que DIÀFORA (1982) sembla basar-se en BALBASTRE (1977), corregeix dia per any. Encara que posteriorment també té la mateixa entrada, però canvia dia per dies.
  • Tot això i el fet que la majoria de refranys de Diàfora (1982) apareguin a Balbastre (1977), fa pensar que Balbastre és una font no documentada de Diàfora. I en alguns casos des de Diàfora retoquen o fan variacions sobre refranys trobats a Balbastre.
Font:
  • Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
  • Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.

Qui cara veu, cara honra

Variants i sinònims: Qui cara veu, cara honra (SAURA 1884) - (BALBASTRE 1977).

Equivalents: Cara a cara, vergüenza se cata [ES] (SAURA 1884) - (BALBASTRE 1977).

Font:

  • Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
  • Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

Qui canta a la taula i balla al llit no té el seny gaire complet

Variants i sinònims:

  • Qui canta a la taula i balla al llit no té el seny gaire complet (BALBASTRE 1977)
  • Qui canta a sa taula, és un banaula (PONS LLUCH 1993)
  • Qui canta a sa taula i en es llit, es seny no té complit (PONS LLUCH 1993)
  • Qui canta a sa taula i pixa al llit, no té es seny complit (PONS LLUCH 1993)
  • Qui canta a sa taula i siula al llit, no té el seny complit (PONS LLUCH 1993)
  • Qui canta en es llit i a sa taula, seny té de banaula (PONS LLUCH 1993)
Equivalents:
  • El poco seso canta en la mesa y silba en el lecho (PONS LLUCH 1993)
  • Hay que comportarse con corrección [ES] (BALBASTRE 1977)
  • Quien en la mesa canta, si no está loco poco le falta (PONS LLUCH 1993)
Explicació: Tots aquests refranys s'usen per estimular a corregir-se d'aquests defectes o mals costums (PONS LLUCH 1993).

Nota: L'equivalent castellà de Balbastre (1977) no em sembla pas una frase sentenciosa ni un refrany (nota meva).

Font:
  • Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
  • Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Quan la guineu no les pot haver diu que són verdes

Variants i sinònims: Quan la guineu no les pot haver diu que són verdes (BALBASTRE 1977).

Equivalents: Están verdes, no están maduras [ES] (BALBASTRE 1977).

Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

Quan fou mort el combregaren

Variants i sinònims:

Equivalents:
  • A buena hora, mangas verdes [ES] (BALBASTRE 1977)
  • Al asno muerto, la cebada al rabo [ES] (BALBASTRE 1977)
  • Casado y arrepentido [ES] (BALBASTRE 1977)
  • Después de muerto Pascual, le llevan el orinal (PONS LLUCH 1993)
  • Después de vendimias, cuévanos [ES] (BALBASTRE 1977)
Explicació: Es diu dels auxilis o remeis que arriben tard (PONS LLUCH 1993).

Font
:
  • Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
  • Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
  • Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
  • Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

Quan els uns riuen, els altres ploren

Variants i sinònims:

  • Quan els uns ploren, els altres riuen (SAURA 1884)
  • Quan els uns riuen, els altres ploren (BALBASTRE 1977)
Equivalents:
  • Así el mundo va andando, unos riendo, otros llorando [ES] (SAURA 1884)
  • La viuda llora, y otros cantan en la boda [ES] (BALBASTRE 1977)
Parèmia segons la font original: Quant los uns ploran, los altres rihuen (SAURA 1884).

Font:
  • Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
  • Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

Ponen totes, fins la rossa

Variants i sinònims: Ponen totes, fins la rossa (BALBASTRE 1977).

Equivalents: Todo va viento en popa [ES] (BALBASTRE 1977).

Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

Per treballar s'ha de suar

Variants i sinònims:

  • Qui apedaça son temps passa (SAURA 1884)
  • Per treballar s'ha de suar (BALBASTRE 1977)
  • Tot vol son treball (SAURA 1884)
Equivalents:
  • Algo hemos (o se ha) de hacer para blanco (o blanca) ser [ES] (SAURA 1884)
  • No hay atajo sin trabajo [ES] (BALBASTRE 1977)
Parèmia segons la font original: Qui apadassa son temps passa | Tot vol son traball (SAURA 1884).

Nota:
Em semblen més adequats els equivalents proposats per Saura (1884) que per Balbastre (1977)

Font:
  • Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
  • Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

Per l'una l'hi entra, i per l'altra l'hi surt

Variants i sinònims: Per l'una l'hi entra, i per l'altra l'hi surt (BALBASTRE 1977).

Equivalents: Tañe el esquilón, y duermen los tordos al son [ES] (BALBASTRE 1977).

Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

Per al darrer mal, cap metge no hi val

Variants i sinònims: Per al darrer mal, cap metge no hi val (BALBASTRE 1977).

Equivalents: En mal de muerte, no hay médico que acierte [ES] (BALBASTRE 1977).

Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

Pel juny, la falç al puny

Variants i sinònims:

  • Al juny, la falç al puny (SAURA 1884)
  • Pel (o al) juny, la falç al puny (PARÉS 1999)
  • Pel juny la falç al puny (GIMENO-ROURA 1986) - (GIMENO 1989) - (BELLMUNT 1992) - (FORGAS 1992) - (CARBÓ 1995)
  • Pel juny, la falç al puny (AMADES 1951) - (MILLÀ 1965) - (BALBASTRE 1977) - (PERRAMON 1979) - (CORREIG-CUGAT-RIUS 1984) - (BELLMUNT 1987) - (SERRA I BOLDÚ 1987) - (VINYETS 1990) - (CONCA 1993) - (PUJOL 1999)
Equivalents:
  • Cuando canta la abubilla, deja el buey y toma la gavilla [ES] (SAURA 1884)
  • Cuando junio llega, limpia tu hoz y tu era [ES] (SAURA 1884)
  • En junh era dalha en punh [OC]
  • Junio, hoz en puño [ES] (BALBASTRE 1977)
Parèmia segons la font original: En lo juny, la fals al puny | Per juny, la fals al puny (SAURA 1884).

