Índex alfabètic de les entrades en català

Si no trobes el refrany que cerques amb el cercador o amb l'índex de paraules clau, és possible que el puguis trobar en aquest índex alfabètic:

1. A boig i a cavaller, tot li està bé
   
2. A bon pagador no li dolen prendes
3. A bona gana, és inútil la salsa
4. A bona son, no hi ha llit dur
   
5. A bou vell, muda'l d'aire i hi deixarà sa pell
6. A ca gros no cal dir-li quisso
7. A cada ocellet li agrada el seu niuet
   
8. A cada porc li arriba el seu Sant Martí
9. A (o en) cap sense barret (o descobert), tothom hi té dret; a cap desbarretat, tothom hi té part
   
10. A casa del ferrer, ganivet de fusta
11. A casa del penjat, no s'ha de parlar d'es dogal
12. A casa del vinater bona tardor i mal hivern
    
13. A casa mengem a taula, però cadascú al seu plat
    
14. A cases de maturrangues no hi vagis a cercar gangues
15. A cavall donat, no li miris el dentat
16. A cent anys, coteta verda
17. A còpia d'anys tornen els usos estranys
    
18. A darrers d'agost ja es fila amb gresol
    
19. A dona barbuda, de lluny la saluda
    
20. A elles, company, vós a les cols i jo a la carn
    
21. A emboscada de roïns fugir per tots camins
22. A gallec demanador, castellà posseïdor
    
23. A gat vell no li diguis moixina
24. A grans mals, grans remeis
25. A home vell, no li poses gros farcell
    
26. A l'abril, aigües mil
27. A l'abril, totes caben en un barril
28. A l'agost bat el peresós
    
29. A l'amic amb son vici
    
30. A l'ancià que és honrat se'l rep sempre de bon grat
31. A l'any primer més gasta el mort que el vivent
32. A l'arma i a l'enemic no els apuris
    
33. A l'ase ruc, arriero boig
34. A l'enemic que fuig (o se'n va), pont de plata
    
35. A l'església per a orar, i a la plaça per a tractar
36. A l'estiu, tota cuca viu
    
37. A l'home gelós, d'un mal fer-n'hi dos
    
38. A l'home ric, no li toquis el vestit
39. A l'home major, donar-li honor
    
40. A l'home vell no li donis consell
    
41. A l'ull amb el colze
42. A la boda del fillol, qui no t'hi convida no t'hi vol
43. A la burra que està prenyada, fes-la anar ben carregada
    
44. A la casa dels joglars tothom balla el contrapàs
45. A la casa que no s'hi renya, no hi ha pa
46. A la dona ballar, i a l'ase bramar, lo diable els degué ensenyar
47. A la dona brava, corda llarga
48. A la dona casta, Déu li basta
49. A la dona i a la garsa, lo que diguis en la plaça
    
50. A la primera el rei perdona; a la segona, catxamona
51. A la taula d'en Bernat, qui no hi és, no hi és comptat
52. A la taula i al llit al primer crit
53. A les penes, punyalades
    
54. A les tres; qui para, paga
55. A llop dorment, no li entra res en dent
    
56. A mal dir no hi ha res fort
    
57. A mal i a bé tothom hi afitj
58. A mala nit, un bot de vi
    
59. A malalt qui ha de viure, s'aigua li és medecina
60. A més de pregar cal treballar
61. A més pressa, més vagar
62. A moro mort, gran llançada
    
63. A on aniràs, bou, que no llaures?
    
64. A (o a casa) on hi entra es sol no hi entra es metge
65. A pagès endarrerit, cap anyada no li és bona
66. A pare guanyador, fill gastador
67. A perill prompte, remei cuitat
68. A poc a poc anirem lluny
    
69. A poc vi, cuitar-hi
70. A portes tancades, el diable es torna
71. A primers de novembre, el teu foc ja pots encendre
    
72. A qui Déu no dóna fills, el dimoni (o el diable) dóna nebots
73. A qui es pare basta-li mare
74. A qui fa una casa (o es casa), la bossa li torna rassa
    
75. A qui has de donar sopar no planguis sa bereneta
76. A qui li donen a escollir lo fan perterir
    
77. A qui no et pugui ajudar no vulguis els teus mals comunicar
    
78. A qui no li agradi que s'hi posi fulles
    
79. A qui no parla, Déu no l'ou
80. A sa taula i en es joc es coneixen ses persones
    
81. A sants i a minyons no prometis que no dons
82. A tall d'església catedral, com foren els pares els fills seran
83. A tot arreu se'n fan, de bolets, quan plou
84. A tu t'ho dic, sogra, entent-hi ma nora
85. A un llest, un prest
86. A un roï, més roï (o roï i mig)
87. Abans d'entaular plet, fes-hi avinença
88. Abella o ovella o església, si vols riquesa
89. Abril, abrilet, va matar (o mata) sa mare de fred
90. Abril, abriló, de cada cent un de bo; la vella que això deia en tenia cent un, i no n'havia vist ni un
91. Abril finat, hivern acabat
92. Abril i maig són la clau de l'any
93. Abril i senyors, tots traïdors
94. Abril mullat, bo per al blat
    
95. Abriülls (o carfull), bons per als ulls
96. Acabat el juny, no canta el cucut
    
97. Aconsegueixi jo el meu intent, encara que se'n rigui la gent
    
98. Aconsola't de gastar, si et vols casar
99. Agafa el que et donin
100. Agost i setembre no duren sempre
     
101. Agost i verema n'hi ha cada any, uns amb guanys i d'altres amb danys
     
102. Agost madurador, setembre collidor
103. Agost té la culpa i setembre porta la fruita
     
104. Agutzil descuidat, lladres cada mercat
105. Ahir deia blanc i avui diu negre
     
106. Ahir pastor, avui senyor
     
107. Ai Déu meu (o gràcies Déu meu), el pare és mort i jo seré l'hereu
     
108. Aigua, aigua, que fa la vista clara
     
109. Aigua d'agost, mel i most
110. Aigua de febrer, bona pel sementer
     
111. Aigua de gener (o pluja de gener), omple bótes i graner (o sempre fa bé)
112. Aigua de maig, mal és per als animals
113. Aigua de maig, pa per tot l'any
     
114. Aigua de març, herba als sembrats
115. Aigua de primavera, si no és torrencial, omple la panera
     
116. Aigua de sant Joan no dóna vi ni pa
     
117. Aigua freda i pa calent fan que es ventrell se'n sent
118. Aigua fresca fa bon ull
119. Aigua per la Mare de Déu d'Agost, treu oli i aigua al most
     
120. Aiguardent i vi, borratxo fi
     
121. Aigües de juny mal solen dur
122. Així és el formatge sense ronya, com donzella sense vergonya
     
123. Així es tiren els guants al rei
124. Així està el pagès entre dos advocats, com el pagell entre dos gats
     
125. Ajuda'm i t'ajudaré
     
126. Ajuntar el pa i la gana
127. Al badoc muda-li el joc
128. Al batre, si no aquest, l'altre
     
129. Al bé buscar-lo i al mal esperar-lo
     
130. Al bou maimó li fa poc l'agulló
131. Al bou maleït lo pèl li lluu
     
132. Al cap d'una hora, Déu vos guard
133. Al cap de cabells tothom hi dóna cops de martells
134. Al capó que es torna gall, ventar-les-hi amb un buscall
     
135. Al cel cabreta, al terra pastetes
136. Al desgraciat poc li val ser esforçat
137. Al dret o a l'inrevés, a casa vinguin diners
138. Al febrer busca tu el jornaler, que ell et va buscar al gener
     
139. Al ferrer, no li vagis a vendre baldes
     
140. Al ficar-te en heretats consulta tes facultats
     
141. Al fons del sac es troben les engrunes
142. Al gust estragat, el dolç li és amarg
143. Al juliol, la falç al coll
     
144. Al juny, si pica el sol, ni dona ni cargol
     
145. Al maig cada dia un raig
146. Al mal de ventre, el cagar el trempa
     
147. Al mal temps, bona cara
148. Al marit, amar-lo com amic i témer-lo com enemic
149. Al millor pescador, li escapa una anguila
     
150. Al pa, pa i al vi, vi i l'aigua, clara
     
151. Al pagès, deu-li cols
152. Al peresós, li vénen les ganes de treballar quan s'acaba la feina
     
153. Al pobre, el sol se'l menja
     
154. Al pot petit hi ha la bona confitura
155. Al que és passat, l'oblit
156. Al qui et dóna un capó, dóna-li la cuixa i l'aló
     
157. Al qui mal viu la por el segueix
158. Al setembre, el qui tinga blat que el sembre
     
159. Al sol i tot hi ha taques
     
160. Al temps de les olives, fan nòvio les fadrines
161. Alaba't pollastre, que demà et vendran
162. Alegria, carnestoltes, que demà és cendra
     
163. Alegria secreta, alegria incompleta
164. Algú ha portat òlibes a Atenes!
     
165. Algú seu en aqueix banc que a ell no aprofita i a altre fa dany
     
166. Allà on mengen dos, hi mengen tres
     
167. Allà on no hi ha pa no hi ha pau
168. Allà on no hi ha sang no es fan botifarrons
     
169. Allà on vas, fes com veuràs
170. Allò que a uns sana, a altres mata
171. Allò que l'agost madura, el setembre ho assegura
     
172. Al·leluia, al·leluia, qui no mata porc no menja xulla
173. Als joves i pollins, poca llibertat i bons bocins
174. Altes o baixes, a l'abril les Pasqües
175. Altre vindrà que m'abonarà
     
176. Amb alegre companyia, se sofreix la trista vida
     
177. Amb amor és obeït qui ajuda al pobre i consola a l'afligit
     
178. Amb el pa a les alforges (o a les mans) hi ha qui es moriria de fam
179. Amb el temps són amos els aprenents
180. Amb la dona i el diner, cuidadós has de ser
     
181. Amb les coses de palau val més asseure's
182. Amb les glòries, s'obliden les memòries
     
183. Amb oli a les piques, les cases són riques
184. Amb pa i vi es fa camí
185. Amb paciència es guanya el cel
     
186. Amb temps i palla maduren les nespres
187. Amb una caldera vella se'n troba una de nova
     
188. Ametler abundós prop d'es camí, agre segur
189. Amic i cavall, si els canses fas mal
190. Amic reconciliat, enemic doblat
191. Amistat per interès, no dura perqu no ho és
     
