índex - bibliografia

13/5/07

Qui té boca s'equivoca i qui té nas es moca

Variants i sinònims:

  • Qui té boca s'equivoca (GIMENO 1989) - (PONS LLUCH 1993)
  • Qui té boca s'equivoca i qui té nas es moca (GARCÍA SALINAS 1994)
  • V. Qui xerra paga
  • Tot bon cavaller cau del cavall (BALBASTRE 1977)
  • Tothom té dret a equivocar-se (BALBASTRE 1977)
Equivalents:
  • Por la boca muere el pez [ES] (GIMENO 1989)
  • Quien mucho habla, mucho yerra [ES] (GIMENO 1989)
  • Quien tiene boca se equivoca [ES] (BALBASTRE 1977) - (PONS LLUCH 1993)
Explicació:
  • El trobarem a la boca de qui es vol justificar d'haver comès algun error. La cua del refrany («i qui té nas es moca») serveix per emfasitzar (GIMENO 1989).
  • Es diu per justificar qualsevol equivocació en manifestacions o opinions dades sobre matèria determinada (PONS LLUCH 1993).
Font:
  • Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
  • Isabel Gimeno (1989): El llibre dels refranys catalans. Barcelona: Editorial De Vecchi.
  • Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
  • El refrany català és tret de Garcia Salinas (1994).