Explicació:
  • Refrany erroni. No cert a tot arreu. Sí a la plana central, però no a les zones de muntanya, de conreus notablement més tardans i endarrerits. A la Plana de Vic no seguen fins a primers de juliol; al Ripollès i vall de Camprodon i Cerdanya, a finals; a mitjans d'agost a Vall de Boí i fonts de Llobregat (AMADES 1951)
  • El juny és el mes de segar els cereals (PERRAMON 1979)
  • És el mes de la sega (PARÉS 1999)
Nota: El refrany en aranès està tret d'una col·lecció de postals referides a dites de la Vall d'Aran: Arreperveris dera Val d'Aran.

Font:
  • Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
  • Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

Pel cabdell es treu el fil

Variants i sinònims:

  • Estirant fils se'n treu l'entrellat (GIMENO 1989)
  • Pel cabdell es treu el fil (BALBASTRE 1977)
  • Pel cap del fil aclarirem la troca (PÀMIES 1997a)
  • Pel cap del fil es troba el centener (PÀMIES 1997a)
  • Pel fil, es treu el cabdell (FARELL I DOMINGO 1989)
  • Pel fil traurem el cabdell (PÀMIES 1997a)
  • Per la corda hom troba el ruc (PÀMIES 1997a)
  • Per la pinta es coneixen les cartes (PÀMIES 1997a)
  • Tenint el cap bé trobarem el centener (PÀMIES 1997a)
Equivalents: Por el hilo se saca el ovillo [ES] (BALBASTRE 1977) - (FARELL I DOMINGO 1989) - (GIMENO 1989) - (PÀMIEs 1997a).

Explicació: Es recomana d'aprofundir en les coses per tal d'esbrinar la veritat o la culpabilitat d'algú (PÀMIES 1997a).

Nota: Farell i Domingo (1989), al seu Refranyer tèxtil català, inverteix els termes de la versió catalana, fent-la coincident llavors amb la castellana: pel fil, es treu el cabdell, que sembla tenir un sentit més recte que la proposada per Balbastre.

Font:
  • Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
  • Joan Farell i Domingo (1989): Refranyer tèxtil català. Sabadell: Ed. Ausa.
  • Isabel Gimeno (1989): El llibre dels refranys catalans. Barcelona: Editorial De Vecchi.
  • Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

Pedra movedissa no posa molsa

Variants i sinònims: Pedra movedissa no posa molsa (BALBASTRE 1977).

Equivalents: Piedra movediza, nunca moho cobija [ES].

Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

Pecat amagat és mig perdonat

Variants i sinònims: Pecat amagat és mig perdonat (BALBASTRE 1977) - (PONS LLUCH 1993).

Equivalents:

  • Encubierto pecado, medio perdonado [ES] (PONS LLUCH 1993)
  • Quémese (o arda) la casa y no salga humo [ES] (BALBASTRE 1977)
Explicació: Significa que els pecats en què no es dóna escàndol tenen menys gravetat que els que es cometen públicament (PONS LLUCH 1993).

Font:
  • Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
  • Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Ovella que bela perd bocí

Variants i sinònims:

  • Ovella que bela no beu (AMADES 1951)
  • Ovella que bela perd bocada
  • Ovella que bela perd bocí (FERRER 1839) - (AMADES 1951) - (BALBASTRE 1977) - (MARTÍ I ADELL 1987) - (CONCA 1993)
  • Ovella que bela perd el remuc (PERRAMON 1979) - (GIMENO 1989)
  • Ovella que bela perd la mossada (BELLMUNT 1992)
  • Ovella que bela té fam (MARTÍ I ADELL 1987)
  • Ovella que bela, moç pert (ROS 1736)
  • Ovella que bela, mossada que perd (BELLMUNT 1992)
  • Ovella que bela, no beu (MILLÀ 1965) - (BUSQUETS 1987)
  • Ovella que bela, per lo bocí (FONT 1900)
  • Ovella que bela, perd es remuc (PONS LLUCH 1993)
  • Ovella que bela, sempre perd algun mossec (AMADES 1951)
  • Ovella que bele perd lo mos (MORET 1995)
  • Ovella que crida perd el mos (MILLÀ 1965) - (BUSQUETS 1987)
  • Ovella que molt bela, perd molts bocins (BUSQUETS 1987)
  • Ovella que no bela, perd el seu mossec (o no beu) (FARRÀS 1998)
Equivalents:
  • Come y calla [ES] (BALBASTRE 1977)
  • Oelha que belègue pèrd eth mòs [ARANÈS]
  • Oveja que bala, pierde bocado [ES] (FERRER 1839)
Explicació:
  • Dit dels qui xerren en comptes de menjar
  • No distreure's en les coses importants (PERRAMON 1979)
  • El sentit literal, és que un animal remungent perd la gana. El figurat, indica que s'ha de parar esment de no distreure's en les coses importants. Cal saber diferenciar les coses importants de les que no ho són (GIMENO 1989)
  • Ho diuen d'aquells qui xerren en lloc de menjar (PONS LLUCH 1993)
Font:
  • Fra Magí Ferrer (1839): Diccionario catalán-castellano. Barcelona: Imprenta y Librería de Pablo Riera. 
  • Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

No tot són flors i violes (i romaní)

Variants i sinònims: No tot són flors i violes (i romaní) (BALBASTRE 1977).

Equivalents: No todo el monte es orégano [ES] (BALBASTRE 1977).

Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

No és tot u això que allò

Variants i sinònims: No és tot u això que allò (BALBASTRE 1977).