192. Amor amb amor es paga
193. Amor de boig, vós per a l'altre i jo per a vós
     
194. Amor de gendre, bugada sense cendra
195. Amor de noi, aigua en cistella
196. Amor de pare, tot lo demés és aire
197. Amor de senyor, aigua en cistella
198. Amor i gravetat, no passen per un forat
199. Amors, penes i diners, no poden estar secrets
200. Anells en el dit, honra sense profit
     
201. Animal que vola cap a sa cassola!
     
202. Animalet de Déu, qui t'ha vist i qui et veu
203. Any d'aranyons, pocs garberons
     
204. Any d'aubó, anyada de blat
205. Any d'ovelles, any d'abelles
     
206. Any de figaflors, any de plors
     
207. Any de neu, any d'olives
     
208. Any de neu, any de Déu
209. Any nou, vida nova
210. Aprenent de Portugal, que encara no sap cosir i ja vol tallar
211. Aquell és el bon amic, que pot gastar bon bolsic
     
212. Aquell sap que es salva, que l'altre no sap res
     
213. Aquí caic, aquí m'aixeco
214. Ara per naps, ara per cols
215. Ara que en van és hora d'agafar-ne
     
216. Ara qui ets morter, para; que quan seràs maça ja picaràs
217. Aranya, qui t'ha picat? La aranya d'aquí al costat
     
218. Arbre a terra, tothom li fa guerra
219. Arc de sant Martí es matí, pren capot i segueix ton camí
220. Arc de teix, costa d'armar i afluixat deix
221. Armes i diners, volen bon maneig
     
222. Arreplegador de segó i escampador de farina
223. Arrendadoret, menjar en plata i morir en grillet
     
224. Arrima't als bons, i seràs un d'ells
225. Ase amb or, ho logra (aconsegueix) tot
226. Ase d'Arcàdia, carregat d'or, i menja palla
     
227. Ase de molts (o bestiar de molts) el llop se'l menja
     
228. Ase moí (o tot ase moí) o molt dolent o molt fi
     
229. Ase nafrat, tot són mosques
230. Ase que entra en heretat «agena», n'eixirà carregat de llenya
     
231. Asquerós us heu tornat? Doncs d'aquest guisat ja n'heu menjat
232. Aucell de cullera, menja més que una quimera
233. Avui per jo (o per mi) demà per tu
234. Badall mai ment, o son o talent
235. Baixen les muntanyes i pugen les cabanyes
236. Ballo bé i no em voleu a ballar
     
237. Bandera vella, honra de capità
238. Banyes i cabells blancs, no surten per anys
     
239. Barba blanca per marit, primer que jove esvanit
240. Barba remullada, és mig afaitada
     
241. Barca parada no guanya nòlits
242. Barcelona és bona si la bossa sona
243. Barco a la capa, mariner a la hamaca
244. Barco gran, tan corrent com caminant
     
245. Batlle, siga-ho qui vulgue (o que batlle qui vulla)
246. Batut i mai vençut
     
247. Bé canta Marta, després de farta
     
248. Bé et pots pintar, que els anys no s'aturaran
249. Bé vinguis, mal, si véns tot sol
     
250. Beata farinera, ara va endavant, ara endarrere
251. Beneita casa és aquella, que té olor de vell tota ella
252. Béns de campana, Déu els dóna i el diable els esparrama
253. Benvingut el pretendent de ma filla, bo o dolent
     
254. Bernat, Bernat endevina qui t'ha tocat (o pegat)
     
255. Beure i bufar junt no pot anar
256. Beure molt i anar dret és raret
257. Blat ajagut, aixeca l'amo (o alça l'amo)
258. Bo és donar consell, però millor el remei
     
259. Boca amarga, no pot escopir mel
     
260. Boigs (o ximples) tenen ventura (o sort)
261. Boira de març, aigua segura i la mar moguda
262. Boira de setembre, porta el sud en el ventre
     
263. Bon any o mal any, quatre en caben en un banc
     
264. Bon camí no és marrada
265. Bon (o mal) costum, no es destrueix com el fum
     
266. Bon home però mal músic
267. Bon vent i barca nova!
268. Bona cara i fets dolents
269. Bona és la dansa, i la casa es crema
     
270. Bona feina no necessita nunci
271. Bona nit quarta
     
272. Bona olla i mal testament
     
273. Bona panada i mala pràctica, plaer i bé és rompre-la
274. Bon marit, la muller sana
275. Bon peu i bona orella, senyal de bona bèstia
     
276. Boneto i espasa fan honra a la casa
     
277. Bons canonges i mal capítol
278. Bordó i carabassa, vida regalada
279. Borratxera d'aigua mai s'acaba
280. Borratxo fi, a la taberna vol lo vi
     
281. Bossa sense diners, digues-li cuiro
282. Bou vell llaura dret
     
283. Brams d'ase no arriben al cel
284. Burla amb dany no compleix l'any
285. Burleu-vos del boig a casa, i es burlarà de vós a la plaça
286. Busca l’amic i no el teu profit
     
287. Ca que lladra no mossega
288. Cabells i cantar, per ma casa no fan
     
289. Cabra avesada a saltar, fa de mal desvesar
290. Caçador de moixonets, guanya, però menudets
291. Caçador i pescador, o fam, o fred o calor
     
292. Cada bugadó un esquinsó
     
293. Cada casa és un món
294. Cada cosa al seu temps
295. Cada cosa en son lloc
296. Cada cosa pel que és
     
297. Cada dia aprenem coses noves
298. Cada dia no és festa
299. Cada gall canta en son galliner
     
300. Cada home és un món
     
301. Cada mestre té el seu llibre
302. Cada oller alaba ses olles
     
303. Cada olleta té la seva tapadoreta
304. Cada ovella amb sa parella
305. Cada prenyat porta son fat
     
306. Cada terra fa sa guerra
307. Cadascú d'allò seu en pot fer el que vol
     
308. Cadascú disposa de casa seva
309. Cadascú en sa casa i Déu en la de tots
     
310. Cadascú es canta i balla sol
311. Cadascú és fill de ses obres
312. Cadascú estornuda com Déu l'ajuda
     
313. Cadascú parla de la fira, segons li va en ella
314. Cadascú parla la seva llengua
     
315. Cadascú la seva part
316. Cadascú per on l'enfila
317. Cadascú que carregui el mort
318. Cadascú sap a casa seva on l'hi plou
     
319. Cadascú se sent del seu
320. Cadascú va a la seva
     
321. Caixa plena i caixa buida, tan aviat ple, tan aviat buit
     
322. Cal apartar-se dels perills
323. Cal aprofitar l'avinentesa
324. Cal ballar al so que toquen
325. Cal fer el cor fort
326. Cal obeir al superior
327. Calla tu i callaré jo
     
328. Calli qui dóna i parli qui rep
329. Calor pel desembre, calor pel gener, fort fred al febrer
     
330. Cantin papers i mentin barbes
331. Cap amenaçat, no acostuma a ser pegat
     
332. Cap fred, peus calents i cor valent
     
333. Cap geperut no es veu la gepa
334. Cap gros, cervell petit
     
335. Cap pare enfillat no mor enfitat
336. Cap sense cervell no ha menester capell
337. Capa esquinçada no guarda de fred
338. Car és el bocí, que a un hom l'escanya
     
339. Cara d'ovella i ungles de llop
340. Carn de creixença mai assossega
     
341. Carn fa carn i vi fa sang
342. Càrrega que plau no pesa
343. Carrer (o dia) banyat, calaix eixut
344. Cartes, daus, dones i vi, fan tornar al ric, mesquí
     
345. Casa cumplida, en l'altra vida
     
346. Casa de dues portes, fa de mal guardar
347. Casa en la qual hi visquis, vinya de la que en beguis i terres les que vegis
348. Casa negra, llum encesa
     
349. Casa ton fill quan voldràs, i ta filla quan podràs
350. Casat sóc, què m'hi dieu? Home casat, burro espatllat
351. Castiga al bo, i millorarà
     
352. Catúfol de sínia, el que ve ple buit s'en torna
353. Cel rogent, pluja o vent
354. Cel rogent a la vesprada, la pluja se n'es anada
355. Cent anys de guerra i no un dia de brega
     
356. Cent anys ha que és mort el mut, i encara el cul li put
357. Cent en boca i guarda la bossa
358. Cera, tela i fustany, gran tenda i poc guany
359. Com el gos capat, que no pot ni vol deixar fer
     
360. Com es delicat de ca'n Pomar, que pujant a's llit es va esllomar
361. Com més amics, més clars
     
362. Com més amunt pugen, de més amunt davallen (o cauen)
     
363. Com més anys, més desenganys
364. Com més bo més amargant
     
365. Com més cosins, més endins
366. Com més costa més val
     
367. Com més en tenen, més en volen
     
368. Com més mar, més vela
369. Com més parents, més dolents
370. Com més poques barbes, manco vergonya
371. Com un bitxo, que està fred i encén
372. Companyia de dos, són les millors
373. Compleixi jo, i que s'arreglen (o i els altres que diguin el que vulguin)
     
374. Comptes clars, honren cares
     
375. Comptes vells, baralles noves
376. Conforme sembrareu, collireu
     
377. Consell sense remei, caga-hi
     
378. Cornut i pagar el beure
379. Corregir al mestre
380. Creu-me, 'tonto', calla i tindràs medalla
     
381. Cria corbs i et trauran ets ulls
382. Criatura d'un any, xucla les entranyes
     
383. Cuixa madura, filla segura
     
384. D'ací a cent anys tots serem calbs
     
385. D'aigua passada molí no en mol
386. D'allà on manco es pensa, salta sa llebre
387. D'allò perdut treu-ne el que puguis
     
