Qui té boca s'equivoca i qui té nas es moca

Variants i sinònims:

• Qui té boca s'equivoca (GIMENO 1989) - (PONS LLUCH 1993)
• Qui té boca s'equivoca i qui té nas es moca (GARCÍA SALINAS 1994)
  
• V. Qui xerra paga
  
• Tot bon cavaller cau del cavall (BALBASTRE 1977)
• Tothom té dret a equivocar-se (BALBASTRE 1977)

Equivalents:

• Por la boca muere el pez [ES] (GIMENO 1989)
• Quien mucho habla, mucho yerra [ES] (GIMENO 1989)
• Quien tiene boca se equivoca [ES] (BALBASTRE 1977) - (PONS LLUCH 1993)
  

Explicació:

• El trobarem a la boca de qui es vol justificar d'haver comès algun error. La cua del refrany («i qui té nas es moca») serveix per emfasitzar (GIMENO 1989).
• Es diu per justificar qualsevol equivocació en manifestacions o opinions dades sobre matèria determinada (PONS LLUCH 1993).

Font:

• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Isabel Gimeno (1989): El llibre dels refranys catalans. Barcelona: Editorial De Vecchi.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
• El refrany català és tret de Garcia Salinas (1994).