Equivalents:

  • Es muy diferente esto que aquello [ES] (BALBASTRE 1977)
  • Hay mucho trecho entre esto y aquello [ES] (BALBASTRE 1977)
Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

No es pot repicar i anar a la processó

Variants i sinònims:

  • No es pot repicar i anar a la processó (BALBASTRE 1977) - (MIRAVITLLES 1989) - (PONS LLUCH 1993)
  • No es pot tocar campanes i anar a la processó (PUJOL I CAMPENY 2008)
  • No pot ser repicar i anar a la processó (SAURA 1884)
  • No s'aprèn la doctrina al costat de la Catarina (SAURA 1884)
  • Somera que té pollí, no va mai dreta al molí (SAURA 1884)
  • V. Qui molt abraça, poc estreny
  • Qui toca campanes no pot anar a sa processó (PONS LLUCH 1993)
  • Toca campanes i vol anar a sa processó (PONS LLUCH 1993)
Equivalents:
  • Asna con pollino, no va derecha al molino [ES] (SAURA 1884)
  • No se puede repicar y andar en la procesión [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)
  • On ne peut pas être au même temps au carrillon et à la procession (Trad.: No es pot ser al mateix temps al carilló i a la processó) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
  • Repicar y andar en la procesión, implica contradicción (PONS LLUCH 1993)
  • You can't have your cake and eat it (Trad.: No pots tenir el teu pastís i menjar-te’l) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)
Parèmia segons la font original: No pot ser repicar y anar a la profesó | No s'aprén la doctrina al costat de la catarina | Somera que té pollí, no va may dreta al molí (SAURA 1884).

Explicació
:
  • Significa que no poden fer-se dues coses oposades al mateix temps (PONS LLUCH 1993).
  • No podem ser a dos llocs al mateix temps, i per tant, ens hem de conformar amb tan sols una de les opcions que puguem tenir (PUJOL I CAMPENY 2008).
Font:
  • Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
  • Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
  • Joan Miravitlles (1989): Diccionari general de barbarismes i altres incorreccions. Barcelona: Editorial Claret. Col·lecció «Pompeu Fabra», núm. 10.
  • Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
  • Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castellà castellà-català. Barcelona, Edicions 62. Col·lecció «El Cangur diccionaris», núm. 240.
  • Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències.
  • Víctor Pàmies i Riudor (2012): Dites.cat  Locucions, frases fetes i refranys del català. Barcelona: Ed. Barcanova. Col. «El català portàtil».

No es fa tot en una hora

Variants i sinònims: No es fa tot en una hora (BALBASTRE 1977) - (GIMENO 1989).

Equivalents: No se ganó Zamora en una hora [ES] (BALBASTRE 1977) - (GIMENO 1989).

Explicació: Ensenya paciència i perseverança. Les obres importants requereixen treball dur i rpen temps completar-les. Sovint el refrany és utilitzat com excusa pel retard. D'ús molt general en altres llengües (GIMENO 1989).

Font:

  • Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
  • Isabel Gimeno (1989): El llibre dels refranys catalans. Barcelona: Editorial De Vecchi.

No és el mateix parlar que fer

Variants i sinònims: No és el mateix parlar que fer (BALBASTRE 1977).

Equivalents: El movimiento se demuestra andando [ES] (BALBASTRE 1977).

Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

No es deixa de sembrar per por dels ocells

Variants i sinònims: No es deixa de sembrar per por dels ocells (BALBASTRE 1977).

Equivalents: Por miedo de gorriones, no dejan de sembrarse cañamones [ES] (BALBASTRE 1977).

Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

No diguis blat que no sigui al sac, i encara ben lligat

Variants i sinònims:

  • No digues que és cigró, si no el tens dins del sarró (SOLERIESTRUCH 1980)
  • No diguis blat que no sigui al sac, i encara ben lligat (SAURA 1884)
  • No diguis blat, que no sigui al sac i ben lligat (GIMENO 1989)
  • No diguis blat fins que sigui al sac i ben lligat (DIÀFORA 1982)
  • No es pot dir blat fins que sigui al sac i ben lligat (PUJOL I CAMPENY 2008)
  • No es pot dir blat (o no diguis blat), que no sigui al sac i encara ben lligat (SAURA 1884)
  • No feu Pasqua abans de Rams (SAURA 1884)
  • Qui guanya primer, s'escanya darrer (GIMENO 1989)
  • Tots els gats tenen tos, menys el meu que té catarro (SAURA 1884)
Equivalents:
  • Antes que acabes no te alabes [ES] (GIMENO 1989)
  • Aun no asamos y ya empringamos [ES] (SAURA 1884)
  • C'est viande mal prête que lièvre en buisson (Trad.: És millor carn mal preparada que llebre als matolls) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
  • De la mano a la boca desaparece la sopa [ES] (SAURA 1884)
  • De la mano a la boca se pierde la sopa [ES] (SAURA 1884) - (BALBASTRE 1977) - (DIÀFORA 1982)
  • Don't sell the skin till you have caught the bear (Trad.: No venguis la pell fins que hagis caçat l’ós) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)
  • Nadie se alabe hasta que se acabe [ES] (BALBASTRE 1977) - (DIÀFORA 1982)
  • No digas oliva hasta que sea cogida [ES] (BALBASTRE 1977)
  • No me digas oliva hasta que me tengas en el saco [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)
  • No vendas la piel del oso hasta que sea cazado [ES] (BALBASTRE 1977)
Parèmia segons la font original: Tots los gats tenen tos, menos lo meu que té catarro | No's pot dir blat, que no sia al sach y encara ben lligat | No's pot dir (ó no diguis) blat, que no siga al sach y encara ben lligat | No feu Pasqua abans de Rams (SAURA 1884)

Explicació
:
  • No cal cantar victòria abans del final (GIMENO 1989).
  • No podem estar segurs d'obtenir una cosa fins que la tinguem entre mans (PUJOL I CAMPENY 2008).
Font:
  • Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
  • Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
  • Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.
  • Isabel Gimeno (1989): El llibre dels refranys catalans. Barcelona: Editorial De Vecchi.
  • Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències.  