388. D'allò que els ulls no veuen, el cor no se'n dol
389. D'amics, pocs i bons
390. D'aquella pols, vénen aquests fangs
     
391. D'home ric no hi ha revenja
     
392. D'on no n'hi ha, no en pot rajar
393. D'un mal pas, sortir-ne prompte
     
394. D'un mànec d'escombra en van sortir una vegada set bales
     
395. D'una espira, un gran foc
396. Darrere el rei, figues li fan
397. De bon cep planta la vinya, i de bona mare, la filla
     
398. De bona casa, bona brasa
     
399. De calent en calent es pelen
400. De coquí pren el bocí
     
401. De desagraïts el món n'és ple
402. De doblers (o de diners) i de bondat (o santedat) la meitat de la meitat
403. De dolent arbre, no esperis bon fruit
404. De dolent rocí, un sol bocí
     
405. De dos savis (o hàbits), el més llest
     
406. De fer bé tot mal en pervé (o prové)
     
407. De fora vindrà qui de casa ens traurà
408. De gener a gener es doblers són d'es banquer
     
409. De Joseps, Joans i ases, n'hi ha per totes les cases
410. De l'abundància del cor en parla la boca
411. De l'home que de tu es fia, fia't tu, que és cortesia
412. De la boca al nas, no en tastaràs pas
413. De la mar el bon peixó, i de la terra, el moltó
     
414. De llàgrimes de dona i coixera de ca, no hi ha que fiar
415. De llargues terres, grosses mentides
416. De males cares, tothom en fuig
     
417. De maljust ve l'anyell, que el diable s'enduu la pell
418. De més verdes en maduren
419. De mica en mica s'omple la pica
420. De moliner mudaràs i de lladre no t'escaparàs
421. De nit tots els gats són negres
422. De petit se cria s'arbre dret
     
423. De porc i de senyor se n'ha de venir de mena
424. De rialles, en vénen ploralles
425. De Sant Joan a Sant Miquel, ni dona, ni vi, ni peix
     
426. De ses roses de Pampalònia, ses abelles no en fan mel
     
427. De tal riu, tal aigua
428. De tant que et vull, et trac un ull
429. Deixa diners als amics si vols tenir enemics
430. Deixa'm caure de l'ase i ajudar-me has
     
431. Deixant fer a ton veí, et darà bon jorn de matí
432. Deixeu-lo córrer, que ell s'aturarà
433. Del bé al mal tan sols hi ha un petit salt
     
434. Del cap Cervera, el cap Begur està dotze llegües al sud
     
435. Del gos flac no s'apeguen més que puces
436. Del mal pagador, gra o palla
     
437. Del pa de mon compare, bon tros a mon fillol
     
438. Del pare els consells, són vertaders manaments
439. Del poc, poc, i del molt, no res
     
440. Del poc que has, content seràs; si tot ho vols, tot ho perdràs
441. Del ric el remei, i del vell el consell
     
442. Del sacerdoci les sobres, totes han de ser dels pobres
     
443. Del setembre a la tardor, torna la calor
     
444. Del treball surt (o neix) el descans
445. Dels escarmentats naixen (o ixen) els avisats
446. Dels pares quan són vells, no descuidis un punt d'ells
     
447. Dels pecats dels pares, els fills en van geperuts
448. Dels teus voldries dir, però no mal oir
     
449. Demanar no fa pobre
450. Des de maig a Sant Miquel, pastor d'ovelles vull ser; però de Sant Miquel a març, que les meni l'amo del ramat
     
451. Desgraciat en el joc, afortunat en l'amor
452. Després d'un temps un altre en ve
     
453. Després d'una alegria ve sempre una tristor
     
454. Després d'una tempesta ve una bonança
455. Després de casada la filla (o quan la filla és casada) ixen los gendres
     
456. Després de romput el cap es posen cervellera
     
457. Déu castiga i no amenaça... i espera s'ocasió
458. Déu dóna es fred, segons sa roba
     
459. Déu dóna faves a qui no té queixals
460. Déu és gran
     
461. Déu escanya però no ofega
462. Déu fa sortir el sol per a tothom qui el vol
     
463. Déu me do xocolata de ca l'Artigues
464. Déu mos do (o don) justícia, i que no passi per ca nostra
     
465. Déu nos en guard d'un ja està fet
466. Déu nos en guard de poll (o de poll ressuscitat)
     
467. Déu nos guard d'un mal veí, i d'aprenent de violí
468. Déu nos guard de boigs, en lloc estret
469. Déu té més per donar, que no ha donat
     
470. Déu té un bastó que pega sense fer remor
471. Déu vol el cor de les persones
     
472. Dient sa veritat, es perd s'amistat
473. Dies de desembre, dies de malura: tot just es fa de dia que ja és nit obscura
474. Dies de maig, dies amargs: els pans curts i els dies llargs
     
475. Digue'm amb qui vas, i te diré qui ets
476. Digues-li barret, digues-li sombrero
     
477. Dimarts, ni casats ni embarcats
478. Diner fa diner
479. Diners fan tort
480. Diners i bogeria, no es poden amagar
     
481. Dit i fet
482. Diu el blat al sembrador: -Amb un gra o amb dos, pel juliol estaré amb vós
483. Diumenge de Rams, qui no estrena no té mans
484. Divideix i venceràs
485. Doctors té la santa mare església
486. Dóna casa per posada i te'n serà bescantada
     
487. Dona finestrera, no farà llarga tela
488. Dóna i té, i faràs bé
     
489. Doncella que pinta mal, casar-la i dar-li cabal
490. Doneu-me diners, que consells no atipen
     
491. Dos galls a (o dins) un galliner, no canten bé (o mai poden cantar bé)
     
492. Dos pocs i dos molts fan un home ric
493. Eixuga't, que sues
494. El barb, la truita i el gall, menjar de maig
495. El blanc al costat del negre, ressalta més
     
496. El blasfem és un damnat, heretge, neci o atontat
497. El blat, curt o llarg, pel juny ja ha d'ésser segat
     
498. El bon aliment fa bon enteniment
499. El bon favar per Tots Sants s'ha de sembrar, i pel gener s'ha de cavar
     
500. El bon filar, des de Sant Miquel a Nadal
     
501. El bon gènere es ven tot sol
502. El bon menestral, conill per Sant Joan i pollastre per Nadal
     
503. El bon menjar fa estar gras
     
504. El bon pastor ton les ovelles, no les escorxa
505. El bou no és d'allà on va néixer, sino d'allà on pot péixer
506. El bou solt es llepa com vol
507. El bou tira la arada, més no de gana
508. El ca, guanya el pa
     
509. El ca que vol pa, ha de llepar la mà
510. El camp fèrtil no descansat, es torna estèril (o de fruit es priva)
     
511. El camp reposat dóna el fruit molt granat
     
512. El càntir nou fa l'aigua fresca
513. El cap blanc i el seny a cercar
514. El cap dret i el cor net
     
515. El cap fred i els peus calents són els millors element
516. El cap li trencaràs, que el cor no podràs
517. El cap viu l'hora de l'àpat
     
518. El casat, casa vol
519. El cavall de regal, quan és vell, roda la sínia
     
520. El cor i els ulls mai no són vells
521. El cornut és l'últim que ho sap
522. El diable quan es vell, es fa ermità
     
523. El diable quan és vell, sap més per experiència que per consell
524. El diable s'ha deslligat
     
525. El diable va per casa
526. El dimoni no té sogra i sempre en troba
     
527. El dimoni sap més per vell que per dimoni
528. El dolent, fora
     
529. El febrer curt, amb vint-i-vuit dies se'n surt
     
530. El foc té aturador, que l'aigua no
531. El gener és dormiler
532. El gos de bona raça es recorda del pa i de la caça
     
533. El gos mort no mossega
534. El lladre naturalment, té peresa i no és valent
     
535. El lleure és la causa de tots els vicis
536. El maig gemat fa el bon blat i l'agost fa el bon most
     
537. El mal any entra nedant
538. El mal de cap, el menjar el bat
539. El mal que desitges et vingui
540. El meló i el casament són coses d'encertament
     
541. El més calent és a l'aigüera
542. El més dolent pas és el de la porta
543. El meu mal no vol soroll
544. El millor orador, és el que es persuadeix a si mateix
     
545. El món no va ésser fet tot en un dia
546. El mort, al sot, i el viu, al rebost
547. El necessari és doblement agraït si s’ofereix tot seguit
548. El pa amb ulls, el formatge sense ulls i el vi que salti als ulls
     
549. El pa de la veïna és medecina
550. El pa tou dura poc
     
551. El pecat es pot dir, i el pecador no
552. El pensar és d'ases, el sebre és el que val
     
553. El perol diu a la paella: ─Si m'embrutes, t'emmascaro
554. El pobre i l'avariciós, tenen misèria tots dos
     
555. El primer que cull la flor, s'emporta l'olor
556. El que corromp el cap, fins al moll dels ossos arriba
557. El que es diu al darrere, no es diu al davant
     
558. El que es dóna no es torna
559. El que és mal guanyat el diable s'ho emporta
     
560. El que és promès, sigui atès
561. El que l'ull veu, el cor creu
562. El que no agrada als ulls, no agrada (o plau) a la boca
563. El que no es fa quan convé, no es fa a tot temps bé
     
564. El que no es paga amb diners, es paga amb dinades
565. El que no es troba al cap es troba al centener
566. El que no passa en tot l'any, passa en un cap d'any
     
567. El que no vulguis per a tu, no ho vulguis per a ningú
568. El que puguis fer avui no ho esperis fer demà
569. El qui troba bon padrí, ja ha corregut mig camí
570. El ric sempre és cobdiciós, i el pobre és desitjós
     
571. El ruc del traginer sempre va davant
     
572. El saber no ocupa lloc
573. El setembre és bo si del primer al darrer està serè
574. El setembre s'enduu els ponts o eixuga les fonts
     
575. El silenci és or
576. El temps passat, sempre envejat
577. El ventre porta les cames
578. El vi ben bo i el cavall de pedra
     
579. Ell s'entén i balla sol
580. Els cansats fan la feina
581. Els costums i els diners fan els homes cavallers
582. Els cuidados de l'ase maten el traginer (o l'amo)
     
583. Els diners guanyats fàcilment es desprenen fàcilment
584. Els dolents duren més que l'arna
585. Els lladres de casa sén els més dolents
586. Els mals costums del mestre s'apeguen al deixeble
     
587. Els que es casen per amors, sempre viuen amb dolors
     
588. Els que s'assemblen es cerquen
589. Els tontos mai baixen de son ase
     
590. Els ulls mengen més que sa boca
591. Els ulls van allà on va el cor
     
592. Els uns hi van i els altres en tornen
593. Els uns neixen amb estrella, i els altres amb esquella
594. En abril, cada gota en val mil, i en maig cada gota un raig
     
595. En boca tancada, la mosca no hi farà entrada
596. En cantar es puput: matí banyat, capvespre eixut
597. En cap buit, molt orgull i poc suc (o discurs)
598. En el camí de Sant Jaume, tant camina l'un com l'altre
     
599. En el cap de tot villà, mai en ell raó cabrà
600. En el cap ho té la cabra
601. En el forn i rentador, es diu tot el mal i bo
     
602. En el lloc de la rabosa, qui se'n va ja no s'hi posa
603. En el món tothom treballa per portar bona gramalla
     
604. En enfornar es fan els pans geperuts
605. En haver cagat, llavors plora
     
606. En l'estable el bestiar còmodament ha d'estar; fes-li bona habitació, no el tingues com en presó
607. En maig el bon pagès, de llaurar ha d'estar llest
     
608. En mala anyada, hort i porc (o porc i cabra)
     
609. En Pau, en Pere i en Berenguera, tres caps de casa eren
610. En setembre cull i no sembres
     
611. En temps de figues no hi ha amigues
     
612. En terra de cecs el borni és rei
613. En tombar la quarantena, ves amb compte amb la mullena
614. En un dia (o cada dia) gira (o volta) el món, i la dona en un segon
     
615. En una discussió, qui calla primer és de bona família
616. Encara li ha de suar la cua
617. Encara no som allà on anem
618. Encara que es vesteixi de seda, la mona mona es queda
619. Entre els uns i els altres, la feina per fer
620. Entre lladres la capa al coll
     
621. Entre sant i santa, una paret hi manca
622. Entre sastres corre el joc
623. Erro de comptes no fa pagament
     
624. Es caçador i es pescador amb es sau són coneixedors
625. Es colom menja or (o plata), i caga plom
626. És doblada la maldat que es fa en senyal d'amistat
     
627. Es fart no pensa amb es dejú
628. Es fum va a ses polides (o an es polits)
629. Es prometre no ha fet pobre ningú
630. És prudència consultar el seny abans de parlar
631. És ric aquell que està bé amb Déu
     
632. Es ven a pes, quelcom és
633. Escoltets en reunió, són de mala educació
     
634. Escombra nova, escombra bé
     
635. Esdevé la honra a qui no la mereix
636. Esquila el gos per Sant Joan, si vols que passi un bon any
     
637. Estira més un pèl de figa que una maroma de vaixell
638. Estiu que dura, tardor assegura
     
639. Estiu sec, tardor molla
     
640. Et guanyaràs el pa amb la suor del teu front
641. Fa més mal una plomada, que d'un gat l'esgarrapada
     
642. Fa més qui vol que qui pot
643. Fang i calç, cobreixen molts mals
644. Febres de maig, salut tot l'any
     
645. Feina a escarada, feina enganada
646. Feina començada, és mig acabada
647. Feina feta en diumenge, el dimoni (o el diable) se la menja
     
648. Feina feta no té destorb
649. Fent i desfent, aprén l'aprenent
650. Fer el canvi del talp, que va canviar els ulls per la cua
     
651. Ferma s'ase allà on l'amo vol
652. Fes amb l'home prova d'or, i sabràs què val son cor
     
653. Fes bé i no facis mal, que altra cosa no et cal
     
654. Fes favors a bèsties i et pagaran a coces
655. Fes, si tens ton testament, quan és clar l'enteniment
     
656. Feta la llei, feta la trampa
657. Fets, fets, i deixa't d'històries
658. Fins a Sant Joan no et treguis el saial, si no vols que et vagi mal
     
659. Fins a Sant Joan, no et treguis un fil d'estam
     
660. Fins a setanta d'abril no et llevis fil
661. Fins al trenta de maig no et treguis el gec, i per més segur, fins al trenta-u
     
662. Fins els coloms tenen fel
663. Flor d'olivera per Sant Joan, oli en gran
     
664. Flor de febrer no omple el paner
     
665. Foc mata foc
666. Formatge d'abril, per mi; el de maig, pel gavatx, i el de juny, per ningú
     
667. Fred en abril, no faltarà pa ni vi
     
668. Gall aquí, gall allà, la cua queda a la mà
669. Gall que fa renou li estrenyen el coll
670. Gallina vella fa bon brou
671. Gat amb guants no agafa rates
     
672. Gat escaldat amb aigua tèbia en té prou
673. Gat meulador, mal caçador (o poc caçador)
674. Gener fredolic entra bufant els dits
675. Gener gelat, febrer trambalsat, març ventós i abril plujós, fan el maig florit i formós
     
676. Gener i febrer mengen més que el món sencer (o enter)
     
677. Geni i figura fins a la sepultura
     
678. Gent jove, pa tou
679. Gos pobre, ple de ronya
     
680. Granota, fica't al cove
681. Gratar i menjar tot és començar
     
682. Guanya't la fama i posa't a jeure
683. Guarda't d'home senyalat per Déu
684. Guarda't de parlar, sense abans pensar
685. Ha sortit del bosc, el que hi cala foc
     
686. Hi ha tants d'ases amb lletra, com sense
687. Hi ha ulls que s'enamoren de lleganyes
688. Hisenda que és mal guanyada, no tindrà molta durada
     
689. Home casat, home cagat
     
690. Home de banys, home de pocs anys
691. Home de daga, tot se concaga
     
692. Home pobre no pot criar gos
693. Home ric, mal enemic
     
694. Home roig no et faci goig
695. Home valent i bóta de vi bo acaben prest (o no duren gaire)
696. Home vell i acabalat, ben servit i respectat
697. Honra a ton pare tant com pots, da-li del teu, si tindràs dots
     
698. Hortolans i moliners, mai esguerren la collita
     
699. Hostes i peix menut, al cap de tres dies put
700. Infant que sembla a son pare honra a sa mare
701. Injúria d'amo (o marit) fer com no haver-la sentit
     
702. Ira de Déu ressistir no es pot
703. Ira de senyor i de poble avalot, són pitjor que foc
     
704. Ja et conec, herbeta, que et dius marduix
705. Ja fa prou qui als seus s'assembla
706. Ja ho trobaràs en l'altre món
     
707. Ja pots xiular si l'ase no vol beure
708. Ja sap (o prou sap ell) a qui les fa
709. Jocs de mans, jocs de villans
     
710. Jovent i enteniment, no hi és tot a un temps
711. Juliol, agost i Maó, els millors ports del Mediterrani són
     
712. Juliol blader, setembre raïmer
     
713. Juny brillant, any abundant
     
714. Juny, juliol i agost, ni dones, ni carn, ni most
715. Juny, juliol i agost, senyora, no estic amb vós
716. L’acontentar-se amb el seu, és una gran ventura
717. L'acte més bo que el savi pot fer és complir el sant voler
     
718. L'almoina, quan la faràs, no miris a qui la fas
719. L'amic més fidel és el gos
     
720. L'amor d'una mare és la cosa més gran del món
721. L'amor entra pels ulls
722. L'amor només es pot correspondre
723. L'animal més avorrit, perquè beu vi, és el mosquit
     
724. L'any dolent al forner posa content
725. L'apotecari d'Olot, preu per preu, se queda (o pren) medecina
     
726. L'arbre ben plantat, dóna bon resultat
727. L'arc de teix i curenya de serbera, quan disparen fan mala treta
728. L'as d'oros no el juguen bobos
     
729. L'ase d'en Mora, de quantes veu s'enamora
730. L'avar és com el porc, que no aprofita sinó després de mort
731. L'escriure fa perdre el llegir
732. L'exemple dels majors, fa bons o mals als menors
     
733. L'experiència és la mare de la ciència
734. L'exterior enganya
     
735. L'hàbit no fa el monjo
     
736. L'home ben casat ha de tenir deu anys més que la dona
     
737. L'home i l'ós, com més pelut més hermós
738. L'home proposa i Déu disposa
739. L'home que fa el valent (o del valent), és l'últim (o darrer) al somatent
     
740. L'home que tracta amb amigues, mai li faltaran fatigues
     
741. L'home (o tot home) que vol mentir, gran memòria ha de tenir
     
742. L'home sol, fa el que vol
     
743. L'infern és empedrat de bones intencions
744. L'ocasió fa el lladre
745. L'onzè no fer nosa i el dotzè no atabalar
746. L'opulent, quan més roba més fred sent
     
747. L'ovella amb llops no fa parella
748. L'ull de l'amo engreixa el cavall
     
749. L'ull del senyor és el pinso millor
750. La barba de molts colors sols la porten los traïdors
751. La bèstia que porta la càrrega, la manta damunt la cansa (o mata)
752. La cabra que coixa sia, que no pari en tot el dia
     
753. La cabra sempre tira a la muntanya
754. La capa tot ho tapa
     
755. La carn que no es cou per a tu, deixa-la cremar
756. La carn sense os, és per al ric i poderós
757. La casa en cantó i la vinya en racó
     
758. La casa en què governa la muller, no sol anar bé
759. La constància tot ho venç
760. La diligència és la mare de la bona ventura
761. La dona amb qui et casaràs, fes que sigui de ton braç
     
762. La dona llesta i callada, de tots sempre és estimada
     
763. La dona lletja, l'or la fa bonica
764. La dona que és ben casada, no té sogra ni cunyada
765. La dona, sens menester, no estigui baix al carrer
766. La donzella recatada serà molt bona casada
     
767. La fam tot ho fa bo
768. La fortuna, és dels atrevits
769. La ignorància és arribada, i li han fet una gran entrada
     
770. La ignorància és el millor menyspreu
771. La llengua fa més mal que cap punyal
772. La llenya del maig, la millor de l'any
     
773. La lletra pel cul entra
774. La llum dels ulls és l'alegria de l'ànima
775. La lluna d'octubre en cobreix set, i si plou, nou
     