No barregem la gimnàstica amb la magnèsia

Variants i sinònims: No barregem la gimnàstica amb la magnèsia (BALBASTRE 1977).

Equivalents: Entre santa y santo, pared de cal y canto [ES] (BALBASTRE 1977).

Font: Tret de Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

Ningú no vol mocar-se amb mitja mànega

Variants i sinònims: Ningú no vol mocar-se amb mitja mànega (BALBASTRE 1977).

Equivalents: Todos los gatos quieren llevar zapatos [ES] (BALBASTRE 1977).

Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

Ningú no fa res per res

Variants i sinònims: Ningú no fa res per res (BALBASTRE 1977).

Equivalents: Nadie da palos en balde [ES] (BALBASTRE 1977).

Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

Ni rei que el governi, ni papa que l'excomuniqui

Variants i sinònims: Ni rei que el governi, ni papa que l'excomuniqui (BALBASTRE 1977).

Equivalents: Ni padre, ni madre, ni perrillo que le ladre [ES] (BALBASTRE 1977).

Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

Músic pagat (mai) no fa bon so

Variants i sinònims:

  • Músic pagat fa mal so (DIÀFORA 1982)
  • Músic pagat no fa bon so (SAURA 1884) -
    (PUJOL I CAMPENY 2008)
  • Músic pagat (mai) no fa bon so (BALBASTRE 1977)
Equivalents:
  • A dineros cobrados, brazos quebrados [ES] (DIÀFORA 1982)
  • A dineros pagados, brazos cansados [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)
  • A dineros tomados, brazos quebrados [ES] (BALBASTRE 1977)
  • A dineros tomados (o pagados), brazos quebrados [ES] (SAURA 1884)
  • El gato ahíto no caza ratones [ES] (BALBASTRE 1977)
  • Obra pagada, brazo cortado [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)
  • Tamborilero pagado no hace buen son [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)
  • Tambour payé d'avance ne fait pas beaucoup bruit (Trad.: Tambor pagat d’avançat no fa gaire soroll) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
  • To pay beforehand was never well served (Trad.: Pagar (qui paga) d’avançat no ha estat mai ben servit) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)
Explicació: Aquest refrany ens assenyala que si paguem per avançat, no rebrem un bon servei, ja que els qui ens l'han de fer ja tenen els diners i no s'hi veuen obligats (PUJOL I CAMPENY 2008).

Font:
  • Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
  • Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
  • Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.
  • Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències.  

Preu per preu, sabates grosses

Variants i sinònims:

  • Preu per preu, sabata grossa (Zèfir)
  • Preu per preu, sabates grosses (Zèfir)
Equivalents: Ande o no ande, caballo grande [ES] (Zèfir).

Explicació: Si cal triar entre dues coses que no es coneixen prou bé, sempre s'escull la més grossa, la que fa més goig (Zèfir).

Font: Zèfir (març 2002) - Llista de professionals de la llengua catalana.

Quan vegis la barba de ton veí pelar, posa la teva a remullar

Variants i sinònims:

  • Quan la barba de ton veí veges afaitar, posa la teua a remullar (Val.) (DCVB s. v. 'barba') 
  • Com veus la barba de ton veyn pelar, mit la tua a remullar (Jahuda Dits, c. 67) (DCVB, s. v. 'barba')
  • Quan vegis la barba de ton veí cremar, posa la teva a remullar (SAURA 1884)
  • Quan vegis la barba de ton veí cremar (o pelar o afaitar), posa la teva a remullar (FARNÉS 1992)
  • Quan vegis la barba de ton veí pelar, posa la teva a remullar (Zèfir)
  • Quan vegis (o quan veuràs) sa barba de ton vesí cremar (o que es crema) posa sa teua a remullar (PONS LLUCH 1993)
  • Quan veuràs la barba de ton veí cremar, posa la teva a remullar  (Cat., Mall., Men.) (DCVB, s. v. 'barba')
  • Quan veuràs la barba de ton veí cremar, posa la teva a salvar (TURMEDA 1417)
  • Si la barbe de ton voisin prend feu, met de l'eau sur la tienne [FR] (MIGJORN 2010)
  • Si tu vois la barbe de ton voisin brûler, tu peux mettre la tienne à tremper [FR] (MIGJORN 2010)
Equivalents:
  • Cuando la barba de tu vecino veas pelar, echa (o pon) la tuya a remojar (o en remojo) (SAURA 1884)
  • Cuando las barbas del vecino veas pelar, echa (o pon) las tuyas a remojar [ES] (Zèfir)
  • Cuando las barbas de tu vecino veas pelar, pon las tuyas a remojar [ES] (PONS LLUCH 1993)
Parèmia segons la font original: Quant vejas la barba de ton vehí cremar, posa la teva á remullar (SAURA 1884).

Explicació
: Significa que el mal que sofreixen els altres ens ha de servir d'avís per evitar-nos-lo (PONS LLUCH 1993).

Font:
  • Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
  • Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
  • Zèfir (juliol 2002) - Llista de professionals de la llengua catalana.

La ignorància és el millor menyspreu

Variants i sinònims: La ignorància és el millor menyspreu (Zèfir).

Equivalents: El mayor desprecio es no hacer aprecio [ES] (Zèfir).

Font: Zèfir (desembre 2002) - Llista de professionals de la llengua catalana.

Les bones festes comencen per la vigília

Variants i sinònims:

  • Es veu venir d'una hora lluny (Zèfir)
  • Les bones festes comencen per la vigília (Zèfir)
Equivalents:
  • Il buondi si vede dal mattino [IT] (Zèfir)
  • Por la muestra se conoce el paño [ES] (Zèfir)
  • Por las vísperas se conocen los disantos [ES] (Zèfir)
Explicació: "Enseña que el prudente hace juicio de los sucesos por los antecedentes y señales que los preceden" [ES] (DRAE 1914).