776. La mala filanera comença a vetllar per la Candelera
     
777. La mar com més té més brama
778. La Mare de Déu d'Agost, a quinze d'agost; a quants s'ensopega?
     
779. La mentida fa figa
780. La merda, com més es remena, més put
781. La millor cuinera és la bona oliera
     
782. La millor defensa és un bon atac
783. La millor festa de casa és quan toca la Tomasa
     
784. La millor sort i ventura, és tenir renda segura
785. La muller a son marit li tingui ben net el llit
     
786. La necessitat fa espavilar
787. La necessitat no té llei
788. La nit de Sant Joan, la més curta de l'any
     
789. La nit porta consell
790. La paciència mata la caça
791. La paraula que ha sortit de la boca no pot tornar enrere 
792. La pàtria del savi és lo món
     
793. La por guarda la vinya
794. La primavera la sang altera
     
795. La primera informació no la creu lo bon varó
     
796. La processó va per dins
797. La roba bruta s'ha de rentar a casa
798. La sardina, pel març, deixa-la anar; per l'abril, vés-la a buscar; pel maig i per Sant Joan, no tant
     
799. La sorpresa és un avantatge
800. La sort està tirada
801. La taca hi és, i no la treu el sabó
     
802. La vergonya cria ronya
     
803. La veritat sempre serà com l'oli
804. La vídua rica, amb un ull plora i amb l'altre repica
     
805. La vista és la que treballa
806. Les aparences enganyen
807. Les bones festes comencen per la vigília
808. Les bones paraules fan menjar els malalts
     
809. Les castanyes per Nadal, es troben bé i es parteixen malament
810. Les contemplacions dels avis es paguen a bon preu
     
811. Les coses no es fan soles
812. Les figues volen aigua, les peres i meló, lo vi felló
813. Les lleis, segons els temps
     
814. Les males notícies se saben de seguida
815. Les matinades d'agost són fredes
     
816. Les paraules es perden al vent
817. Les parets tenen orelles
818. Les penes amb pa fan de més bon passar
819. Les sopes i els amors (o les sopes, fruites i amors), els primers són els millors
     
820. Llaura amb gelada i tindràs bona anyada
     
821. Llaura ben fondo que pa tindràs
     
822. Llevant, aigua davant
823. Llops amb llops (o cans amb cans) no (o mai) es mosseguen
     
824. Lluna ajaguda, mariner dret
825. Lluna amb corona, torrents per estona; amb estrella enmig no els cerquis humits
826. Lluny dels ulls, lluny del cor
827. Lo bon pagador, de lo dels altres és senyor
828. Lo borratxo fi no té prou aigua ni vi
829. Lo bou per la banya, i l'home per la paraula
830. Lo darrer tanca la porta
     
831. Lo ferro quan és calent, se dobla molt fàcilment
832. Lo més valent és lo prudent
833. Lo miracle de Mahoma, posar-se al sol i trobar-se en la sombra
     
834. Lo novell treu lo vell
     
835. Lo que és del comú no és de ningú
836. Lo que és moda no incomoda
     
837. Lo que s'aprén en es bres sempre hi és
     
838. Mai no es va prou previngut
839. Mai no plou a gust de tothom
840. Maig arribat, guarda la filosa a l'antosta
841. Maig arribat, un jardí a cada prat
     
842. Mal de molts, conhort de bèsties
843. Mal fineix qui mal comença
844. Mal pot judicar de l'art, qui en ell no hi té part
     
845. Mal va qui no pensa per l'endemà
846. Mala cara i bones lliçons, als dolents fan tornar bons
847. Mala herba mai mor
848. Mala nit i parir filla
     
849. Malaltia llarga parenta de la mort
850. Malament si parles, malament si no parles
851. Malanat de fadrina qui es fa es polsos es vespre: viudo segur
852. Males manyes, males entranyes
     
853. Mans fredes, cor calent
854. Març marçador, que de nit fa fred i de dia calor
855. Març, marçó, al matí cara de gos i al vespre galant minyó
     
856. Març ventós i abril plujós treuen el maig joiós
857. Mare i filla caben en una (o dins sa mateixa) camisa
858. Mare pietosa, cria la filla melindrosa
859. Massa bo vol dir ase
     
860. Massa de negar fa sospitar
861. Menja, menja, gat, sardina, que ja et picarà l'espina
862. Menjada feta, amistat desfeta
     
863. Menjar a gust, i vestir a és
864. Menjar, llit i abric, que alimenti, abrigui i no sobri al xic
     
865. Menjar poc i pair bé
866. Menjaràs el pa mudat, i beuràs el vi usat
     
867. Mentre cria la dida bona vida; i quan la criatura és criada, ni dida ni dinada
     
868. Mentre hi ha vida hi ha esperança
     
869. Més fets i menys paraules
870. Més hi veuen quatre ulls que no pas dos
     
871. Més tard o més d'hora, a tothom arriba l'hora
872. Més tard o més matiner, carnaval, dins del febrer
873. Més val (o millor és) el suc, que les tallades
     
874. Més val fortuna que saber
     
875. Més val traça que força
876. Més val un ocell al puny que una grua lluny
877. Mestre de tot, oficial de res
878. Metge piadós, nafra pudent
879. Mig món es cuida de s'altre mig
880. Mira de què es vanta i sabràs què li falta
     
881. Molt cabell, poc cervell
882. Molt delit i poc profit
883. Molt em serveix mon fill, quan neix i quan guareix
     
884. Molt regatejar, comprar car
     
885. Molt soroll de boixets i poques puntes
886. Molt volgut, molt estimat mes diner que no n'hauràs cap
887. Molta flor de primavera, bona tardor espera
     
888. Molta pressa i poca endreça
     
889. Moltes gotes fan un ciri
890. Molts amens, arriben al cel
     
891. Molts es treurien un ull per veure els altres «cegos»
892. Molts escarmenten en el cap dels altres
893. Moneda falsa, de nit passa
     
894. Mor el rei, mor el papa, i tothom qui endrapa
     
895. Morta la cuca, mort el verí
896. Mula guita, ven-la prest
     
897. Mumare, en Pere em toca; toca'm i et daré coca quan pastarem (o quan en farem)
     
898. Músic pagat (mai) no fa bon so
899. Ni a l'agost caminar, ni al desembre navegar
     
900. Ni Carnestoltes sense lluna, ni fira sense puta, ni ramat sense ovella de cria esgarriada
     
901. Ni mà en caixa, ni ulls en carta
902. Ni males armes, ni males manyes
903. Ni mascle de veu femella, ni femella de veu mascle
     
904. Ni rei que el governi, ni Papa que l'excomuniqui
905. Ningú diga el que sap, que li pot caure el cap
906. Ningú es mor de fam, i sí de fart
     
907. Ningú no fa res per res
908. Ningú no vol mocar-se amb mitja mànega
909. Ningú ralla més que qui té què rallar
     
910. No barregem la gimnàstica amb la magnèsia
911. No despertis a qui dorm
     
912. No diguis blat que no sigui al sac, i encara ben lligat
913. No diguis: "D'aquesta aigua no en beuré", per tèrbola que sigui
914. No en vull, no en vull... ompliu-me'n sa capulla... deia un frare
915. No envegis res de ningú, procura guanyar-ho tu
     
916. No és bo ni per mar ni per terra
     
917. No es deixa de sembrar per por dels ocells
918. No és el mateix parlar que fer
919. No es fa bona olla amb aigua sola
     
920. No es fa tot en una hora
921. No és la mel per a la boca de l'ase
     
922. No és or tot allò que lluu
923. No és polit lo polit, sinó lo que agrada
     
924. No es pot dir mal que no aparegui l'animal
925. No es pot repicar i anar a la processó
926. No es pot ser bon canonista si no s'és bon llegista
     
927. No és tot u això que allò
928. No esmercis els cabals en cosa que res val
     
929. No et faci goig mon dol, que quan es meu serà vell, es teu serà nou
930. No et fiïs de qui sap menys que tu
931. No et posis en el que no et toca
     
932. No et treguis un ull per matar el del veí
933. No fa sinó una cosa (o una feina), i aquesta mal feta
     
934. No hi ha cabell que no faci la seva ombra
     
935. No hi ha cap boig, qui apedregui ses seues teulades
     
936. No hi ha mal que duri cent anys
937. No hi ha mal que per bé no vingui
938. No hi ha més cera que la que crema
939. No hi ha pitjor abat que el qui monjo ha estat
940. No hi ha sermó sense sant Agustí
941. No ho fa qui vol això
     
942. No llavar cap que no ixca tinyós
     
943. No per molt matinejar, amaneix més prest el dia
944. No roben res que menja
     
945. No t'agradin les dones, que freqüenten aplecs i bodes
     
946. No té pa ni vi, i convida al veí
     
947. No tot és bufar i fer ampolles
948. No tot lo del món són glòries
     
949. No tot són flors i violes (i romaní)
950. No tots els gusts són iguals, i per açò tot se ven a sa plaça
951. No tractis a gent ociosa, perquè és cosa perillosa
952. No visquis per menjar, menja sols per passar
953. No vulguis mai arguir, amb qui no sap resumir
     
954. No vulguis tant argent gastar, per a ta filla maridar
     
955. Només es recorda de santa Bàrbara quan trona
956. Núvols a la muntanya, pluja segura
     
957. Observa el fill el que fa son pare, i escolta atent la veu de sa mare
     
958. Ocell de pas, cop de canya
959. Oli, vi i amic, és millor com més antic
960. Oliva, una és or, dos és plata, i la tercera mata
     
961. Olla que no has de menjar, deixa-la cremar
962. On hi entra el cap, hi entra el cos
     
963. On hi ha gall, no canten gallines
964. On hi ha menjar (o mentre hi ha menjar) no me n'enyoro
     
965. On n'hi ha hagut sempre en queda
966. On no hi ha cap, tot són cues
     
967. On no hi ha el gat les rates ballen
968. On no n'hi ha, el dimoni hi balla
     
969. On (o allà on) no n'hi ha, el rei hi perd els drets
     
970. On no n'hi ha, no en cerquis
971. On va en Manel? On hi ha mel
972. (A) (o Allà) on vagis, d'es teus n'hagis
     
973. Ovella que bela perd bocí
974. Ovella ronyosa, embruta tot el ramat
975. Ovelles sense pastor, el llop de les menja
976. Ovelles 'tontes' (o ximples), on va una van totes
     