Nota: Un disanto es un 'dia festiu en l'Església', que podríem traduir per 'festivitat'.

Font: Zèfir (setembre 2002) - Llista de professionals de la llengua catalana. El refrany català és tret de SAURA 1884.

Qui tot ho vol, tot ho perd

Variants i sinònims:

  • L'enveja trenca el sac (CONCA 1988)
  • Lo massa gratar cou (SAURA 1884)
  • Qui tot ho vol, tot ho perd (GIMENO 1989) - (PUJOL I CAMPENY 2008)
Equivalents:
  • Abad avariento, por un bodigo pierde ciento [ES] (SAURA 1884)
  • All covet, all lose (Trad.: Tot cobejat, tot perdut) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)
  • La avaricia rompe el saco [ES] (Zèfir)
  • La codicia rompe el saco [ES] (BALBASTRE 1977) - (GIMENO 1989) - (PUJOL I CAMPENY 2008)
  • Qui tout convoite, tout perd (Trad.: Qui tot ho cobeja, tot ho perd) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
Explicació:
  • Perill de ser massa ambiciós. Basat en la faula grega que parla de l'home que tenia una gallina ponedora d'ous d'or. Impacient i avariciós, l'home la va matar perquè no en tenia prou amb un ou al dia, i es va quedar sense cap. Aquell que reclama més del que rep potser no tindrà res més en el futur (GIMENO 1989).
  • La cobdícia comporta la pèrdua dels béns cobejats com a conseqüència (PUJOL I CAMPENY 2008).
Parèmia segons la font original: Qui tot ho vol tot ho pert (SAURA 1884)

Font:
  • Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
  • Isabel Gimeno (1989): El llibre dels refranys catalans. Barcelona: Editorial De Vecchi.
  • Zèfir (agost 2002) - Llista de professionals de la llengua catalana.
  • Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències.

Tant put un all com cent cabeces

Variants i sinònims:

  • A un asotant, no li ve d'una deixuplinada (FARNÉS 1992)
  • Put tant un all com cent cabesses (FARNÉS 1992)
  • Tant és un com cent (FARNÉS 1992)
  • Tant put un ai, com dues cebes (FARNÉS 1992)
  • Tant put un all com cent cabeces (FARNÉS 1992)
  • Tant put un all com cent cebes (FARNÉS 1992)
Equivalents:
  • Autant vaut bien battu que mal battu [FR] (FARNÉS 1992)
  • Nadie sabe lo que vale el agua, hasta que le falta [ES] (FARNÉS 1992)
  • Ob centum libeat plecti, si plector ob unum ossum [LL] (FARNÉS 1992)
  • Perdita cum vestis sit, sit quoque perdita palla [LL] (FARNÉS 1992)
  • Preso por mil, preso por mil y quinientos [ES] (FARNÉS 1992)
  • Preso por uno, preso por ciento [ES] (FARNÉS 1992)
  • Quien hace un cesto, hace ciento [ES] (FARNÉS 1992)
Explicació:
1888 Labèrnia d'1 i [...] de C/1 diuen que són expressions familiars que expliquen la resolució de perdre alguna cosa més en qualsevol matèria amb l'ànim d'aconseguir algun fi. 1904-6 Aladern comenta, també d'1, que és una expressió que denota que una cosa tan bona o dolenta és per ser en poca quantitat com en molta, mentre que la qualitat sia la mateixa. A 1864 D.L.C., respecte a 1 llegim: "Refrany amb què s'indica que qui fa una falta les mereix com si n'hagués fet moltes." De la F/1, [...] diu que serveix per dir que sovint no s'és més castigat en justícia per haver donat molts cops que per haver-ne donat sinó un. De C/1, D.R.A.E. explica que és una expressió figurada i familar que adverteix que el que arriba a excedir-se en una cosa s'atreveix a executar d'altres molts excessos, sense témer cap pena o risc que l'amenacin. Indica també la resolució de portar a terme una dèria, encara que sigui amb un major preu o sacrifici del que s'havia pensat anteriorment. (FARNÉS 1992).
Font:
  • Zèfir (gener 2003) - Llista de professionals de la llengua catalana.
  • Sebastià Farnés: Paremiologia catalana comparada. Barcelona: Ed. Columna. 7 volums. Entrada A798.

On no n'hi ha, no en cerquis

Variants i sinònims:

  • Cercar la lluna en/amb un cove (Zèfir)
  • Demanar la lluna (Zèfir)
  • Demanar la lluna en un cove (Zèfir)
  • D'on no n'hi ha, no en raja (Zèfir)
  • D'on no n'hi ha, no se'n pot traure (Zèfir)
  • On no n'hi ha, no en cerquis (Zèfir)
  • Voler agafar el cel amb la mà (Zèfir)
  • Voler agafar la lluna amb un cove (Zèfir)
  • Voler la lluna (Zèfir)
  • Voler la lluna en un cove (Zèfir)
Equivalents: Pedir peras al olmo [ES] (Zèfir).

Explicació: Pretender l'impossible (Zèfir).

Comentaris: Sembla que la forma castellana, en el seu origen era "pedir peras al horno".

Font: Zèfir (febrer 2003) - Llista de professionals de la llengua catalana.

Tot va bé si acaba bé

Variants i sinònims: Tot va bé si acaba bé (FARNÉS 1992).

Equivalents: Bien está lo que bien acaba [ES].

Nota: El refrany català és tret de FARNÉS (1992).

Font: Zèfir (setembre 2003) - Llista de professionals de la llengua catalana.

29/5/07

Morta la cuca, mort el verí

Variants i sinònims: Morta la cuca, mort el verí (BALBASTRE 1977) - (DIÀFORA 1982).

Equivalents: Muerto el perro se acabó la rabia [ES] (BALBASTRE 1977) - (DIÀFORA 1982).

Font:

  • Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
  • Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.

Moltes gotes fan un ciri

Variants i sinònims:

  • Moltes candeletes fan un ciri (BALBASTRE 1977)
  • Moltes candeles (o candeletes) fan un ciri gros (PONS LLUCH 1993)
  • Moltes gotes fan un ciri
Equivalents:
  • Muchas candelillas hacen un cirio pascual [ES] (BALBASTRE 1977)
  • Muchos cabitos de vela, hacen un cirio pascual [ES] (PONS LLUCH 1993)
  • Muchos pocos hacen un mucho [ES] (BALBASTRE 1977)
  • Poco a poco hila la vieja el copo [ES] (BALBASTRE 1977)
Explicació: Significa que moltes coses petites arriben a fer-ne una de grossa (PONS LLUCH 1993).

Font
:
  • Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
  • Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Més tard o més d'hora, a tothom arriba l'hora

Variants i sinònims: Més tard o més d'hora, a tothom arriba l'hora (BALBASTRE 1977).

Equivalents: A cada puerco le llega su san Martín [ES] (BALBASTRE 1977).

Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

Menjar poc i pair bé

Variants i sinònims: Menjar poc i pair bé (BALBASTRE 1977).

Equivalents: Pollino que me lleve, y no caballo que me arrastre [ES] (BALBASTRE 1977).

Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

Massa de negar fa sospitar

Variants i sinònims: Massa de negar fa sospitar (BALBASTRE 1977).

Equivalents: Quien todo lo niega, todo lo confiesa [ES] (BALBASTRE 1977).

Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

Malament si parles, malament si no parles

Variants i sinònims: Malament si parles, malament si no parles (BALBASTRE 1977).

Equivalents
: Malo si uno habla, y si no habla peor [ES] (BALBASTRE 1977).

Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

Malaltia llarga parenta de la mort

Variants i sinònims: Malaltia llarga parenta de la mort (BALBASTRE 1977).

Equivalents
:

  • Largo me lo fiáis [ES] (BALBASTRE 1977)
  • Mal largo, muerte al cabo [ES] (BALBASTRE 1977)
Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

Mai no plou a gust de tothom

Variants i sinònims: Mai no plou a gust de tothom (BALBASTRE 1977) - (GIMENO 1989).

Equivalents: Cada uno habla de la feria según le va en ella [ES] (BALBASTRE 1977) - (GIMENO 1989).

Explicació: S'acostuma a aplicar l'expressió per indicar que el profit que cada u treu d'una situació motivarà l'opinió que se'n tingui. Ja que no tothom en pot treure el mateix, tampoc les situacions no seran valorades de la mateixa manera (GIMENO 1989).

Font:

  • Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
  • Isabel Gimeno (1989): El llibre dels refranys catalans. Barcelona: Editorial De Vecchi.

Mai no es va prou previngut

Variants i sinònims: Mai no es va prou previngut (BALBASTRE 1977).

Equivalents
: Toda precaución es poca [ES] (BALBASTRE 1977).

Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

Qui canta els seus mals espanta

Variants o sinònims:

  • Cantant, cantant, les penes se'n van (Zèfir)
  • Qui canta els seus mals espanta (Zèfir)
Equivalents: El que canta, su mal espanta [ES] (Zèfir).

Nota: Tret d'una cançó tradicional:
Qui canta els seus mals espanta,
cantem una cançó,
cantem-ne cent quaranta
cantem-ne un milió
Font: Zèfir (gener 2004) - Llista de professionals de la llengua catalana.

Qui no és agraït, és un malparit

Variants i sinònims:

Equivalents:
  • Es de bien nacido ser agradecido [ES] (Zèfir)
  • Quien no es agradecido no es bien nacido [ES] (Zèfir)
Font: Zèfir (juny 2004) - Llista de professionals de la llengua catalana.

Qui guarda quan té, menja quan vol

Variants i sinònims:

  • Qui estalvia sempre té (Zèfir)
  • Qui guarda quan té, menja quan vol (Zèfir)
  • Qui no guarda quan té, no menja quan vol (Zèfir)
  • Qui no gasta, té pasta (Zèfir)
  • Qui no gasta, tot li basta (Zèfir)
  • Qui no ho guarda quan ho té, no ho té quan ho ha de menester (Zèfir)
  • Trobem a faltar una cosa quan la perdem (Zèfir)
Equivalents:
  • Nadie sabe lo que vale el agua, hasta que le falta [ES] (Zèfir)
  • Waste not, want not [EN] (Zèfir)
Explicació: Qui no malgasta, no passa necessitats (Zèfir).

Font: Zèfir (febrer 2004 i febrer 2003) - Llista de professionals de la llengua catalana.

Quan els gossos borden alguna cosa senten

Variants i sinònims:

  • Quan els gossos borden alguna cosa senten (Zèfir)
  • Quan els gossos lladren, alguna cosa senten (SAURA 1884) - (BALBASTRE 1977) - (GIMENO 1989)
  • Sense fonaments no hi hauria cases (SAURA 1884)
Equivalents:
  • Algo tiene el agua cuando la bendicen [ES] (SAURA 1884)
  • Cuando el río ruge, es que agua lleva [ES] (Zèfir)
  • Cuando el río suena, agua lleva [ES] (BALBASTRE 1977) - (GIMENO 1989) - (Zèfir)
  • Cuando truena, llover quiere [ES] (SAURA 1884)
Parèmia original segons la font:
  • Quant los gossos lladran, alguna cosa senten (SAURA 1884)
  • Sens fonament no hi hauria casas (SAURA 1884)
Explicació: Recomana de fer cas de les manifestacions fortes de les persones (i dels gossos) ja que no hi ha efecte sense causa (GIMENO 1989).