977. Pa amb pa, menjar de beneits
     
978. Pagant, sant Pere canta
979. Paguen (o sempre paguen) justos per pecadors
980. Parir entendreix i criar envelleix
     
981. Parlant la gent s'entén
982. Partir com a bons germans: tot per jo i res per tes mans
983. Passar el teu mal procura, que el temps tot ho cura
     
984. Pecat amagat és mig perdonat
985. Pedra movedissa no posa molsa
986. Pedrada en cap d'altri no dol
     
987. Pel cabdell es treu el fil
988. Pel febrer, abriga't amb dues capes si pot ser
989. Pel febrer, busca la ombra el llebrer, però no tot el mes sencer
990. Pel febrer lloga jornaler; pa menjarà, però feina farà
991. Pel febrer, un dia al sol i un altre al braser
992. Pel juliol beure, suar i la fresca buscar
     
993. Pel juliol, molt soroll i no plou
     
994. Pel juny, la falç al puny
995. Pel març el sol rega i l'aigua crema
996. Pel mes de maig la mosca deixa el bou i va al cavall
997. Pel mes de maig, llargues setmanes
998. Pel novembre, qui no ha sembrat, que sembri
999. Pel temps que m'hi haig d'estar no m'hi vull encaparrar
     
1000. Pels Reis, un pas d'anyell
      
1001. Pensa el lladre que tothom roba
1002. Pensa mal i no erraràs
1003. Pensava senyar-se i es va treure els ulls
1004. Pensen els enamorats que tothom té els ulls tancats
1005. Per a fer córrer lo bocí, el millor remei és lo vi
1006. Per a l'espòs de Maria tan llarga és la nit com el dia
      
1007. Per a qui no té sembrats, agost és març
      
1008. Per a tot hi ha remei, menys per a la mort
      
1009. Per agost, ni dona ni most
      
1010. Per al darrer mal, cap metge no hi val
1011. Per anar a Roma, ni bossa buida ni mula coixa
1012. Per conèixer algú s'hi ha de menjar una fanega de sal
      
1013. Per falta de altre, mon pare fou batlle
      
1014. Per fer el civet, cal la llebre
1015. Per ferrer un home fet, i per lletres lo noiet
1016. Per força, els moros van a missa
      
1017. Per fugir d'es foc, caure dins ses brases
1018. Per l'abril, blat espigat; pel maig, granat; pel juny segat; pel juliol trillat; per l'agost, mòlt i pastat
      
1019. Per l'abril, espigues mil
1020. Per l'octubre, fuig de l ombra i busca el sol
      
1021. Per l'una l'hi entra, i per l'altra l'hi surt
1022. Per la Candelera, ous a la carrera
1023. Per la Candelera, una hora sencera
      
1024. Per la Mare de Déu d'Agost, a les set ja és fosc
1025. Per la vida es perd la vida
1026. Per llaurar en terrosos, han de ser els homes grossos
      
1027. Per manso que sigui el gos, si el trepitgen, és rabiós
1028. Per Nadal, qui res no estrena, res no val
      
1029. Per no perdre la vedella, penja-li al coll una esquella
      
1030. Per sa ruina, li nasqueren alas a la formiga
      
1031. Per Sant Agustí, ni bereneta ni dormir
      
1032. Per Sant Andreu i Sant Raït, tot el dia és nit
1033. Per Sant Anton, a les cinc hi ha sol
1034. Per Sant Anton, carnestoltes són
      
1035. Per Sant Anton, la gallina pon
1036. Per Sant Antoni Abat, mitja hora per cap
      
1037. Per Sant Antoni de gener camina una hora més el traginer
1038. Per Sant Antoni de gener penja el perdigot on et vingui bé, i si no vol cantar, penja'l per Sant Sebastià
1039. Per Sant Antoni de gener, a les cinc el sol veuré
1040. Per Sant Antoni fa un fred del dimoni
      
1041. Per Sant Blai, una hora per dalt i una hora per baix
      
1042. Per Sant Blaiet, jornal senceret
1043. Per Sant Gil, prepara el gresol per fer fil
1044. Per Sant Joan, el primer bany
      
1045. Per Sant Joan, les estimades troben les enramades
      
1046. Per Sant Marc Evangelista, el mes de maig a la vista
      
1047. Per Sant Mateu, tant s'hi veu com no s'hi veu
      
1048. Per Sant Maties, fa tanta nit com dia
1049. Per Sant Maties, març al cap de cinc dies, però si és l'any de traspàs al cap de sis el trobaràs
1050. Per San Silvestre i Santa Coloma, el gener ja torna
      
1051. Per Sant Tomàs, estira el porc pel nas, i qui no en té, estira el de sa muller
1052. Per Santa Llúcia minva la nit i creix lo dia
      
1053. Per Santa Llúcia un pas de puça, per Nadal un pas de pardal, per Sant Esteve un pas de llebre, per Any Nou un pas de bou
1054. Per Santa Maria, hora i mitja més de dia
1055. Per ser puta de cassoleta, més val tenir la figa queta
      
1056. Per ses finestres, no vull perdre es castell
1057. Per treballar gran peresa, per menjar molta prestesa
      
1058. Per treballar s'ha de suar
1059. Per tu no sia menyspreat, contret, manxol, ni fallat
1060. Per un dia bo, cent de dolents
      
1061. Per un frare no es perd un convent
1062. Per un punt va perdre sa mula
      
1063. Perquè han vist mossegar un gos, ja tothom li diu rabiós
1064. Pescador de canya i moliner de vent, no ha menester notari per fer testament
1065. Petita brasa, crema una casa
      
1066. Pluja d'estiu i flor de bagassa, aviat passa
      
1067. Pluja de maig, collita segura
      
1068. Poc cabal, mala ventura
1069. Poc parlar, i molt obrar
      
1070. Pocs arriben a ser sants, ballant
      
1071. Pocs diners, poca música (o pocs sants Antonis)
1072. Poll de juliol, cap o cul sempre li dol
      
1073. Ponen totes, fins la rossa
1074. Poques paraules i ben dites
      
1075. Porc fiat tot l'any gruny
      
1076. Pot petit aviat és ple
      
1077. Preguntant preguntant arriba a Roma el caminant
1078. Preu per preu, sabates grosses
1079. Primer d'agost, primer dia d'hivern
      
1080. Primer jo, després jo i sempre jo
1081. Primer morir que deixar de viure
1082. Primer morir que pecar
      
1083. Primer són les obligacions que les devocions
1084. Prop de la muntanya i ribera, és la terra falaguera
      
1085. Qual lo temps, tal lo seny
      
1086. Quan aniràs de camí, no vagis sens pa ni vi
1087. Quan demanem molt us llepem; quan us tenim, us escopim
      
1088. Quan Déu no vol, els sants no poden
      
1089. Quan Déu vol, s'ennivola i plou
1090. Quan el «bobo» va al mercat, el mercat està (o és) acabat
      
1091. Quan el cap es pela i treu pèl la seda, senyal de vellesa
1092. Quan el cap fa mal, tots els membres dolen
1093. Quan el dia creix, el fred neix
1094. Quan el diable s'ha encarnat, es disfressa d'advocat
      
1095. Quan el diable va a resar, mira que et vol enganyar
1096. Quan el juny entra, agafa la falç i neteja l'era
      
1097. Quan el maig ve, ni rosari ni muller
      
1098. Quan el març fa de maig, el maig fa de març
1099. Quan el mar no marceja, l'abril abrileja
1100. Quan el rei és poderós, son regne no té repòs
1101. Quan el riu sona, alguna cosa porta
1102. Quan el seny és vingut, l'home és ja perdut
      
1103. Quan el vilà és ric, no té parent ni amic
      
1104. Quan els gossos borden alguna cosa senten
1105. Quan els uns riuen, els altres ploren
1106. Quan en passen fan de bon agafar
      
1107. Quan era ric, de tots era amic; ara que sóc pobre, a tots faig nosa
      
1108. Quan és fet el colomar, el colom es mor
1109. Quan es presenta marit, no esperis altre partit
1110. Quan es tanca una porta, se n'obre una altra
      
1111. Quan et vulguis casar, viafós has de cridar
      
1112. Quan fa aire és quan s'aventa
      
1113. Quan fou mort el combregaren
1114. Quan l'octubre creix, la fruita podreix
      
1115. Quan la Candelera plora, l'hivern és fora
      
1116. Quan la fadrina és casada, li surten els partits
      
1117. Quan la guineu no les pot haver diu que són verdes
1118. Quan la mare no hi és, jo salto i ballo
      
1119. Quan la Pasqua cau pel març, el diable treu ses arts
1120. Quan les faves ja fan cloc, nostre amo, no estic enlloc
      
1121. Quan les filles casaràs, les sobres els donaràs
      
1122. Quan lo pidolaire gruny, estreny tu el puny
1123. Quan neix l'ovella, neix qui menja d'ella
      
1124. Quan ningú diu res, tothom està d'acord
1125. Quan no ajuda la ventura, saber sofrir és cordura
1126. Quan no n'hi ha per als camps, no n'hi ha per als sants
      
1127. Quan parlo, la llengua manejo
1128. Quan pensaràs anar bé, et trobaràs al mig del fang
      
1129. Quan per març trona, l'ametlla és bona
      
1130. Quan pica cura, menys els ulls, que piquen per malura
1131. Quan plou molt molt (o si plou molt) en mes d'agost, no gastis els diners en most
      
1132. Quan plou molt no valen paraigües
1133. Quan renyeixen els companys, molt expliquen als estranys
      
1134. Quan són madures, cauen
      
1135. Quan tenc aigua bec vi, i quan no tenc aigua bec aigua
1136. Quan un és afortunat tot li ix bé
1137. Quan un no vol, dos no es barallen
      
1138. Quan un vell fa «ninyeries», no li passen en vuit dies
1139. Quan vagis a casa d'altri, demana a la porta llicència
      
1140. Quan vagis per camí ral, de ningú no diguis mal
      
1141. Quan ve, una mai ve sola
      
1142. Quan vegis la barba de ton veí pelar, posa la teva a remullar
1143. Que rigui la gent i que jo vagi calent
1144. Qui a bon arbre s'arramba, bona ombra el guarda
1145. Qui a fora a casar-se va o s'engana o va a enganar
      
1146. Qui a l'altar serveix de l'altar ha de viure
1147. Qui a l'amo no pot pegar, pega an es ca
1148. Qui a poc està avesat, amb poc s'acontenta
      
1149. Qui al cel escup s'escup a sa cara
      
1150. Qui amb espasa mata d'espasa té de morir
1151. Qui barata, el cap se grata
1152. Qui bé està que no es mogui
      
1153. Qui bé ferma, bé desferma
      
1154. Qui canta els seus mals espanta
1155. Qui canta a la taula i balla al llit no té el seny gaire complet
1156. Qui cara veu, cara honra
1157. Qui compra i ment, a sa bossa ho sent
1158. Qui compra lo superflu, prest ven lo necessari
1159. Qui de Déu fuig debades corre
1160. Qui deu i paga de lo seu viu
      
1161. Qui dia passa, any empeny
1162. Qui diu lo que vol ha de sentir lo que no vol
      
1163. Qui diu mal de s'ase, aquell el compra
1164. Qui diu que ja sap massa, té el cap de carbassa
1165. Qui dóna als sants, no pensa donar-ho a tants
      
1166. Qui dóna lo que té no està obligat a més
1167. Qui el d'altre ha de cuidar, ja té prou amb que bregar
      
1168. Qui en fa massa, també n'és
      
1169. Qui en vol, hi va; i qui no en vol, hi envia
1170. Qui endavant no mira, endarrere cau
      
1171. Qui és amo, governa
1172. Qui es casa per interès ja ho dirà després
1173. Qui es cuida bé, té ganes de viure
      
1174. Qui es fica al llit amb nens petits, es lleva amb el cul mullat
1175. Qui es lleva de matí, seu allà on vol
1176. Qui es menja la carn, que rosegui els ossos
1177. Qui és sabater que faça sabates
1178. Qui es vol casar, molt s'hi ha de pensar
      
1179. Qui escolta el seu mal sent
      
1180. Qui espera es desespera
      
1181. Qui et vol bé et farà plorar
1182. Qui fa el que pot, no està obligat a més
      
1183. Qui fa els plats es queda el plat pitjor
1184. Qui fa majordom a l'ase, perd la fama i perd la casa
1185. Qui fa mal en despoblat, també ho farà vagi o no acompanyat
      
1186. Qui fa un cove fa un cistell
1187. Qui grata on li pru, no fa agravi a ningú
      
1188. Qui guarda quan té, menja quan vol
1189. Qui ha fet avui, farà demà
1190. Qui jeu de cap a sol ixent, s'emmalalteix
      
1191. Qui la copia, la caga
1192. Qui la fa, la paga
1193. Qui les cerca les troba
1194. Qui lleva d'ocasió, lleva de pecat
1195. Qui menys procura, alcança millor
1196. Qui merda encovona, merda desencovona
1197. Qui més ha de callar, més enraona
      
1198. Qui més hi fa més hi perd
1199. Qui molt abraça, poc estreny
      
1200. Qui molt s'acota es cul mostra
      
1201. Qui molt viu, molt veu
1202. Qui no és agraït, és un malparit
1203. Qui no està acostumat a dur bragues, quan les du se les (o tot se) concaga
1204. Qui no et coneix, que et compri
1205. Qui no fa nuu, es punt perd
      
1206. Qui no fa quan pot, no fa quan vol
1207. Qui no menja per haver menjat no va errat
1208. Qui no menja per Sant Joan, o és boig o no té pa
      
1209. Qui no plora, no mama
      
1210. Qui no s'arrisca, no pisca
1211. Qui no s'ha de morir, tot ho passa (o l'aigua el cura)
      
1212. Qui no sap a Déu pregar que (se'n) vagi per la mar
1213. Qui no sap fer les coses no les sap manar
      
1214. Qui no té cap (o bon cap) que tengui (bones) cames
1215. Qui no té diners no té amics
      
1216. Qui no té pa, moltes se'n pensa
1217. Qui no té pa, que no crie ca
      
1218. Qui no té res atesorat, no té por de ser robat
      
1219. Qui no té tall rosega els ossos
1220. Qui no vulgui pols, que no vagi a l'era
1221. Qui oli remena, els dits se n'unta
1222. Qui paga bé, crèdit té
      
1223. Qui paga lo que deu, fa cabal per son hereu
1224. Qui peca en la joventut, perd per sempre la salut
1225. Qui pel maig menja sardina per l'agost troba l'espina
1226. Qui pel setembre no va ben arropat, ja cal que tremoli
      
1227. Qui per si no té cervell, com pot donar bon consell?
      
1228. Qui per tot dia fa bonic, o és molt pobre o és molt ric
1229. Qui perd lo seu, perd lo seny
      
1230. Qui persevera, «alcança»
      
1231. Qui pica primer, pica dos cops
1232. Qui plet vol armar ha de menester tres sacs; sac de paciència, sac de papers i sac de doblers
1233. Qui pot el més també pot el menys
1234. Qui pren, son cor ven
      
1235. Qui primer és al molí, primer mol
1236. Qui primer guanya després s'escanya
1237. Qui renta el cap de l'ase (o del ruc, o del «burro»), perd lleixiu, temps i sabó
      
1238. Qui rep i no dóna no és bona persona
1239. Qui romp es vidre el paga
      
1240. Qui s'ajunta amb un coix, coix i mig al cap de l'any
1241. Qui s'enfada té dues feines: enfadar-se i desenfadar-se
1242. Qui sembra en terra d'altri, perd es temps i sa llavor
      
1243. Qui sembra vents, recull tempestats
1244. Qui serà amic del pobret, en el cel tindrà gran dret
      
1245. Qui t'avisa no et vol mal
1246. Qui t'estima s'arrima
1247. Qui tant tira (o tiba), fa dos caps
      
1248. Qui té art va a qualsevol part
      
1249. Qui té boca s'equivoca i qui té nas es moca
1250. Qui té coa de palla se l'encén (o tot sol se l'encén)
1251. Qui té el cor fort, en son mal pren conhort
      
1252. Qui té es cul llogat, no seu allà on vol (o quan vol, o com vol)
1253. Qui té mal de cap que se'l passi
      
1254. Qui té mossos i no els veu, es fa pobre i no s'ho creu
1255. Qui té roba, aviat és vestit
1256. Qui té sàlvia en son hort, un remei gran té molt prop
1257. Qui té tions fa estelles; qui té socs fa ascles
      
1258. Qui té traça manual no pot patir gana
1259. Qui temps espera, temps li falta
1260. Qui tingui força al braç que cavi pel març
      
1261. Qui tingui orelles que hi senti
1262. Qui tot ho vol, tot ho perd
1263. Qui tot sol s'aconsella, tot sol se'n penedeix
1264. Qui treu el cap d'un lloc brut, sempre put
1265. Qui treu i no hi met, al capdavall se'n va tot dret
      
1266. Qui tria massa, tria malament (o s'emporta la pitjor part)
1267. Qui va a Lleó perd son silló
1268. Qui va molt espellifat, no està molt espellifat
      
1269. Qui vindrà darrera carregarà amb els neulers
1270. Qui vol mal en es vesí, li posa per nom Rampí
      
1271. Qui vol peix que es mulli el cul
1272. Qui vol viure de tot s'ha d'enriure
1273. Qui xerra paga
      
1274. Raons de marit i muller, de la porta al carrer
1275. Rectificar és de savis
      
1276. Regals ablaneixen roques
      
1277. Repara que la lloança, poc es dóna a qui ens avança
1278. Res esperis mai de mal, quan un home és molt formal
      
1279. Resar, prometre molt, i atènyer poc (o donar res)
      
1280. Respon sempre amb gran prudència a qui li falta la ciència
      
1281. Rient, rient, bat es cul a sa gent
      
1282. Riurà bé qui riurà darrer
1283. Robar a lladres no és pecat
      
1284. Roda el món i torna al Born
1285. S'abundància mata sa fam
      
1286. S'aigua bullida allarga sa vida
      
1287. S'aigua corrent no mata sa gent
1288. S'arbre, quan és tendre, és bo de doblegar
      
1289. S'atrapa més aviat un mentider que un coix
1290. S'espina quan neix ja pica
1291. S'obra (fer-la), de lo que sobra
1292. S'operació ha anat bé, però madona és morta
1293. S'ovella més dolenta caga dins sa ferrada
      
1294. Sa baratia és carestia
1295. Sa corda sempre es romp per allà on és més flaca
1296. Sa creu en els pits i el diable en els dits
1297. Sa llet surt dels mossos i no dels ossos
1298. Sa netedat és mitja vida
1299. Sa pobresa no és vilesa
1300. Sac buit no s'aguanta dret
1301. Sant Andreu porta la vetlla i Sant Josep se l'emporta
1302. Sant Anton treu la boira del món
      
1303. Sant Francesc porta les vetlles, i Sant Josep se les entorna
1304. Sant Joan arribat, la primavera ha passat
      
1305. Sant Joan l'escurça i el Nen Jesús l'allarga
1306. Santa Creu, el tres de maig la trobareu
      
1307. Secret d'un és d'un, de dos és d'onze, i de tres és de cent onze
      
1308. Secret de tres no és bo per res
1309. Sega avallet si vols collir palla i gra
1310. Segons el guany fes la despesa
      
1311. Segons els sants, els encens
1312. Segons la campana, la batallada
      
1313. Segons lo vent, les veles
1314. Sembra el julivert pel maig i tot l'any en tindràs
      
1315. Sempre cols, amarguen
1316. Sempre el meu és molt millor, perquè del meu jo en sóc l'autor
      
1317. Sempre passa el més inesperat
1318. Sempre són polits quinze anys
1319. Serviu-me que de bons (o donys) vénc... i venia de casta d'ases
      
1320. Ses coses clares i es xocolati espès
1321. Ses gallines ponen pes bec
1322. Ses grenyades duen vent
1323. Ses mates tenen ulls i ses parets tenen orelles
1324. Ses mosques van a sa mel
1325. Ses penes no maten, però estropegen
1326. Si a qui deus no pots pagar, humilment li has de parlar
1327. Si a vint no guanyes i a quaranta no tens, pren una senalla i cerca fems
      
1328. Si al cel no em volen, a l'infern em preguen
1329. Si alabes molt ta muller, seràs tingut per grosser
      
1330. Si avui ets molt ric, i tens pobres parents, no oblidis que tenen molt grosses les dents
      
1331. Si camines per mal lloc, creu-me, passa a poc a poc
1332. Si compres res a censal, no en paguis més del que val
      
1333. Si del dot de ta muller refies, seràs grosser
      
1334. Si el cel cau, a tots mos agafarà davall
1335. Si el guardià juga a cartes, què faran els altres frares?
      
1336. Si el març no marceja, l'abril abrileja
      
1337. Si el pare és músic el fill és ballador
1338. Si el setembre no té fruita, l'agost s'emporta la culpa
      
1339. Si els vells fan de gaiters, què faran joves solters?
      
1340. Si en ta casa vols repòs, ni prometis al que és pobre, ni deguis al poderós
      
1341. Si en vols se va morir de fam
      
1342. Si et fa mal el cap, unta't el cul d'oli
      
1343. Si et piquen els ulls o el nas, amb el colze te'ls fregaràs
      
1344. Si ets maça, feriràs; si ets enclusa, sofriràs
1345. Si fortuna no dóna talent ni delit, mai falta qui en tingui de sobres per al ric
1346. Si has de prendre bons consells, pren-los de dona i varó; d'ella d'instint serà i bo, per reflexió, serà el d'ell
1347. Si has de prendre consell, pren-lo sempre d'home vell
      
1348. Si la Candelera plora, es fred és fora; si la Candelera riu, lluny és s'estiu
1349. Si la dona ho vol, Janot, no et cal fer lo borinot
      
1350. Si li'n doneu com el dit, se n'agafarà com la mà
1351. Si molts caps reclama el manicomi, més cors els crida l'hospital
      
1352. Si no és veritat, és ben trobat
1353. Si no vols caldo, dues tasses
1354. Si no vols pregar en va, porta el barret a la mà
      
1355. Si no vols que ho sapin, no ho diguis a ningú
1356. Si no vols ser enganyat, tracta amb or de bon quirat
1357. Si pel novembre trona, la collita serà bona
      
1358. Si plou per la Concepció, plou per Carnestoltes, per Setmana Santa i per Resurrecció
      
1359. Si s'enveja fos tinya, molts caps haurien de menester barret
      
1360. Si sa bèstia no té set, belles ganes de xiular
1361. Si saps un necessitat, socórre'l ben aviat
1362. Si surt amb barba serà sant Antoni i si surt amb cua, serà el dimoni
      
1363. Si ta muller té bon cap, tu passaràs per tot cap
1364. Si tens filles per casar, del sol de març les has de guardar
      
1365. Si terres tens prop de riu, no hi deixis de fer plantiu
      
1366. Si tothom fos endeví, ningú seria mesquí
      
1367. Si vols arribar a dalt com un jove, puja les escales com un vell
1368. Si vols bons naps, pel juliol sembrats
      
1369. Si vols enganyar al marxant, posa-li la ganància per davant
      
1370. Si vols ésser honrat, vés-te'n de sa terra (a) on ets nat
      
1371. Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit
1372. Si vols fer fortuna, no miris tant la lluna
1373. Si vols mal a ton plaer, vés per mar o pren muller
      
1374. Si vols perdre un amic, deixa-li diners
1375. Si vols ser apreciat has de fer-te desitjat
      
1376. Si vols ser ben casat, casa't en (o pel) veïnat
      
1377. Si vols ser Papa (o Pare Sant), fica-t'ho (o posa-t'ho) al cap (o a la testa)
      
1378. Si vols ull sa, lliga't la mà
1379. Si vols viure bé tot l'any, escurça els gastos, no el guany
      
1380. Sigues franc i net de cor, tracta a tothom amb amor
      
1381. Som al ball i hem de ballar
1382. Sopa poc i envelliràs
1383. Sou bo d'or, es torna malla en butxaca foradada
      
1384. T'aconsella l'experiència que amb molts homes no tinguis paria ni avinença
1385. Tal amo, tal criat
      
1386. Tal dia farà un any
1387. Tant com en plou, el vent n'eixuga
      
1388. Tant d'anar el càntir a la font, arriba un dia que es romp
1389. Tant diràs que em faràs riure
1390. Tant donaràs an en Pere que li hauràs d'anar darrera
      
1391. Tant es bé com es mal a sa cara surten
1392. Tant és sabó com fil negre, tot és per a sa roba
1393. Tant fa un qui no en sap, com un qui no hi veu
1394. Tant guanyat i tant tingut, tant gastat i tant perdut
      
1395. Tant me fa barral com ampolla
1396. Tant profit te faça com los perdigons a les guatlles
1397. Tant punxen al bou, que a la darreria es mou
      
1398. Tant put un all com cent cabeces
1399. Tant se val barretina vermella, com vermella barretina
1400. Tantes boques, tantes coques
1401. Tantes hores, tants remeis
      
1402. Tants caps, tants barrets
1403. Tardor serena, hivern ventós, tardor ventosa, hivern serè
      
1404. Temps de repòs, temps d'obrar; quan hauràs temps, no el deixis anar
      
1405. Terra negra fa bon blat
      
1406. Tinc present que molt val donar-li al «ganao» sal
1407. Toca a festa que l'ase és mort
      
1408. Tocant-li un punt que no sap, l'ignorant ensenya el cap
1409. Tornar favors per agravis, negocien els homes savis
      
1410. Tot bon català té fred després de sopar (o de dinar)
1411. Tot el bé de Déu ve
      
1412. Tot el que veu endevina
1413. Tot fa servei una vegada a l'any
1414. Tot forat té el seu pedaç
      
1415. Tot ho vol, sac i peres
1416. Tot just ha sortit de l'ou, i ja es pensa que és un bou
      
1417. Tot lo bo dura poc
1418. Tot se logra de bones en bones
      
1419. Tot té en el món sa cara lletja
      
1420. Tot té lo seu contrari
      
1421. Tot va bé si acaba bé
1422. Totes les masses piquen
1423. Totes ses misses surten de la sagristia
1424. Tothom en té una menys jo que en tinc dues
      
1425. Tothom hi és criat i molts pocs en són triats
1426. Tothom tira aigua al seu molí
1427. Tothom veu la cosa segons la ullera que es posa
1428. Tots al sac i el sac en terra
      
1429. Tots els camins porten a Roma
1430. Tots els començaments són dolents
1431. Tots els extrems són dolents
1432. Tots som d'un ventre i no som d'un «temple»
1433. Treball dóna llibertat; sempre que puguis ser amo, no vulguis mai ser criat
      
1434. Trenta dies té el novembre, i l'abril, juny i setembre; tots els altres trenta-un i el febrer vint-i-vuit
      
1435. Tres són curtes i quatre són llargues
1436. Treure profit de l'embolic
1437. Tururut, qui gemega ja ha rebut
1438. Ulls verds, ulls de rei
1439. Un bastó tort fa anar dret
1440. Un bon català, et farà d'una pedra un pa
      
1441. Un cap de neci és caixa de correu; tot ho rep, res es queda i ho envia a tot arreu
      
1442. Un clau en treu un altre
1443. Un cop fet, ja està fet
1444. Un cor i un camí segueix el savi
      
1445. Un gra no omple graner però ajuda al companyer
      
1446. Un gust no amarga a ningú
1447. Un neci semblarà orat, si amb savis vol alternar
      
1448. Un previngut val per dos
1449. Un rellotge, una guiterra i un hortal, són sa ruïna per a un (o d'un) menestral
1450. Un remei per amarg que sia, sempre és remei
      
1451. Un son en duu un altre
1452. Un tonto no és bon marxant
      
1453. Un ull al gat i l'altre al plat
1454. Un vestit tinc a França, i aquí em moro de fred
      
1455. Una bona cara, sempre és un bon dot
      
1456. Una cosa és dir i una altra fer
1457. Una cosa no treu l'altra
1458. Una desgràcia mai no ve sola
1459. Una dona fa i desfà una casa
      
1460. Una flor no fa estiu
1461. Una mica al cor es fica
1462. Una neuada és una femada
      
1463. Una poma podrida en fa podrir d'altres
1464. Una pregunta mereix una resposta
      
1465. Uns tenen la fama i els altres carden la llana
      
1466. Val més boig conegut que savi per conèixer
1467. Val més callar
1468. Val més deixar-ne un gran tros; abans de perdre-ho tot
      
1469. Val més enveja (o que et tenguin enveja), que pietat
1470. Val més estar en es cul d'un ferrer, que en es costat d'un sabater
      
1471. Val més evitar que curar
1472. Val més fiar-se dels ulls que de les orelles
      
1473. Val més molt que poc
1474. Val més no tocar-ho
1475. Val més or que no pesa
1476. Val més ser cap d'arengada que cua de lluç
1477. Val més tenir que penedir
1478. Val més un mort que molts de ferits
      
1479. Val més una mica que gens
1480. Val més viure content i enganyat
1481. Van lleis (o van les lleis), conforme volen els reis
1482. Vedella manyaga de totes mama
      
1483. Vell, i boig
1484. Vent marçal, fort temporal
      
1485. Vés amb els bons i seràs un d'ells
      
1486. Vés-te'n, Anton, que el qui resta ja es compon
1487. Vesteix un bastó i semblarà un senyor
1488. Vet aquí sant Roc i el gos
      
1489. Veure la palla en els ulls dels altres i no veure la biga en els seus
1490. Vilà i vil entreteniment, és dir mal del que està absent
1491. Vingui el que sempre és bo, faci fred, faci calor
      
1492. Vista llarga i llengua curta
1493. Vol donar consell i la casa li cau
      
1494. Vol i dol
1495. Voler és poder
1496. Vuits i nous, i cartes que no lliguen