Font
:
  • Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
  • Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
  • Isabel Gimeno (1989): El llibre dels refranys catalans. Barcelona: Editorial De Vecchi.
  • Zèfir (abril 2004) - Llista de professionals de la llengua catalana.

23/5/07

Les penes amb pa fan de més bon passar

Variants i sinònims: Les penes amb pa fan de més bon passar (BALBASTRE 1977) - (DIÀFORA 1982).

Equivalents: Los duelos con pan son menos [ES] (BALBASTRE 1977) - (DIÀFORA 1982).

Font:

  • Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
  • Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.

Les paraules es perden al vent

Variants i sinònims:

  • El que s'escriu, dura; el que es diu, ningú l'atura (MILLÀ 1965)
  • Les paraules es perden al vent (BALBASTRE 1977)
  • Les paraules se les endu el vent (MILLÀ 1965)
Equivalents: Las palabras se las lleva el viento [ES] (BALBASTRE 1977).

Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

Les parets tenen orelles

Variants i sinònims:

  • Les mates tenen ulls i les parets orelles (PÀMIES 1997)
  • Les parets tenen orelles (PÀMIES 1977)
  • Sempre hi ha ulls que miren i orelles que escolten (PÀMIES 1977)
Equivalents: Las paredes oyen [ES] (BALBASTRE 1977) - (PÀMIES 1997).

Explicació: Demana discreció, perquè sovint ens pensem que no ens veuen ni ens senten, i som vistos i escoltats (PÀMIES 1997)

Font:
  • Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
  • Víctor Pàmies i Riudor (1997). Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (manuscrit). [En línia Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (pròleg i 50 primeres entrades)].

Les males notícies se saben de seguida

Variants i sinònims: Les males notícies se saben de seguida (BALBASTRE 1977).

Equivalents: Las malas nuevas son siempre ciertas [ES] (BALBASTRE 1977).

Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

Les coses no es fan soles

Variants i sinònims: Les coses no es fan soles (BALBASTRE 1977).

Equivalents: Quien tiene tienda que la atienda [ES] (BALBASTRE 1977).

Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

Les aparences enganyen

Variants i sinònims: Les aparences enganyen (BALBASTRE 1977).

Equivalents: El hábito no hace al monje [ES] (BALBASTRE 1977).

Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

La vista és la que treballa

Variants i sinònims: La vista és la que treballa (BALBASTRE 1977).

Equivalents: Hay que poner atención (o cuidado) [ES] (BALBASTRE 1977).

Nota: La proposta d'equivalent castellà de Balbastre (1977) sembla més una definició del significat de la frase feta que una frase feta en si (nota meva).

Font: Tret de Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

La sorpresa és un avantatge

Variants i sinònims: La sorpresa és un avantatge (BALBASTRE 1977).

Equivalents: El que da primero, da dos veces [ES] (BALBASTRE 1977).

Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

La roba bruta s'ha de rentar a casa

Variants i sinònims:

  • La roba bruta, rentar-la a casa (CONCA 1988)
  • La roba bruta s'ha de rentar a casa (BALBASTRE 1977)
Equivalents: Quémese (o arda) la casa y no salga humo [ES] (BALBASTRE 1977).

Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

La processó va per dins

Variants i sinònims: La processó va per dins (BALBASTRE 1977).

Equivalents: Tal hora el corazón brama, aunque la lengua calla [ES] (BALBASTRE 1977).

Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

La por guarda la vinya

Variants i sinònims:

  • La por guarda la vinya (BALBASTRE 1977)
  • Sa por guarda sa vinya (PONS LLUCH 1993)
Equivalents:
  • El miedo guarda el viñedo [ES] (PONS LLUCH 1993)
  • Miedo guarda viña, que no viñadero [ES] (BALBASTRE 1977)
Explicació: Significa que no és de covards, sinó de previsors, mirar com a possibles els perills i procurar de no caure-hi (PONS LLUCH 1993).

Font:
  • Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
  • Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

La nit porta consell

Variants i sinònims: 

  • Abans de dir que sí, pregunta-ho al coixí (LEM 22) - (S&C: 113)
  • La nit porta consell (BALBASTRE 1977).
Equivalents:
  • Antes de hacer nada, consulta (o consúltalo) con la almohada [ES] (S&C: 113)
  • Antes de hacer nada, consúltalo con la almohada [ES] (MK: 54.588)
  • Consultar con la almohada [ES] (BALBASTRE 1977)
  • Hay que consultar con la almohada [ES] (DG: V i XII)
  • La noche es buena consejera [ES] (MK: 54.593)
  • La nuit porte conseil [FR] (DG: V i XII)
  • La nuit (o l’oreiller) porte conseil [FR] (S&C: 113)
  • Night is the mother of counsel [EN] (S&C: 113)
Explicació:
  • Aconseja no precipitarnos en nuestras actuaciones o decisiones y darnos el tiempo
    suficiente para reflexionar, al menos una noche (S&C: 113)
  • Una elemental prudència recomana tenir temps suficient per a reflexionar per tal de no
    prendre decisions precipitades. Com a mínim una nit per tal de “preguntar-ho al coixí”
Font:

La necessitat fa espavilar

Variants i sinònims:

  • La necessitat fa espavilar (BALBASTRE 1977)
  • Qui no té pa, moltes se'n pensa (DIÀFORA 1982)
Equivalents: La necesidad aguza el ingenio [ES] (BALBASTRE 1977) - (DIÀFORA 1982).

Font:
  • Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
  • Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.

La mentida fa figa

Variants i sinònims: La mentida fa figa (BALBASTRE 1977).

Equivalents: La mentira no tiene pies [ES] (BALBASTRE 1977).

Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

La fam tot ho fa bo

Variants i sinònims:

  • L'ase per fam menja l'agram (SAURA 1884)
  • La fam tot ho fa bo (SAURA 1884)
  • Més val talent que pa de forment (BALBASTRE 1977)
Equivalents:
  • A buen hambre, no hay pan duro [ES] (BALBASTRE 1977)
  • A buena hambre no hay pan duro, ni falta salsa a ninguno [ES] (SAURA 1884)
Font:
  • Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
  • Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

La casa en què governa la muller, no sol anar bé

Variants i sinònims:

  • La casa en què governa la muller, no sol anar bé (BALBASTRE 1977)
  • La casa que governa la muller, no sol anar bé (PUJOL I CAMPENY 2008)
Equivalents:
  • It is a sad house when the hen crows the louder (Trad.: És una casa trista quan la gallina crida més fort) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)
  • La maison est à l'envers lorsque la poule chante aussi haut que le coq (Trad.: La casa és al revés des que la gallina canta tan alt com el gall) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
  • Mal anda la casa donde la rueca manda la espada [ES] (BALBASTRE 1977)
  • Triste está la casa donde la gallina canta y el gallo calla [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)
Explicació: Aquest refrany, que reflecteix la ideologia de temps passats, ens diu que l'home és qui ha de manar a casa, i que en cas contrari, la situació que s'esdevé és ben trista (PUJOL I CAMPENY 2008).

Font:

L'ull de l'amo engreixa el cavall

Variants i sinònims:

  • L'ull (o els ulls) de l'amo engreixa (o engreixen) el cavall (FONT 1900) - (BALBASTRE 1977) - (PERRAMON 1979) - (GIMENO 1989) - (PÀMIES 1997) - (PARÉS 1999) - (PUJOL 1999)
  • L'ull de l'amo en meng menjar engrosa més al bestiar (FAGES 1853)
  • V. L'ull del senyor és el pinso millor
  • La vigilància té cura del negoci (BALBASTRE 1977).
  • Qui té botiga, que hi estiga
  • Qui té gent i no hi va, si és ric, pobre es fa
  • Qui té mossos i no els veu, es fa pobre i no s'ho creu
  • Qui té obrers i no els veu, es fa pobre i no s'ho creu
Equivalents:
  • El ojo del amo engorda el caballo [ES] (BALBASTRE 1977) - (PÀMIES 1997)
  • Hacienda, que tu amo te vea, si no que te venda [ES] (BALBASTRE 1977)
  • Il n'est pour voir que l'oeil de maître [FR] (PÀMIES 1997)
  • Oculus domini saginat equum [LL] (PÀMIES 1997)
Explicació:
  • Consells per a qui ha de dirigir un negoci o té treballadors. recomana de tenir cura, diligència per obtenir més guanys (GIMENO 1989).
  • Qui vol vendre alguna cosa en dirà meravelles per tal d'aconseguir-ho, encara que sigui enganyant algú altre (PÀMIES 1997).
  • Cadascú ha de vigilar la seva hisenda o els seus negocis si vol que prosperin i no perdre'ls (PÀMIES 1997).
  • Quan l'amo vigila, els subordinats treballen més (PARÉS 1999).
Font:
  • Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
  • Víctor Pàmies i Riudor (1997). Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (manuscrit). [En línia Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (pròleg i 50 primeres entrades)].

L'onzè no fer nosa i el dotzè no atabalar

Variants i sinònims: L'onzè no fer nosa i el dotzè no atabalar (BALBASTRE 1977).

Equivalents: El onceno no estorbar [ES] (BALBASTRE 1977).

Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

L'infern és empedrat de bones intencions

Variants i sinònims:

  • L'infern és empedrat de bones intencions (BALBASTRE 1977)
  • L'infern està empedrat de bones intencions (PONS LLUCH 1993)
Equivalents:
  • De buenas intenciones está el infierno lleno, y de malas infierno y medio [ES] (PONS LLUCH 1993)
  • El infierno está lleno de buenos propósitos [ES] (BALBASTRE 1977)
  • El infierno está lleno de gente que tenía intención de hacer el bien y no lo ha hecho [ES] (BALBASTRE 1977)
Explicació: Vol dir que no basta tenir bona voluntat, sinó que cal fer bones obres (PONS LLUCH 1993).

Font
:
  • Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
  • Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

L'amor només es pot correspondre

Variants i sinònims: L'amor només es pot correspondre (BALBASTRE 1977).

Equivalents: amor con amor se paga [ES] (BALBASTRE 1977).

Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

L'amor d'una mare és la cosa més gran del món

Variants i sinònims: L'amor d'una mare és la cosa més gran del món (BALBASTRE 1977).

Equivalents: Madre no hay más que una [ES] (BALBASTRE 1977).

Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

L'almoina, quan la faràs, no miris a qui la fas

Variants i sinònims: L'almoina, quan la faràs, no miris a qui la fas (BALBASTRE 1977) - (DIÀFORA 1982) - (GIMENO 1989) - (PUJOL I CAMPENY 2008).

Equivalents:

  • Do what is right, come what may (Trad.: Fes el que cal, i vindrà el que ha de venir) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)
  • Faites le bien et jetez-le à la mer (Trad.: Fes bé i llença’l a la mar) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008) 
  • Haz bien y no mires a quien [ES] (GIMENO 1989) - (PUJOL I CAMPENY 2008)
  • Haz el bien y no mires a quien [ES] (BALBASTRE 1977) - (DIÀFORA 1982)
Explicació:
  • Per recordar el valor de la caritat. Es recomana de fer el bé pel bé, perquè no suposa cap pèrdua ser generós (GIMENO 1989).
  • Hem de fer el bé sense mirar qui se'n beneficia (PUJOL I CAMPENY 2008).
Font:
  • Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
  • Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.
  • Isabel Gimeno (1989): El llibre dels refranys catalans. Barcelona: Editorial De Vecchi.
  • Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències