índex - bibliografia

11/5/07

Índex alfabètic de les entrades en català

Si no trobes el refrany que cerques amb el cercador o amb l'índex de paraules clau, és possible que el puguis trobar en aquest índex alfabètic:

  1. A boig i a cavaller, tot li està bé
  2. A bon pagador no li dolen prendes
  3. A bona gana, és inútil la salsa
  4. A bona son, no hi ha llit dur
  5. A bou vell, muda'l d'aire i hi deixarà sa pell
  6. A ca gros no cal dir-li quisso
  7. A cada ocellet li agrada el seu niuet
  8. A cada porc li arriba el seu Sant Martí
  9. A (o en) cap sense barret (o descobert), tothom hi té dret; a cap desbarretat, tothom hi té part
  10. A casa del ferrer, ganivet de fusta
  11. A casa del penjat, no s'ha de parlar d'es dogal
  12. A casa del vinater bona tardor i mal hivern
  13. A casa mengem a taula, però cadascú al seu plat
  14. A cases de maturrangues no hi vagis a cercar gangues
  15. A cavall donat, no li miris el dentat
  16. A cent anys, coteta verda
  17. A còpia d'anys tornen els usos estranys
  18. A darrers d'agost ja es fila amb gresol
  19. A dona barbuda, de lluny la saluda
  20. A elles, company, vós a les cols i jo a la carn
  21. A emboscada de roïns fugir per tots camins
  22. A gallec demanador, castellà posseïdor
  23. A gat vell no li diguis moixina
  24. A grans mals, grans remeis
  25. A home vell, no li poses gros farcell
  26. A l'abril, aigües mil
  27. A l'abril, totes caben en un barril
  28. A l'agost bat el peresós
  29. A l'amic amb son vici
  30. A l'ancià que és honrat se'l rep sempre de bon grat
  31. A l'any primer més gasta el mort que el vivent
  32. A l'arma i a l'enemic no els apuris
  33. A l'ase ruc, arriero boig
  34. A l'enemic que fuig (o se'n va), pont de plata
  35. A l'església per a orar, i a la plaça per a tractar
  36. A l'estiu, tota cuca viu
  37. A l'home gelós, d'un mal fer-n'hi dos
  38. A l'home ric, no li toquis el vestit
  39. A l'home major, donar-li honor
  40. A l'home vell no li donis consell
  41. A l'ull amb el colze
  42. A la boda del fillol, qui no t'hi convida no t'hi vol
  43. A la burra que està prenyada, fes-la anar ben carregada
  44. A la casa dels joglars tothom balla el contrapàs
  45. A la casa que no s'hi renya, no hi ha pa
  46. A la dona ballar, i a l'ase bramar, lo diable els degué ensenyar
  47. A la dona brava, corda llarga
  48. A la dona casta, Déu li basta
  49. A la dona i a la garsa, lo que diguis en la plaça
  50. A la primera el rei perdona; a la segona, catxamona
  51. A la taula d'en Bernat, qui no hi és, no hi és comptat
  52. A la taula i al llit al primer crit
  53. A les penes, punyalades
  54. A les tres; qui para, paga
  55. A llop dorment, no li entra res en dent
  56. A mal dir no hi ha res fort
  57. A mal i a bé tothom hi afitj
  58. A mala nit, un bot de vi
  59. A malalt qui ha de viure, s'aigua li és medecina
  60. A més de pregar cal treballar
  61. A més pressa, més vagar
  62. A moro mort, gran llançada
  63. A on aniràs, bou, que no llaures?
  64. A (o a casa) on hi entra es sol no hi entra es metge
  65. A pagès endarrerit, cap anyada no li és bona
  66. A pare guanyador, fill gastador
  67. A perill prompte, remei cuitat
  68. A poc a poc anirem lluny
  69. A poc vi, cuitar-hi
  70. A portes tancades, el diable es torna
  71. A primers de novembre, el teu foc ja pots encendre
  72. A qui Déu no dóna fills, el dimoni (o el diable) dóna nebots
  73. A qui es pare basta-li mare
  74. A qui fa una casa (o es casa), la bossa li torna rassa
  75. A qui has de donar sopar no planguis sa bereneta
  76. A qui li donen a escollir lo fan perterir
  77. A qui no et pugui ajudar no vulguis els teus mals comunicar
  78. A qui no li agradi que s'hi posi fulles
  79. A qui no parla, Déu no l'ou
  80. A sa taula i en es joc es coneixen ses persones
  81. A sants i a minyons no prometis que no dons
  82. A tall d'església catedral, com foren els pares els fills seran
  83. A tot arreu se'n fan, de bolets, quan plou
  84. A tu t'ho dic, sogra, entent-hi ma nora
  85. A un llest, un prest
  86. A un roï, més roï (o roï i mig)
  87. Abans d'entaular plet, fes-hi avinença
  88. Abella o ovella o església, si vols riquesa
  89. Abril, abrilet, va matar (o mata) sa mare de fred
  90. Abril, abriló, de cada cent un de bo; la vella que això deia en tenia cent un, i no n'havia vist ni un
  91. Abril finat, hivern acabat
  92. Abril i maig són la clau de l'any
  93. Abril i senyors, tots traïdors
  94. Abril mullat, bo per al blat
  95. Abriülls (o carfull), bons per als ulls
  96. Acabat el juny, no canta el cucut
  97. Aconsegueixi jo el meu intent, encara que se'n rigui la gent
  98. Aconsola't de gastar, si et vols casar
  99. Agafa el que et donin
  100. Agost i setembre no duren sempre
  101. Agost i verema n'hi ha cada any, uns amb guanys i d'altres amb danys
  102. Agost madurador, setembre collidor
  103. Agost té la culpa i setembre porta la fruita
  104. Agutzil descuidat, lladres cada mercat
  105. Ahir deia blanc i avui diu negre
  106. Ahir pastor, avui senyor
  107. Ai Déu meu (o gràcies Déu meu), el pare és mort i jo seré l'hereu
  108. Aigua, aigua, que fa la vista clara
  109. Aigua d'agost, mel i most
  110. Aigua de febrer, bona pel sementer
  111. Aigua de gener (o pluja de gener), omple bótes i graner (o sempre fa bé)
  112. Aigua de maig, mal és per als animals
  113. Aigua de maig, pa per tot l'any
  114. Aigua de març, herba als sembrats
  115. Aigua de primavera, si no és torrencial, omple la panera
  116. Aigua de sant Joan no dóna vi ni pa
  117. Aigua freda i pa calent fan que es ventrell se'n sent
  118. Aigua fresca fa bon ull
  119. Aigua per la Mare de Déu d'Agost, treu oli i aigua al most
  120. Aiguardent i vi, borratxo fi
  121. Aigües de juny mal solen dur
  122. Així és el formatge sense ronya, com donzella sense vergonya
  123. Així es tiren els guants al rei
  124. Així està el pagès entre dos advocats, com el pagell entre dos gats
  125. Ajuda'm i t'ajudaré
  126. Ajuntar el pa i la gana
  127. Al badoc muda-li el joc
  128. Al batre, si no aquest, l'altre
  129. Al bé buscar-lo i al mal esperar-lo
  130. Al bou maimó li fa poc l'agulló
  131. Al bou maleït lo pèl li lluu
  132. Al cap d'una hora, Déu vos guard
  133. Al cap de cabells tothom hi dóna cops de martells
  134. Al capó que es torna gall, ventar-les-hi amb un buscall
  135. Al cel cabreta, al terra pastetes
  136. Al desgraciat poc li val ser esforçat
  137. Al dret o a l'inrevés, a casa vinguin diners
  138. Al febrer busca tu el jornaler, que ell et va buscar al gener
  139. Al ferrer, no li vagis a vendre baldes
  140. Al ficar-te en heretats consulta tes facultats
  141. Al fons del sac es troben les engrunes
  142. Al gust estragat, el dolç li és amarg
  143. Al juliol, la falç al coll
  144. Al juny, si pica el sol, ni dona ni cargol
  145. Al maig cada dia un raig
  146. Al mal de ventre, el cagar el trempa
  147. Al mal temps, bona cara
  148. Al marit, amar-lo com amic i témer-lo com enemic
  149. Al millor pescador, li escapa una anguila
  150. Al pa, pa i al vi, vi i l'aigua, clara
  151. Al pagès, deu-li cols
  152. Al peresós, li vénen les ganes de treballar quan s'acaba la feina
  153. Al pobre, el sol se'l menja
  154. Al pot petit hi ha la bona confitura
  155. Al que és passat, l'oblit
  156. Al qui et dóna un capó, dóna-li la cuixa i l'aló
  157. Al qui mal viu la por el segueix
  158. Al setembre, el qui tinga blat que el sembre
  159. Al sol i tot hi ha taques
  160. Al temps de les olives, fan nòvio les fadrines
  161. Alaba't pollastre, que demà et vendran
  162. Alegria, carnestoltes, que demà és cendra
  163. Alegria secreta, alegria incompleta
  164. Algú ha portat òlibes a Atenes!
  165. Algú seu en aqueix banc que a ell no aprofita i a altre fa dany
  166. Allà on mengen dos, hi mengen tres
  167. Allà on no hi ha pa no hi ha pau
  168. Allà on no hi ha sang no es fan botifarrons
  169. Allà on vas, fes com veuràs
  170. Allò que a uns sana, a altres mata
  171. Allò que l'agost madura, el setembre ho assegura
  172. Al·leluia, al·leluia, qui no mata porc no menja xulla
  173. Als joves i pollins, poca llibertat i bons bocins
  174. Altes o baixes, a l'abril les Pasqües
  175. Altre vindrà que m'abonarà
  176. Amb alegre companyia, se sofreix la trista vida
  177. Amb amor és obeït qui ajuda al pobre i consola a l'afligit
  178. Amb el pa a les alforges (o a les mans) hi ha qui es moriria de fam
  179. Amb el temps són amos els aprenents
  180. Amb la dona i el diner, cuidadós has de ser
  181. Amb les coses de palau val més asseure's
  182. Amb les glòries, s'obliden les memòries
  183. Amb oli a les piques, les cases són riques
  184. Amb pa i vi es fa camí
  185. Amb paciència es guanya el cel
  186. Amb temps i palla maduren les nespres
  187. Amb una caldera vella se'n troba una de nova
  188. Ametler abundós prop d'es camí, agre segur
  189. Amic i cavall, si els canses fas mal
  190. Amic reconciliat, enemic doblat
  191. Amistat per interès, no dura perqu no ho és
  192. Amor amb amor es paga
  193. Amor de boig, vós per a l'altre i jo per a vós
  194. Amor de gendre, bugada sense cendra
  195. Amor de noi, aigua en cistella
  196. Amor de pare, tot lo demés és aire
  197. Amor de senyor, aigua en cistella
  198. Amor i gravetat, no passen per un forat
  199. Amors, penes i diners, no poden estar secrets
  200. Anells en el dit, honra sense profit
  201. Animal que vola cap a sa cassola!
  202. Animalet de Déu, qui t'ha vist i qui et veu
  203. Any d'aranyons, pocs garberons
  204. Any d'aubó, anyada de blat
  205. Any d'ovelles, any d'abelles
  206. Any de figaflors, any de plors
  207. Any de neu, any d'olives
  208. Any de neu, any de Déu
  209. Any nou, vida nova
  210. Aprenent de Portugal, que encara no sap cosir i ja vol tallar
  211. Aquell és el bon amic, que pot gastar bon bolsic
  212. Aquell sap que es salva, que l'altre no sap res
  213. Aquí caic, aquí m'aixeco
  214. Ara per naps, ara per cols
  215. Ara que en van és hora d'agafar-ne
  216. Ara qui ets morter, para; que quan seràs maça ja picaràs
  217. Aranya, qui t'ha picat? La aranya d'aquí al costat
  218. Arbre a terra, tothom li fa guerra
  219. Arc de sant Martí es matí, pren capot i segueix ton camí
  220. Arc de teix, costa d'armar i afluixat deix
  221. Armes i diners, volen bon maneig
  222. Arreplegador de segó i escampador de farina
  223. Arrendadoret, menjar en plata i morir en grillet
  224. Arrima't als bons, i seràs un d'ells
  225. Ase amb or, ho logra (aconsegueix) tot
  226. Ase d'Arcàdia, carregat d'or, i menja palla
  227. Ase de molts (o bestiar de molts) el llop se'l menja
  228. Ase moí (o tot ase moí) o molt dolent o molt fi
  229. Ase nafrat, tot són mosques
  230. Ase que entra en heretat «agena», n'eixirà carregat de llenya
  231. Asquerós us heu tornat? Doncs d'aquest guisat ja n'heu menjat
  232. Aucell de cullera, menja més que una quimera
  233. Avui per jo (o per mi) demà per tu
  234. Badall mai ment, o son o talent
  235. Baixen les muntanyes i pugen les cabanyes
  236. Ballo bé i no em voleu a ballar
  237. Bandera vella, honra de capità
  238. Banyes i cabells blancs, no surten per anys
  239. Barba blanca per marit, primer que jove esvanit
  240. Barba remullada, és mig afaitada
  241. Barca parada no guanya nòlits
  242. Barcelona és bona si la bossa sona
  243. Barco a la capa, mariner a la hamaca
  244. Barco gran, tan corrent com caminant
  245. Batlle, siga-ho qui vulgue (o que batlle qui vulla)
  246. Batut i mai vençut
  247. Bé canta Marta, després de farta
  248. Bé et pots pintar, que els anys no s'aturaran
  249. Bé vinguis, mal, si véns tot sol
  250. Beata farinera, ara va endavant, ara endarrere
  251. Beneita casa és aquella, que té olor de vell tota ella
  252. Béns de campana, Déu els dóna i el diable els esparrama
  253. Benvingut el pretendent de ma filla, bo o dolent
  254. Bernat, Bernat endevina qui t'ha tocat (o pegat)
  255. Beure i bufar junt no pot anar
  256. Beure molt i anar dret és raret
  257. Blat ajagut, aixeca l'amo (o alça l'amo)
  258. Bo és donar consell, però millor el remei
  259. Boca amarga, no pot escopir mel
  260. Boigs (o ximples) tenen ventura (o sort)
  261. Boira de març, aigua segura i la mar moguda
  262. Boira de setembre, porta el sud en el ventre
  263. Bon any o mal any, quatre en caben en un banc
  264. Bon camí no és marrada
  265. Bon (o mal) costum, no es destrueix com el fum
  266. Bon home però mal músic
  267. Bon vent i barca nova!
  268. Bona cara i fets dolents
  269. Bona és la dansa, i la casa es crema
  270. Bona feina no necessita nunci
  271. Bona nit quarta
  272. Bona olla i mal testament
  273. Bona panada i mala pràctica, plaer i bé és rompre-la
  274. Bon marit, la muller sana
  275. Bon peu i bona orella, senyal de bona bèstia
  276. Boneto i espasa fan honra a la casa
  277. Bons canonges i mal capítol
  278. Bordó i carabassa, vida regalada
  279. Borratxera d'aigua mai s'acaba
  280. Borratxo fi, a la taberna vol lo vi
  281. Bossa sense diners, digues-li cuiro
  282. Bou vell llaura dret
  283. Brams d'ase no arriben al cel
  284. Burla amb dany no compleix l'any
  285. Burleu-vos del boig a casa, i es burlarà de vós a la plaça
  286. Busca l’amic i no el teu profit
  287. Ca que lladra no mossega
  288. Cabells i cantar, per ma casa no fan
  289. Cabra avesada a saltar, fa de mal desvesar
  290. Caçador de moixonets, guanya, però menudets
  291. Caçador i pescador, o fam, o fred o calor
  292. Cada bugadó un esquinsó
  293. Cada casa és un món
  294. Cada cosa al seu temps
  295. Cada cosa en son lloc
  296. Cada cosa pel que és
  297. Cada dia aprenem coses noves
  298. Cada dia no és festa
  299. Cada gall canta en son galliner
  300. Cada home és un món
  301. Cada mestre té el seu llibre
  302. Cada oller alaba ses olles
  303. Cada olleta té la seva tapadoreta
  304. Cada ovella amb sa parella
  305. Cada prenyat porta son fat
  306. Cada terra fa sa guerra
  307. Cadascú d'allò seu en pot fer el que vol
  308. Cadascú disposa de casa seva
  309. Cadascú en sa casa i Déu en la de tots
  310. Cadascú es canta i balla sol
  311. Cadascú és fill de ses obres
  312. Cadascú estornuda com Déu l'ajuda
  313. Cadascú parla de la fira, segons li va en ella
  314. Cadascú parla la seva llengua
  315. Cadascú la seva part
  316. Cadascú per on l'enfila
  317. Cadascú que carregui el mort
  318. Cadascú sap a casa seva on l'hi plou
  319. Cadascú se sent del seu
  320. Cadascú va a la seva
  321. Caixa plena i caixa buida, tan aviat ple, tan aviat buit
  322. Cal apartar-se dels perills
  323. Cal aprofitar l'avinentesa
  324. Cal ballar al so que toquen
  325. Cal fer el cor fort
  326. Cal obeir al superior
  327. Calla tu i callaré jo
  328. Calli qui dóna i parli qui rep
  329. Calor pel desembre, calor pel gener, fort fred al febrer
  330. Cantin papers i mentin barbes
  331. Cap amenaçat, no acostuma a ser pegat
  332. Cap fred, peus calents i cor valent
  333. Cap geperut no es veu la gepa
  334. Cap gros, cervell petit
  335. Cap pare enfillat no mor enfitat
  336. Cap sense cervell no ha menester capell
  337. Capa esquinçada no guarda de fred
  338. Car és el bocí, que a un hom l'escanya
  339. Cara d'ovella i ungles de llop
  340. Carn de creixença mai assossega
  341. Carn fa carn i vi fa sang
  342. Càrrega que plau no pesa
  343. Carrer (o dia) banyat, calaix eixut
  344. Cartes, daus, dones i vi, fan tornar al ric, mesquí
  345. Casa cumplida, en l'altra vida
  346. Casa de dues portes, fa de mal guardar
  347. Casa en la qual hi visquis, vinya de la que en beguis i terres les que vegis
  348. Casa negra, llum encesa
  349. Casa ton fill quan voldràs, i ta filla quan podràs
  350. Casat sóc, què m'hi dieu? Home casat, burro espatllat
  351. Castiga al bo, i millorarà
  352. Catúfol de sínia, el que ve ple buit s'en torna
  353. Cel rogent, pluja o vent
  354. Cel rogent a la vesprada, la pluja se n'es anada
  355. Cent anys de guerra i no un dia de brega
  356. Cent anys ha que és mort el mut, i encara el cul li put
  357. Cent en boca i guarda la bossa
  358. Cera, tela i fustany, gran tenda i poc guany
  359. Com el gos capat, que no pot ni vol deixar fer
  360. Com es delicat de ca'n Pomar, que pujant a's llit es va esllomar
  361. Com més amics, més clars
  362. Com més amunt pugen, de més amunt davallen (o cauen)
  363. Com més anys, més desenganys
  364. Com més bo més amargant
  365. Com més cosins, més endins
  366. Com més costa més val
  367. Com més en tenen, més en volen
  368. Com més mar, més vela
  369. Com més parents, més dolents
  370. Com més poques barbes, manco vergonya
  371. Com un bitxo, que està fred i encén
  372. Companyia de dos, són les millors
  373. Compleixi jo, i que s'arreglen (o i els altres que diguin el que vulguin)
  374. Comptes clars, honren cares
  375. Comptes vells, baralles noves
  376. Conforme sembrareu, collireu
  377. Consell sense remei, caga-hi
  378. Cornut i pagar el beure
  379. Corregir al mestre
  380. Creu-me, 'tonto', calla i tindràs medalla
  381. Cria corbs i et trauran ets ulls
  382. Criatura d'un any, xucla les entranyes
  383. Cuixa madura, filla segura
  384. D'ací a cent anys tots serem calbs
  385. D'aigua passada molí no en mol
  386. D'allà on manco es pensa, salta sa llebre
  387. D'allò perdut treu-ne el que puguis
  388. D'allò que els ulls no veuen, el cor no se'n dol
  389. D'amics, pocs i bons
  390. D'aquella pols, vénen aquests fangs
  391. D'home ric no hi ha revenja
  392. D'on no n'hi ha, no en pot rajar
  393. D'un mal pas, sortir-ne prompte
  394. D'un mànec d'escombra en van sortir una vegada set bales
  395. D'una espira, un gran foc
  396. Darrere el rei, figues li fan
  397. De bon cep planta la vinya, i de bona mare, la filla
  398. De bona casa, bona brasa
  399. De calent en calent es pelen
  400. De coquí pren el bocí
  401. De desagraïts el món n'és ple
  402. De doblers (o de diners) i de bondat (o santedat) la meitat de la meitat
  403. De dolent arbre, no esperis bon fruit
  404. De dolent rocí, un sol bocí
  405. De dos savis (o hàbits), el més llest
  406. De fer bé tot mal en pervé (o prové)
  407. De fora vindrà qui de casa ens traurà
  408. De gener a gener es doblers són d'es banquer
  409. De Joseps, Joans i ases, n'hi ha per totes les cases
  410. De l'abundància del cor en parla la boca
  411. De l'home que de tu es fia, fia't tu, que és cortesia
  412. De la boca al nas, no en tastaràs pas
  413. De la mar el bon peixó, i de la terra, el moltó
  414. De llàgrimes de dona i coixera de ca, no hi ha que fiar
  415. De llargues terres, grosses mentides
  416. De males cares, tothom en fuig
  417. De maljust ve l'anyell, que el diable s'enduu la pell
  418. De més verdes en maduren
  419. De mica en mica s'omple la pica
  420. De moliner mudaràs i de lladre no t'escaparàs
  421. De nit tots els gats són negres
  422. De petit se cria s'arbre dret
  423. De porc i de senyor se n'ha de venir de mena
  424. De rialles, en vénen ploralles
  425. De Sant Joan a Sant Miquel, ni dona, ni vi, ni peix
  426. De ses roses de Pampalònia, ses abelles no en fan mel
  427. De tal riu, tal aigua
  428. De tant que et vull, et trac un ull
  429. Deixa diners als amics si vols tenir enemics
  430. Deixa'm caure de l'ase i ajudar-me has
  431. Deixant fer a ton veí, et darà bon jorn de matí
  432. Deixeu-lo córrer, que ell s'aturarà
  433. Del bé al mal tan sols hi ha un petit salt
  434. Del cap Cervera, el cap Begur està dotze llegües al sud
  435. Del gos flac no s'apeguen més que puces
  436. Del mal pagador, gra o palla
  437. Del pa de mon compare, bon tros a mon fillol
  438. Del pare els consells, són vertaders manaments
  439. Del poc, poc, i del molt, no res
  440. Del poc que has, content seràs; si tot ho vols, tot ho perdràs
  441. Del ric el remei, i del vell el consell
  442. Del sacerdoci les sobres, totes han de ser dels pobres
  443. Del setembre a la tardor, torna la calor
  444. Del treball surt (o neix) el descans
  445. Dels escarmentats naixen (o ixen) els avisats
  446. Dels pares quan són vells, no descuidis un punt d'ells
  447. Dels pecats dels pares, els fills en van geperuts
  448. Dels teus voldries dir, però no mal oir
  449. Demanar no fa pobre
  450. Des de maig a Sant Miquel, pastor d'ovelles vull ser; però de Sant Miquel a març, que les meni l'amo del ramat
  451. Desgraciat en el joc, afortunat en l'amor
  452. Després d'un temps un altre en ve
  453. Després d'una alegria ve sempre una tristor
  454. Després d'una tempesta ve una bonança
  455. Després de casada la filla (o quan la filla és casada) ixen los gendres
  456. Després de romput el cap es posen cervellera
  457. Déu castiga i no amenaça... i espera s'ocasió
  458. Déu dóna es fred, segons sa roba
  459. Déu dóna faves a qui no té queixals
  460. Déu és gran
  461. Déu escanya però no ofega
  462. Déu fa sortir el sol per a tothom qui el vol
  463. Déu me do xocolata de ca l'Artigues
  464. Déu mos do (o don) justícia, i que no passi per ca nostra
  465. Déu nos en guard d'un ja està fet
  466. Déu nos en guard de poll (o de poll ressuscitat)
  467. Déu nos guard d'un mal veí, i d'aprenent de violí
  468. Déu nos guard de boigs, en lloc estret
  469. Déu té més per donar, que no ha donat
  470. Déu té un bastó que pega sense fer remor
  471. Déu vol el cor de les persones
  472. Dient sa veritat, es perd s'amistat
  473. Dies de desembre, dies de malura: tot just es fa de dia que ja és nit obscura
  474. Dies de maig, dies amargs: els pans curts i els dies llargs
  475. Digue'm amb qui vas, i te diré qui ets
  476. Digues-li barret, digues-li sombrero
  477. Dimarts, ni casats ni embarcats
  478. Diner fa diner
  479. Diners fan tort
  480. Diners i bogeria, no es poden amagar
  481. Dit i fet
  482. Diu el blat al sembrador: -Amb un gra o amb dos, pel juliol estaré amb vós
  483. Diumenge de Rams, qui no estrena no té mans
  484. Divideix i venceràs
  485. Doctors té la santa mare església
  486. Dóna casa per posada i te'n serà bescantada
  487. Dona finestrera, no farà llarga tela
  488. Dóna i té, i faràs bé
  489. Doncella que pinta mal, casar-la i dar-li cabal
  490. Doneu-me diners, que consells no atipen
  491. Dos galls a (o dins) un galliner, no canten bé (o mai poden cantar bé)
  492. Dos pocs i dos molts fan un home ric
  493. Eixuga't, que sues
  494. El barb, la truita i el gall, menjar de maig
  495. El blanc al costat del negre, ressalta més
  496. El blasfem és un damnat, heretge, neci o atontat
  497. El blat, curt o llarg, pel juny ja ha d'ésser segat
  498. El bon aliment fa bon enteniment
  499. El bon favar per Tots Sants s'ha de sembrar, i pel gener s'ha de cavar
  500. El bon filar, des de Sant Miquel a Nadal
  501. El bon gènere es ven tot sol
  502. El bon menestral, conill per Sant Joan i pollastre per Nadal
  503. El bon menjar fa estar gras
  504. El bon pastor ton les ovelles, no les escorxa
  505. El bou no és d'allà on va néixer, sino d'allà on pot péixer
  506. El bou solt es llepa com vol
  507. El bou tira la arada, més no de gana
  508. El ca, guanya el pa
  509. El ca que vol pa, ha de llepar la mà
  510. El camp fèrtil no descansat, es torna estèril (o de fruit es priva)
  511. El camp reposat dóna el fruit molt granat
  512. El càntir nou fa l'aigua fresca
  513. El cap blanc i el seny a cercar
  514. El cap dret i el cor net
  515. El cap fred i els peus calents són els millors element
  516. El cap li trencaràs, que el cor no podràs
  517. El cap viu l'hora de l'àpat
  518. El casat, casa vol
  519. El cavall de regal, quan és vell, roda la sínia
  520. El cor i els ulls mai no són vells
  521. El cornut és l'últim que ho sap
  522. El diable quan es vell, es fa ermità
  523. El diable quan és vell, sap més per experiència que per consell
  524. El diable s'ha deslligat
  525. El diable va per casa
  526. El dimoni no té sogra i sempre en troba
  527. El dimoni sap més per vell que per dimoni
  528. El dolent, fora
  529. El febrer curt, amb vint-i-vuit dies se'n surt
  530. El foc té aturador, que l'aigua no
  531. El gener és dormiler
  532. El gos de bona raça es recorda del pa i de la caça
  533. El gos mort no mossega
  534. El lladre naturalment, té peresa i no és valent
  535. El lleure és la causa de tots els vicis
  536. El maig gemat fa el bon blat i l'agost fa el bon most
  537. El mal any entra nedant
  538. El mal de cap, el menjar el bat
  539. El mal que desitges et vingui
  540. El meló i el casament són coses d'encertament
  541. El més calent és a l'aigüera
  542. El més dolent pas és el de la porta
  543. El meu mal no vol soroll
  544. El millor orador, és el que es persuadeix a si mateix
  545. El món no va ésser fet tot en un dia
  546. El mort, al sot, i el viu, al rebost
  547. El necessari és doblement agraït si s’ofereix tot seguit
  548. El pa amb ulls, el formatge sense ulls i el vi que salti als ulls
  549. El pa de la veïna és medecina
  550. El pa tou dura poc
  551. El pecat es pot dir, i el pecador no
  552. El pensar és d'ases, el sebre és el que val
  553. El perol diu a la paella: ─Si m'embrutes, t'emmascaro
  554. El pobre i l'avariciós, tenen misèria tots dos
  555. El primer que cull la flor, s'emporta l'olor
  556. El que corromp el cap, fins al moll dels ossos arriba
  557. El que es diu al darrere, no es diu al davant
  558. El que es dóna no es torna
  559. El que és mal guanyat el diable s'ho emporta
  560. El que és promès, sigui atès
  561. El que l'ull veu, el cor creu
  562. El que no agrada als ulls, no agrada (o plau) a la boca
  563. El que no es fa quan convé, no es fa a tot temps bé
  564. El que no es paga amb diners, es paga amb dinades
  565. El que no es troba al cap es troba al centener
  566. El que no passa en tot l'any, passa en un cap d'any
  567. El que no vulguis per a tu, no ho vulguis per a ningú
  568. El que puguis fer avui no ho esperis fer demà
  569. El qui troba bon padrí, ja ha corregut mig camí
  570. El ric sempre és cobdiciós, i el pobre és desitjós
  571. El ruc del traginer sempre va davant
  572. El saber no ocupa lloc
  573. El setembre és bo si del primer al darrer està serè
  574. El setembre s'enduu els ponts o eixuga les fonts
  575. El silenci és or
  576. El temps passat, sempre envejat
  577. El ventre porta les cames
  578. El vi ben bo i el cavall de pedra
  579. Ell s'entén i balla sol
  580. Els cansats fan la feina
  581. Els costums i els diners fan els homes cavallers
  582. Els cuidados de l'ase maten el traginer (o l'amo)
  583. Els diners guanyats fàcilment es desprenen fàcilment
  584. Els dolents duren més que l'arna
  585. Els lladres de casa sén els més dolents
  586. Els mals costums del mestre s'apeguen al deixeble
  587. Els que es casen per amors, sempre viuen amb dolors
  588. Els que s'assemblen es cerquen
  589. Els tontos mai baixen de son ase
  590. Els ulls mengen més que sa boca
  591. Els ulls van allà on va el cor
  592. Els uns hi van i els altres en tornen
  593. Els uns neixen amb estrella, i els altres amb esquella
  594. En abril, cada gota en val mil, i en maig cada gota un raig
  595. En boca tancada, la mosca no hi farà entrada
  596. En cantar es puput: matí banyat, capvespre eixut
  597. En cap buit, molt orgull i poc suc (o discurs)
  598. En el camí de Sant Jaume, tant camina l'un com l'altre
  599. En el cap de tot villà, mai en ell raó cabrà
  600. En el cap ho té la cabra
  601. En el forn i rentador, es diu tot el mal i bo
  602. En el lloc de la rabosa, qui se'n va ja no s'hi posa
  603. En el món tothom treballa per portar bona gramalla
  604. En enfornar es fan els pans geperuts
  605. En haver cagat, llavors plora
  606. En l'estable el bestiar còmodament ha d'estar; fes-li bona habitació, no el tingues com en presó
  607. En maig el bon pagès, de llaurar ha d'estar llest
  608. En mala anyada, hort i porc (o porc i cabra)
  609. En Pau, en Pere i en Berenguera, tres caps de casa eren
  610. En setembre cull i no sembres
  611. En temps de figues no hi ha amigues
  612. En terra de cecs el borni és rei
  613. En tombar la quarantena, ves amb compte amb la mullena
  614. En un dia (o cada dia) gira (o volta) el món, i la dona en un segon
  615. En una discussió, qui calla primer és de bona família
  616. Encara li ha de suar la cua
  617. Encara no som allà on anem
  618. Encara que es vesteixi de seda, la mona mona es queda
  619. Entre els uns i els altres, la feina per fer
  620. Entre lladres la capa al coll
  621. Entre sant i santa, una paret hi manca
  622. Entre sastres corre el joc
  623. Erro de comptes no fa pagament
  624. Es caçador i es pescador amb es sau són coneixedors
  625. Es colom menja or (o plata), i caga plom
  626. És doblada la maldat que es fa en senyal d'amistat
  627. Es fart no pensa amb es dejú
  628. Es fum va a ses polides (o an es polits)
  629. Es prometre no ha fet pobre ningú
  630. És prudència consultar el seny abans de parlar
  631. És ric aquell que està bé amb Déu
  632. Es ven a pes, quelcom és
  633. Escoltets en reunió, són de mala educació
  634. Escombra nova, escombra bé
  635. Esdevé la honra a qui no la mereix
  636. Esquila el gos per Sant Joan, si vols que passi un bon any
  637. Estira més un pèl de figa que una maroma de vaixell
  638. Estiu que dura, tardor assegura
  639. Estiu sec, tardor molla
  640. Et guanyaràs el pa amb la suor del teu front
  641. Fa més mal una plomada, que d'un gat l'esgarrapada
  642. Fa més qui vol que qui pot
  643. Fang i calç, cobreixen molts mals
  644. Febres de maig, salut tot l'any
  645. Feina a escarada, feina enganada
  646. Feina començada, és mig acabada
  647. Feina feta en diumenge, el dimoni (o el diable) se la menja
  648. Feina feta no té destorb
  649. Fent i desfent, aprén l'aprenent
  650. Fer el canvi del talp, que va canviar els ulls per la cua
  651. Ferma s'ase allà on l'amo vol
  652. Fes amb l'home prova d'or, i sabràs què val son cor
  653. Fes bé i no facis mal, que altra cosa no et cal
  654. Fes favors a bèsties i et pagaran a coces
  655. Fes, si tens ton testament, quan és clar l'enteniment
  656. Feta la llei, feta la trampa
  657. Fets, fets, i deixa't d'històries
  658. Fins a Sant Joan no et treguis el saial, si no vols que et vagi mal
  659. Fins a Sant Joan, no et treguis un fil d'estam
  660. Fins a setanta d'abril no et llevis fil
  661. Fins al trenta de maig no et treguis el gec, i per més segur, fins al trenta-u
  662. Fins els coloms tenen fel
  663. Flor d'olivera per Sant Joan, oli en gran
  664. Flor de febrer no omple el paner
  665. Foc mata foc
  666. Formatge d'abril, per mi; el de maig, pel gavatx, i el de juny, per ningú
  667. Fred en abril, no faltarà pa ni vi
  668. Gall aquí, gall allà, la cua queda a la mà
  669. Gall que fa renou li estrenyen el coll
  670. Gallina vella fa bon brou
  671. Gat amb guants no agafa rates
  672. Gat escaldat amb aigua tèbia en té prou
  673. Gat meulador, mal caçador (o poc caçador)
  674. Gener fredolic entra bufant els dits
  675. Gener gelat, febrer trambalsat, març ventós i abril plujós, fan el maig florit i formós
  676. Gener i febrer mengen més que el món sencer (o enter)
  677. Geni i figura fins a la sepultura
  678. Gent jove, pa tou
  679. Gos pobre, ple de ronya
  680. Granota, fica't al cove
  681. Gratar i menjar tot és començar
  682. Guanya't la fama i posa't a jeure
  683. Guarda't d'home senyalat per Déu
  684. Guarda't de parlar, sense abans pensar
  685. Ha sortit del bosc, el que hi cala foc
  686. Hi ha tants d'ases amb lletra, com sense
  687. Hi ha ulls que s'enamoren de lleganyes
  688. Hisenda que és mal guanyada, no tindrà molta durada
  689. Home casat, home cagat
  690. Home de banys, home de pocs anys
  691. Home de daga, tot se concaga
  692. Home pobre no pot criar gos
  693. Home ric, mal enemic
  694. Home roig no et faci goig
  695. Home valent i bóta de vi bo acaben prest (o no duren gaire)
  696. Home vell i acabalat, ben servit i respectat
  697. Honra a ton pare tant com pots, da-li del teu, si tindràs dots
  698. Hortolans i moliners, mai esguerren la collita
  699. Hostes i peix menut, al cap de tres dies put
  700. Infant que sembla a son pare honra a sa mare
  701. Injúria d'amo (o marit) fer com no haver-la sentit
  702. Ira de Déu ressistir no es pot
  703. Ira de senyor i de poble avalot, són pitjor que foc
  704. Ja et conec, herbeta, que et dius marduix
  705. Ja fa prou qui als seus s'assembla
  706. Ja ho trobaràs en l'altre món
  707. Ja pots xiular si l'ase no vol beure
  708. Ja sap (o prou sap ell) a qui les fa
  709. Jocs de mans, jocs de villans
  710. Jovent i enteniment, no hi és tot a un temps
  711. Juliol, agost i Maó, els millors ports del Mediterrani són
  712. Juliol blader, setembre raïmer
  713. Juny brillant, any abundant
  714. Juny, juliol i agost, ni dones, ni carn, ni most
  715. Juny, juliol i agost, senyora, no estic amb vós
  716. L’acontentar-se amb el seu, és una gran ventura
  717. L'acte més bo que el savi pot fer és complir el sant voler
  718. L'almoina, quan la faràs, no miris a qui la fas
  719. L'amic més fidel és el gos
  720. L'amor d'una mare és la cosa més gran del món
  721. L'amor entra pels ulls
  722. L'amor només es pot correspondre
  723. L'animal més avorrit, perquè beu vi, és el mosquit
  724. L'any dolent al forner posa content
  725. L'apotecari d'Olot, preu per preu, se queda (o pren) medecina
  726. L'arbre ben plantat, dóna bon resultat
  727. L'arc de teix i curenya de serbera, quan disparen fan mala treta
  728. L'as d'oros no el juguen bobos
  729. L'ase d'en Mora, de quantes veu s'enamora
  730. L'avar és com el porc, que no aprofita sinó després de mort
  731. L'escriure fa perdre el llegir
  732. L'exemple dels majors, fa bons o mals als menors
  733. L'experiència és la mare de la ciència
  734. L'exterior enganya
  735. L'hàbit no fa el monjo
  736. L'home ben casat ha de tenir deu anys més que la dona
  737. L'home i l'ós, com més pelut més hermós
  738. L'home proposa i Déu disposa
  739. L'home que fa el valent (o del valent), és l'últim (o darrer) al somatent
  740. L'home que tracta amb amigues, mai li faltaran fatigues
  741. L'home (o tot home) que vol mentir, gran memòria ha de tenir
  742. L'home sol, fa el que vol
  743. L'infern és empedrat de bones intencions
  744. L'ocasió fa el lladre
  745. L'onzè no fer nosa i el dotzè no atabalar
  746. L'opulent, quan més roba més fred sent
  747. L'ovella amb llops no fa parella
  748. L'ull de l'amo engreixa el cavall
  749. L'ull del senyor és el pinso millor
  750. La barba de molts colors sols la porten los traïdors
  751. La bèstia que porta la càrrega, la manta damunt la cansa (o mata)
  752. La cabra que coixa sia, que no pari en tot el dia
  753. La cabra sempre tira a la muntanya
  754. La capa tot ho tapa
  755. La carn que no es cou per a tu, deixa-la cremar
  756. La carn sense os, és per al ric i poderós
  757. La casa en cantó i la vinya en racó
  758. La casa en què governa la muller, no sol anar bé
  759. La constància tot ho venç
  760. La diligència és la mare de la bona ventura
  761. La dona amb qui et casaràs, fes que sigui de ton braç
  762. La dona llesta i callada, de tots sempre és estimada
  763. La dona lletja, l'or la fa bonica
  764. La dona que és ben casada, no té sogra ni cunyada
  765. La dona, sens menester, no estigui baix al carrer
  766. La donzella recatada serà molt bona casada
  767. La fam tot ho fa bo
  768. La fortuna, és dels atrevits
  769. La ignorància és arribada, i li han fet una gran entrada
  770. La ignorància és el millor menyspreu
  771. La llengua fa més mal que cap punyal
  772. La llenya del maig, la millor de l'any
  773. La lletra pel cul entra
  774. La llum dels ulls és l'alegria de l'ànima
  775. La lluna d'octubre en cobreix set, i si plou, nou
  776. La mala filanera comença a vetllar per la Candelera
  777. La mar com més té més brama
  778. La Mare de Déu d'Agost, a quinze d'agost; a quants s'ensopega?
  779. La mentida fa figa
  780. La merda, com més es remena, més put
  781. La millor cuinera és la bona oliera
  782. La millor defensa és un bon atac
  783. La millor festa de casa és quan toca la Tomasa
  784. La millor sort i ventura, és tenir renda segura
  785. La muller a son marit li tingui ben net el llit
  786. La necessitat fa espavilar
  787. La necessitat no té llei
  788. La nit de Sant Joan, la més curta de l'any
  789. La nit porta consell
  790. La paciència mata la caça
  791. La paraula que ha sortit de la boca no pot tornar enrere 
  792. La pàtria del savi és lo món
  793. La por guarda la vinya
  794. La primavera la sang altera
  795. La primera informació no la creu lo bon varó
  796. La processó va per dins
  797. La roba bruta s'ha de rentar a casa
  798. La sardina, pel març, deixa-la anar; per l'abril, vés-la a buscar; pel maig i per Sant Joan, no tant
  799. La sorpresa és un avantatge
  800. La sort està tirada
  801. La taca hi és, i no la treu el sabó
  802. La vergonya cria ronya
  803. La veritat sempre serà com l'oli
  804. La vídua rica, amb un ull plora i amb l'altre repica
  805. La vista és la que treballa
  806. Les aparences enganyen
  807. Les bones festes comencen per la vigília
  808. Les bones paraules fan menjar els malalts
  809. Les castanyes per Nadal, es troben bé i es parteixen malament
  810. Les contemplacions dels avis es paguen a bon preu
  811. Les coses no es fan soles
  812. Les figues volen aigua, les peres i meló, lo vi felló
  813. Les lleis, segons els temps
  814. Les males notícies se saben de seguida
  815. Les matinades d'agost són fredes
  816. Les paraules es perden al vent
  817. Les parets tenen orelles
  818. Les penes amb pa fan de més bon passar
  819. Les sopes i els amors (o les sopes, fruites i amors), els primers són els millors
  820. Llaura amb gelada i tindràs bona anyada
  821. Llaura ben fondo que pa tindràs
  822. Llevant, aigua davant
  823. Llops amb llops (o cans amb cans) no (o mai) es mosseguen
  824. Lluna ajaguda, mariner dret
  825. Lluna amb corona, torrents per estona; amb estrella enmig no els cerquis humits
  826. Lluny dels ulls, lluny del cor
  827. Lo bon pagador, de lo dels altres és senyor
  828. Lo borratxo fi no té prou aigua ni vi
  829. Lo bou per la banya, i l'home per la paraula
  830. Lo darrer tanca la porta
  831. Lo ferro quan és calent, se dobla molt fàcilment
  832. Lo més valent és lo prudent
  833. Lo miracle de Mahoma, posar-se al sol i trobar-se en la sombra
  834. Lo novell treu lo vell
  835. Lo que és del comú no és de ningú
  836. Lo que és moda no incomoda
  837. Lo que s'aprén en es bres sempre hi és
  838. Mai no es va prou previngut
  839. Mai no plou a gust de tothom
  840. Maig arribat, guarda la filosa a l'antosta
  841. Maig arribat, un jardí a cada prat
  842. Mal de molts, conhort de bèsties
  843. Mal fineix qui mal comença
  844. Mal pot judicar de l'art, qui en ell no hi té part
  845. Mal va qui no pensa per l'endemà
  846. Mala cara i bones lliçons, als dolents fan tornar bons
  847. Mala herba mai mor
  848. Mala nit i parir filla
  849. Malaltia llarga parenta de la mort
  850. Malament si parles, malament si no parles
  851. Malanat de fadrina qui es fa es polsos es vespre: viudo segur
  852. Males manyes, males entranyes
  853. Mans fredes, cor calent
  854. Març marçador, que de nit fa fred i de dia calor
  855. Març, marçó, al matí cara de gos i al vespre galant minyó
  856. Març ventós i abril plujós treuen el maig joiós
  857. Mare i filla caben en una (o dins sa mateixa) camisa
  858. Mare pietosa, cria la filla melindrosa
  859. Massa bo vol dir ase
  860. Massa de negar fa sospitar
  861. Menja, menja, gat, sardina, que ja et picarà l'espina
  862. Menjada feta, amistat desfeta
  863. Menjar a gust, i vestir a és
  864. Menjar, llit i abric, que alimenti, abrigui i no sobri al xic
  865. Menjar poc i pair bé
  866. Menjaràs el pa mudat, i beuràs el vi usat
  867. Mentre cria la dida bona vida; i quan la criatura és criada, ni dida ni dinada
  868. Mentre hi ha vida hi ha esperança
  869. Més fets i menys paraules
  870. Més hi veuen quatre ulls que no pas dos
  871. Més tard o més d'hora, a tothom arriba l'hora
  872. Més tard o més matiner, carnaval, dins del febrer
  873. Més val (o millor és) el suc, que les tallades
  874. Més val fortuna que saber
  875. Més val traça que força
  876. Més val un ocell al puny que una grua lluny
  877. Mestre de tot, oficial de res
  878. Metge piadós, nafra pudent
  879. Mig món es cuida de s'altre mig
  880. Mira de què es vanta i sabràs què li falta
  881. Molt cabell, poc cervell
  882. Molt delit i poc profit
  883. Molt em serveix mon fill, quan neix i quan guareix
  884. Molt regatejar, comprar car
  885. Molt soroll de boixets i poques puntes
  886. Molt volgut, molt estimat mes diner que no n'hauràs cap
  887. Molta flor de primavera, bona tardor espera
  888. Molta pressa i poca endreça
  889. Moltes gotes fan un ciri
  890. Molts amens, arriben al cel
  891. Molts es treurien un ull per veure els altres «cegos»
  892. Molts escarmenten en el cap dels altres
  893. Moneda falsa, de nit passa
  894. Mor el rei, mor el papa, i tothom qui endrapa
  895. Morta la cuca, mort el verí
  896. Mula guita, ven-la prest
  897. Mumare, en Pere em toca; toca'm i et daré coca quan pastarem (o quan en farem)
  898. Músic pagat (mai) no fa bon so
  899. Ni a l'agost caminar, ni al desembre navegar
  900. Ni Carnestoltes sense lluna, ni fira sense puta, ni ramat sense ovella de cria esgarriada
  901. Ni mà en caixa, ni ulls en carta
  902. Ni males armes, ni males manyes
  903. Ni mascle de veu femella, ni femella de veu mascle
  904. Ni rei que el governi, ni Papa que l'excomuniqui
  905. Ningú diga el que sap, que li pot caure el cap
  906. Ningú es mor de fam, i sí de fart
  907. Ningú no fa res per res
  908. Ningú no vol mocar-se amb mitja mànega
  909. Ningú ralla més que qui té què rallar
  910. No barregem la gimnàstica amb la magnèsia
  911. No despertis a qui dorm
  912. No diguis blat que no sigui al sac, i encara ben lligat
  913. No diguis: "D'aquesta aigua no en beuré", per tèrbola que sigui
  914. No en vull, no en vull... ompliu-me'n sa capulla... deia un frare
  915. No envegis res de ningú, procura guanyar-ho tu
  916. No és bo ni per mar ni per terra
  917. No es deixa de sembrar per por dels ocells
  918. No és el mateix parlar que fer
  919. No es fa bona olla amb aigua sola
  920. No es fa tot en una hora
  921. No és la mel per a la boca de l'ase
  922. No és or tot allò que lluu
  923. No és polit lo polit, sinó lo que agrada
  924. No es pot dir mal que no aparegui l'animal
  925. No es pot repicar i anar a la processó
  926. No es pot ser bon canonista si no s'és bon llegista
  927. No és tot u això que allò
  928. No esmercis els cabals en cosa que res val
  929. No et faci goig mon dol, que quan es meu serà vell, es teu serà nou
  930. No et fiïs de qui sap menys que tu
  931. No et posis en el que no et toca
  932. No et treguis un ull per matar el del veí
  933. No fa sinó una cosa (o una feina), i aquesta mal feta
  934. No hi ha cabell que no faci la seva ombra
  935. No hi ha cap boig, qui apedregui ses seues teulades
  936. No hi ha mal que duri cent anys
  937. No hi ha mal que per bé no vingui
  938. No hi ha més cera que la que crema
  939. No hi ha pitjor abat que el qui monjo ha estat
  940. No hi ha sermó sense sant Agustí
  941. No ho fa qui vol això
  942. No llavar cap que no ixca tinyós
  943. No per molt matinejar, amaneix més prest el dia
  944. No roben res que menja
  945. No t'agradin les dones, que freqüenten aplecs i bodes
  946. No té pa ni vi, i convida al veí
  947. No tot és bufar i fer ampolles
  948. No tot lo del món són glòries
  949. No tot són flors i violes (i romaní)
  950. No tots els gusts són iguals, i per açò tot se ven a sa plaça
  951. No tractis a gent ociosa, perquè és cosa perillosa
  952. No visquis per menjar, menja sols per passar
  953. No vulguis mai arguir, amb qui no sap resumir
  954. No vulguis tant argent gastar, per a ta filla maridar
  955. Només es recorda de santa Bàrbara quan trona
  956. Núvols a la muntanya, pluja segura
  957. Observa el fill el que fa son pare, i escolta atent la veu de sa mare
  958. Ocell de pas, cop de canya
  959. Oli, vi i amic, és millor com més antic
  960. Oliva, una és or, dos és plata, i la tercera mata
  961. Olla que no has de menjar, deixa-la cremar
  962. On hi entra el cap, hi entra el cos
  963. On hi ha gall, no canten gallines
  964. On hi ha menjar (o mentre hi ha menjar) no me n'enyoro
  965. On n'hi ha hagut sempre en queda
  966. On no hi ha cap, tot són cues
  967. On no hi ha el gat les rates ballen
  968. On no n'hi ha, el dimoni hi balla
  969. On (o allà on) no n'hi ha, el rei hi perd els drets
  970. On no n'hi ha, no en cerquis
  971. On va en Manel? On hi ha mel
  972. (A) (o Allà) on vagis, d'es teus n'hagis
  973. Ovella que bela perd bocí
  974. Ovella ronyosa, embruta tot el ramat
  975. Ovelles sense pastor, el llop de les menja
  976. Ovelles 'tontes' (o ximples), on va una van totes
  977. Pa amb pa, menjar de beneits
  978. Pagant, sant Pere canta
  979. Paguen (o sempre paguen) justos per pecadors
  980. Parir entendreix i criar envelleix
  981. Parlant la gent s'entén
  982. Partir com a bons germans: tot per jo i res per tes mans
  983. Passar el teu mal procura, que el temps tot ho cura
  984. Pecat amagat és mig perdonat
  985. Pedra movedissa no posa molsa
  986. Pedrada en cap d'altri no dol
  987. Pel cabdell es treu el fil
  988. Pel febrer, abriga't amb dues capes si pot ser
  989. Pel febrer, busca la ombra el llebrer, però no tot el mes sencer
  990. Pel febrer lloga jornaler; pa menjarà, però feina farà
  991. Pel febrer, un dia al sol i un altre al braser
  992. Pel juliol beure, suar i la fresca buscar
  993. Pel juliol, molt soroll i no plou
  994. Pel juny, la falç al puny
  995. Pel març el sol rega i l'aigua crema
  996. Pel mes de maig la mosca deixa el bou i va al cavall
  997. Pel mes de maig, llargues setmanes
  998. Pel novembre, qui no ha sembrat, que sembri
  999. Pel temps que m'hi haig d'estar no m'hi vull encaparrar
  1000. Pels Reis, un pas d'anyell
  1001. Pensa el lladre que tothom roba
  1002. Pensa mal i no erraràs
  1003. Pensava senyar-se i es va treure els ulls
  1004. Pensen els enamorats que tothom té els ulls tancats
  1005. Per a fer córrer lo bocí, el millor remei és lo vi
  1006. Per a l'espòs de Maria tan llarga és la nit com el dia
  1007. Per a qui no té sembrats, agost és març
  1008. Per a tot hi ha remei, menys per a la mort
  1009. Per agost, ni dona ni most
  1010. Per al darrer mal, cap metge no hi val
  1011. Per anar a Roma, ni bossa buida ni mula coixa
  1012. Per conèixer algú s'hi ha de menjar una fanega de sal
  1013. Per falta de altre, mon pare fou batlle
  1014. Per fer el civet, cal la llebre
  1015. Per ferrer un home fet, i per lletres lo noiet
  1016. Per força, els moros van a missa
  1017. Per fugir d'es foc, caure dins ses brases
  1018. Per l'abril, blat espigat; pel maig, granat; pel juny segat; pel juliol trillat; per l'agost, mòlt i pastat
  1019. Per l'abril, espigues mil
  1020. Per l'octubre, fuig de l ombra i busca el sol
  1021. Per l'una l'hi entra, i per l'altra l'hi surt
  1022. Per la Candelera, ous a la carrera
  1023. Per la Candelera, una hora sencera
  1024. Per la Mare de Déu d'Agost, a les set ja és fosc
  1025. Per la vida es perd la vida
  1026. Per llaurar en terrosos, han de ser els homes grossos
  1027. Per manso que sigui el gos, si el trepitgen, és rabiós
  1028. Per Nadal, qui res no estrena, res no val
  1029. Per no perdre la vedella, penja-li al coll una esquella
  1030. Per sa ruina, li nasqueren alas a la formiga
  1031. Per Sant Agustí, ni bereneta ni dormir
  1032. Per Sant Andreu i Sant Raït, tot el dia és nit
  1033. Per Sant Anton, a les cinc hi ha sol
  1034. Per Sant Anton, carnestoltes són
  1035. Per Sant Anton, la gallina pon
  1036. Per Sant Antoni Abat, mitja hora per cap
  1037. Per Sant Antoni de gener camina una hora més el traginer
  1038. Per Sant Antoni de gener penja el perdigot on et vingui bé, i si no vol cantar, penja'l per Sant Sebastià
  1039. Per Sant Antoni de gener, a les cinc el sol veuré
  1040. Per Sant Antoni fa un fred del dimoni
  1041. Per Sant Blai, una hora per dalt i una hora per baix
  1042. Per Sant Blaiet, jornal senceret
  1043. Per Sant Gil, prepara el gresol per fer fil
  1044. Per Sant Joan, el primer bany
  1045. Per Sant Joan, les estimades troben les enramades
  1046. Per Sant Marc Evangelista, el mes de maig a la vista
  1047. Per Sant Mateu, tant s'hi veu com no s'hi veu
  1048. Per Sant Maties, fa tanta nit com dia
  1049. Per Sant Maties, març al cap de cinc dies, però si és l'any de traspàs al cap de sis el trobaràs
  1050. Per San Silvestre i Santa Coloma, el gener ja torna
  1051. Per Sant Tomàs, estira el porc pel nas, i qui no en té, estira el de sa muller
  1052. Per Santa Llúcia minva la nit i creix lo dia
  1053. Per Santa Llúcia un pas de puça, per Nadal un pas de pardal, per Sant Esteve un pas de llebre, per Any Nou un pas de bou
  1054. Per Santa Maria, hora i mitja més de dia
  1055. Per ser puta de cassoleta, més val tenir la figa queta
  1056. Per ses finestres, no vull perdre es castell
  1057. Per treballar gran peresa, per menjar molta prestesa
  1058. Per treballar s'ha de suar
  1059. Per tu no sia menyspreat, contret, manxol, ni fallat
  1060. Per un dia bo, cent de dolents
  1061. Per un frare no es perd un convent
  1062. Per un punt va perdre sa mula
  1063. Perquè han vist mossegar un gos, ja tothom li diu rabiós
  1064. Pescador de canya i moliner de vent, no ha menester notari per fer testament
  1065. Petita brasa, crema una casa
  1066. Pluja d'estiu i flor de bagassa, aviat passa
  1067. Pluja de maig, collita segura
  1068. Poc cabal, mala ventura
  1069. Poc parlar, i molt obrar
  1070. Pocs arriben a ser sants, ballant
  1071. Pocs diners, poca música (o pocs sants Antonis)
  1072. Poll de juliol, cap o cul sempre li dol
  1073. Ponen totes, fins la rossa
  1074. Poques paraules i ben dites
  1075. Porc fiat tot l'any gruny
  1076. Pot petit aviat és ple
  1077. Preguntant preguntant arriba a Roma el caminant
  1078. Preu per preu, sabates grosses
  1079. Primer d'agost, primer dia d'hivern
  1080. Primer jo, després jo i sempre jo
  1081. Primer morir que deixar de viure
  1082. Primer morir que pecar
  1083. Primer són les obligacions que les devocions
  1084. Prop de la muntanya i ribera, és la terra falaguera
  1085. Qual lo temps, tal lo seny
  1086. Quan aniràs de camí, no vagis sens pa ni vi
  1087. Quan demanem molt us llepem; quan us tenim, us escopim
  1088. Quan Déu no vol, els sants no poden
  1089. Quan Déu vol, s'ennivola i plou
  1090. Quan el «bobo» va al mercat, el mercat està (o és) acabat
  1091. Quan el cap es pela i treu pèl la seda, senyal de vellesa
  1092. Quan el cap fa mal, tots els membres dolen
  1093. Quan el dia creix, el fred neix
  1094. Quan el diable s'ha encarnat, es disfressa d'advocat
  1095. Quan el diable va a resar, mira que et vol enganyar
  1096. Quan el juny entra, agafa la falç i neteja l'era
  1097. Quan el maig ve, ni rosari ni muller
  1098. Quan el març fa de maig, el maig fa de març
  1099. Quan el mar no marceja, l'abril abrileja
  1100. Quan el rei és poderós, son regne no té repòs
  1101. Quan el riu sona, alguna cosa porta
  1102. Quan el seny és vingut, l'home és ja perdut
  1103. Quan el vilà és ric, no té parent ni amic
  1104. Quan els gossos borden alguna cosa senten
  1105. Quan els uns riuen, els altres ploren
  1106. Quan en passen fan de bon agafar
  1107. Quan era ric, de tots era amic; ara que sóc pobre, a tots faig nosa
  1108. Quan és fet el colomar, el colom es mor
  1109. Quan es presenta marit, no esperis altre partit
  1110. Quan es tanca una porta, se n'obre una altra
  1111. Quan et vulguis casar, viafós has de cridar
  1112. Quan fa aire és quan s'aventa
  1113. Quan fou mort el combregaren
  1114. Quan l'octubre creix, la fruita podreix
  1115. Quan la Candelera plora, l'hivern és fora
  1116. Quan la fadrina és casada, li surten els partits
  1117. Quan la guineu no les pot haver diu que són verdes
  1118. Quan la mare no hi és, jo salto i ballo
  1119. Quan la Pasqua cau pel març, el diable treu ses arts
  1120. Quan les faves ja fan cloc, nostre amo, no estic enlloc
  1121. Quan les filles casaràs, les sobres els donaràs
  1122. Quan lo pidolaire gruny, estreny tu el puny
  1123. Quan neix l'ovella, neix qui menja d'ella
  1124. Quan ningú diu res, tothom està d'acord
  1125. Quan no ajuda la ventura, saber sofrir és cordura
  1126. Quan no n'hi ha per als camps, no n'hi ha per als sants
  1127. Quan parlo, la llengua manejo
  1128. Quan pensaràs anar bé, et trobaràs al mig del fang
  1129. Quan per març trona, l'ametlla és bona
  1130. Quan pica cura, menys els ulls, que piquen per malura
  1131. Quan plou molt molt (o si plou molt) en mes d'agost, no gastis els diners en most
  1132. Quan plou molt no valen paraigües
  1133. Quan renyeixen els companys, molt expliquen als estranys
  1134. Quan són madures, cauen
  1135. Quan tenc aigua bec vi, i quan no tenc aigua bec aigua
  1136. Quan un és afortunat tot li ix bé
  1137. Quan un no vol, dos no es barallen
  1138. Quan un vell fa «ninyeries», no li passen en vuit dies
  1139. Quan vagis a casa d'altri, demana a la porta llicència
  1140. Quan vagis per camí ral, de ningú no diguis mal
  1141. Quan ve, una mai ve sola
  1142. Quan vegis la barba de ton veí pelar, posa la teva a remullar
  1143. Que rigui la gent i que jo vagi calent
  1144. Qui a bon arbre s'arramba, bona ombra el guarda
  1145. Qui a fora a casar-se va o s'engana o va a enganar
  1146. Qui a l'altar serveix de l'altar ha de viure
  1147. Qui a l'amo no pot pegar, pega an es ca
  1148. Qui a poc està avesat, amb poc s'acontenta
  1149. Qui al cel escup s'escup a sa cara
  1150. Qui amb espasa mata d'espasa té de morir
  1151. Qui barata, el cap se grata
  1152. Qui bé està que no es mogui
  1153. Qui bé ferma, bé desferma
  1154. Qui canta els seus mals espanta
  1155. Qui canta a la taula i balla al llit no té el seny gaire complet
  1156. Qui cara veu, cara honra
  1157. Qui compra i ment, a sa bossa ho sent
  1158. Qui compra lo superflu, prest ven lo necessari
  1159. Qui de Déu fuig debades corre
  1160. Qui deu i paga de lo seu viu
  1161. Qui dia passa, any empeny
  1162. Qui diu lo que vol ha de sentir lo que no vol
  1163. Qui diu mal de s'ase, aquell el compra
  1164. Qui diu que ja sap massa, té el cap de carbassa
  1165. Qui dóna als sants, no pensa donar-ho a tants
  1166. Qui dóna lo que té no està obligat a més
  1167. Qui el d'altre ha de cuidar, ja té prou amb que bregar
  1168. Qui en fa massa, també n'és
  1169. Qui en vol, hi va; i qui no en vol, hi envia
  1170. Qui endavant no mira, endarrere cau
  1171. Qui és amo, governa
  1172. Qui es casa per interès ja ho dirà després
  1173. Qui es cuida bé, té ganes de viure
  1174. Qui es fica al llit amb nens petits, es lleva amb el cul mullat
  1175. Qui es lleva de matí, seu allà on vol
  1176. Qui es menja la carn, que rosegui els ossos
  1177. Qui és sabater que faça sabates
  1178. Qui es vol casar, molt s'hi ha de pensar
  1179. Qui escolta el seu mal sent
  1180. Qui espera es desespera
  1181. Qui et vol bé et farà plorar
  1182. Qui fa el que pot, no està obligat a més
  1183. Qui fa els plats es queda el plat pitjor
  1184. Qui fa majordom a l'ase, perd la fama i perd la casa
  1185. Qui fa mal en despoblat, també ho farà vagi o no acompanyat
  1186. Qui fa un cove fa un cistell
  1187. Qui grata on li pru, no fa agravi a ningú
  1188. Qui guarda quan té, menja quan vol
  1189. Qui ha fet avui, farà demà
  1190. Qui jeu de cap a sol ixent, s'emmalalteix
  1191. Qui la copia, la caga
  1192. Qui la fa, la paga
  1193. Qui les cerca les troba
  1194. Qui lleva d'ocasió, lleva de pecat
  1195. Qui menys procura, alcança millor
  1196. Qui merda encovona, merda desencovona
  1197. Qui més ha de callar, més enraona
  1198. Qui més hi fa més hi perd
  1199. Qui molt abraça, poc estreny
  1200. Qui molt s'acota es cul mostra
  1201. Qui molt viu, molt veu
  1202. Qui no és agraït, és un malparit
  1203. Qui no està acostumat a dur bragues, quan les du se les (o tot se) concaga
  1204. Qui no et coneix, que et compri
  1205. Qui no fa nuu, es punt perd
  1206. Qui no fa quan pot, no fa quan vol
  1207. Qui no menja per haver menjat no va errat
  1208. Qui no menja per Sant Joan, o és boig o no té pa
  1209. Qui no plora, no mama
  1210. Qui no s'arrisca, no pisca
  1211. Qui no s'ha de morir, tot ho passa (o l'aigua el cura)
  1212. Qui no sap a Déu pregar que (se'n) vagi per la mar
  1213. Qui no sap fer les coses no les sap manar
  1214. Qui no té cap (o bon cap) que tengui (bones) cames
  1215. Qui no té diners no té amics
  1216. Qui no té pa, moltes se'n pensa
  1217. Qui no té pa, que no crie ca
  1218. Qui no té res atesorat, no té por de ser robat
  1219. Qui no té tall rosega els ossos
  1220. Qui no vulgui pols, que no vagi a l'era
  1221. Qui oli remena, els dits se n'unta
  1222. Qui paga bé, crèdit té
  1223. Qui paga lo que deu, fa cabal per son hereu
  1224. Qui peca en la joventut, perd per sempre la salut
  1225. Qui pel maig menja sardina per l'agost troba l'espina
  1226. Qui pel setembre no va ben arropat, ja cal que tremoli
  1227. Qui per si no té cervell, com pot donar bon consell?
  1228. Qui per tot dia fa bonic, o és molt pobre o és molt ric
  1229. Qui perd lo seu, perd lo seny
  1230. Qui persevera, «alcança»
  1231. Qui pica primer, pica dos cops
  1232. Qui plet vol armar ha de menester tres sacs; sac de paciència, sac de papers i sac de doblers
  1233. Qui pot el més també pot el menys
  1234. Qui pren, son cor ven
  1235. Qui primer és al molí, primer mol
  1236. Qui primer guanya després s'escanya
  1237. Qui renta el cap de l'ase (o del ruc, o del «burro»), perd lleixiu, temps i sabó
  1238. Qui rep i no dóna no és bona persona
  1239. Qui romp es vidre el paga
  1240. Qui s'ajunta amb un coix, coix i mig al cap de l'any
  1241. Qui s'enfada té dues feines: enfadar-se i desenfadar-se
  1242. Qui sembra en terra d'altri, perd es temps i sa llavor
  1243. Qui sembra vents, recull tempestats
  1244. Qui serà amic del pobret, en el cel tindrà gran dret
  1245. Qui t'avisa no et vol mal
  1246. Qui t'estima s'arrima
  1247. Qui tant tira (o tiba), fa dos caps
  1248. Qui té art va a qualsevol part
  1249. Qui té boca s'equivoca i qui té nas es moca
  1250. Qui té coa de palla se l'encén (o tot sol se l'encén)
  1251. Qui té el cor fort, en son mal pren conhort
  1252. Qui té es cul llogat, no seu allà on vol (o quan vol, o com vol)
  1253. Qui té mal de cap que se'l passi
  1254. Qui té mossos i no els veu, es fa pobre i no s'ho creu
  1255. Qui té roba, aviat és vestit
  1256. Qui té sàlvia en son hort, un remei gran té molt prop
  1257. Qui té tions fa estelles; qui té socs fa ascles
  1258. Qui té traça manual no pot patir gana
  1259. Qui temps espera, temps li falta
  1260. Qui tingui força al braç que cavi pel març
  1261. Qui tingui orelles que hi senti
  1262. Qui tot ho vol, tot ho perd
  1263. Qui tot sol s'aconsella, tot sol se'n penedeix
  1264. Qui treu el cap d'un lloc brut, sempre put
  1265. Qui treu i no hi met, al capdavall se'n va tot dret
  1266. Qui tria massa, tria malament (o s'emporta la pitjor part)
  1267. Qui va a Lleó perd son silló
  1268. Qui va molt espellifat, no està molt espellifat
  1269. Qui vindrà darrera carregarà amb els neulers
  1270. Qui vol mal en es vesí, li posa per nom Rampí
  1271. Qui vol peix que es mulli el cul
  1272. Qui vol viure de tot s'ha d'enriure
  1273. Qui xerra paga
  1274. Raons de marit i muller, de la porta al carrer
  1275. Rectificar és de savis
  1276. Regals ablaneixen roques
  1277. Repara que la lloança, poc es dóna a qui ens avança
  1278. Res esperis mai de mal, quan un home és molt formal
  1279. Resar, prometre molt, i atènyer poc (o donar res)
  1280. Respon sempre amb gran prudència a qui li falta la ciència
  1281. Rient, rient, bat es cul a sa gent
  1282. Riurà bé qui riurà darrer
  1283. Robar a lladres no és pecat
  1284. Roda el món i torna al Born
  1285. S'abundància mata sa fam
  1286. S'aigua bullida allarga sa vida
  1287. S'aigua corrent no mata sa gent
  1288. S'arbre, quan és tendre, és bo de doblegar
  1289. S'atrapa més aviat un mentider que un coix
  1290. S'espina quan neix ja pica
  1291. S'obra (fer-la), de lo que sobra
  1292. S'operació ha anat bé, però madona és morta
  1293. S'ovella més dolenta caga dins sa ferrada
  1294. Sa baratia és carestia
  1295. Sa corda sempre es romp per allà on és més flaca
  1296. Sa creu en els pits i el diable en els dits
  1297. Sa llet surt dels mossos i no dels ossos
  1298. Sa netedat és mitja vida
  1299. Sa pobresa no és vilesa
  1300. Sac buit no s'aguanta dret
  1301. Sant Andreu porta la vetlla i Sant Josep se l'emporta
  1302. Sant Anton treu la boira del món
  1303. Sant Francesc porta les vetlles, i Sant Josep se les entorna
  1304. Sant Joan arribat, la primavera ha passat
  1305. Sant Joan l'escurça i el Nen Jesús l'allarga
  1306. Santa Creu, el tres de maig la trobareu
  1307. Secret d'un és d'un, de dos és d'onze, i de tres és de cent onze
  1308. Secret de tres no és bo per res
  1309. Sega avallet si vols collir palla i gra
  1310. Segons el guany fes la despesa
  1311. Segons els sants, els encens
  1312. Segons la campana, la batallada
  1313. Segons lo vent, les veles
  1314. Sembra el julivert pel maig i tot l'any en tindràs
  1315. Sempre cols, amarguen
  1316. Sempre el meu és molt millor, perquè del meu jo en sóc l'autor
  1317. Sempre passa el més inesperat
  1318. Sempre són polits quinze anys
  1319. Serviu-me que de bons (o donys) vénc... i venia de casta d'ases
  1320. Ses coses clares i es xocolati espès
  1321. Ses gallines ponen pes bec
  1322. Ses grenyades duen vent
  1323. Ses mates tenen ulls i ses parets tenen orelles
  1324. Ses mosques van a sa mel
  1325. Ses penes no maten, però estropegen
  1326. Si a qui deus no pots pagar, humilment li has de parlar
  1327. Si a vint no guanyes i a quaranta no tens, pren una senalla i cerca fems
  1328. Si al cel no em volen, a l'infern em preguen
  1329. Si alabes molt ta muller, seràs tingut per grosser
  1330. Si avui ets molt ric, i tens pobres parents, no oblidis que tenen molt grosses les dents
  1331. Si camines per mal lloc, creu-me, passa a poc a poc
  1332. Si compres res a censal, no en paguis més del que val
  1333. Si del dot de ta muller refies, seràs grosser
  1334. Si el cel cau, a tots mos agafarà davall
  1335. Si el guardià juga a cartes, què faran els altres frares?
  1336. Si el març no marceja, l'abril abrileja
  1337. Si el pare és músic el fill és ballador
  1338. Si el setembre no té fruita, l'agost s'emporta la culpa
  1339. Si els vells fan de gaiters, què faran joves solters?
  1340. Si en ta casa vols repòs, ni prometis al que és pobre, ni deguis al poderós
  1341. Si en vols se va morir de fam
  1342. Si et fa mal el cap, unta't el cul d'oli
  1343. Si et piquen els ulls o el nas, amb el colze te'ls fregaràs
  1344. Si ets maça, feriràs; si ets enclusa, sofriràs
  1345. Si fortuna no dóna talent ni delit, mai falta qui en tingui de sobres per al ric
  1346. Si has de prendre bons consells, pren-los de dona i varó; d'ella d'instint serà i bo, per reflexió, serà el d'ell
  1347. Si has de prendre consell, pren-lo sempre d'home vell
  1348. Si la Candelera plora, es fred és fora; si la Candelera riu, lluny és s'estiu
  1349. Si la dona ho vol, Janot, no et cal fer lo borinot
  1350. Si li'n doneu com el dit, se n'agafarà com la mà
  1351. Si molts caps reclama el manicomi, més cors els crida l'hospital
  1352. Si no és veritat, és ben trobat
  1353. Si no vols caldo, dues tasses
  1354. Si no vols pregar en va, porta el barret a la mà
  1355. Si no vols que ho sapin, no ho diguis a ningú
  1356. Si no vols ser enganyat, tracta amb or de bon quirat
  1357. Si pel novembre trona, la collita serà bona
  1358. Si plou per la Concepció, plou per Carnestoltes, per Setmana Santa i per Resurrecció
  1359. Si s'enveja fos tinya, molts caps haurien de menester barret
  1360. Si sa bèstia no té set, belles ganes de xiular
  1361. Si saps un necessitat, socórre'l ben aviat
  1362. Si surt amb barba serà sant Antoni i si surt amb cua, serà el dimoni
  1363. Si ta muller té bon cap, tu passaràs per tot cap
  1364. Si tens filles per casar, del sol de març les has de guardar
  1365. Si terres tens prop de riu, no hi deixis de fer plantiu
  1366. Si tothom fos endeví, ningú seria mesquí
  1367. Si vols arribar a dalt com un jove, puja les escales com un vell
  1368. Si vols bons naps, pel juliol sembrats
  1369. Si vols enganyar al marxant, posa-li la ganància per davant
  1370. Si vols ésser honrat, vés-te'n de sa terra (a) on ets nat
  1371. Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit
  1372. Si vols fer fortuna, no miris tant la lluna
  1373. Si vols mal a ton plaer, vés per mar o pren muller
  1374. Si vols perdre un amic, deixa-li diners
  1375. Si vols ser apreciat has de fer-te desitjat
  1376. Si vols ser ben casat, casa't en (o pel) veïnat
  1377. Si vols ser Papa (o Pare Sant), fica-t'ho (o posa-t'ho) al cap (o a la testa)
  1378. Si vols ull sa, lliga't la mà
  1379. Si vols viure bé tot l'any, escurça els gastos, no el guany
  1380. Sigues franc i net de cor, tracta a tothom amb amor
  1381. Som al ball i hem de ballar
  1382. Sopa poc i envelliràs
  1383. Sou bo d'or, es torna malla en butxaca foradada
  1384. T'aconsella l'experiència que amb molts homes no tinguis paria ni avinença
  1385. Tal amo, tal criat
  1386. Tal dia farà un any
  1387. Tant com en plou, el vent n'eixuga
  1388. Tant d'anar el càntir a la font, arriba un dia que es romp
  1389. Tant diràs que em faràs riure
  1390. Tant donaràs an en Pere que li hauràs d'anar darrera
  1391. Tant es bé com es mal a sa cara surten
  1392. Tant és sabó com fil negre, tot és per a sa roba
  1393. Tant fa un qui no en sap, com un qui no hi veu
  1394. Tant guanyat i tant tingut, tant gastat i tant perdut
  1395. Tant me fa barral com ampolla
  1396. Tant profit te faça com los perdigons a les guatlles
  1397. Tant punxen al bou, que a la darreria es mou
  1398. Tant put un all com cent cabeces
  1399. Tant se val barretina vermella, com vermella barretina
  1400. Tantes boques, tantes coques
  1401. Tantes hores, tants remeis
  1402. Tants caps, tants barrets
  1403. Tardor serena, hivern ventós, tardor ventosa, hivern serè
  1404. Temps de repòs, temps d'obrar; quan hauràs temps, no el deixis anar
  1405. Terra negra fa bon blat
  1406. Tinc present que molt val donar-li al «ganao» sal
  1407. Toca a festa que l'ase és mort
  1408. Tocant-li un punt que no sap, l'ignorant ensenya el cap
  1409. Tornar favors per agravis, negocien els homes savis
  1410. Tot bon català té fred després de sopar (o de dinar)
  1411. Tot el bé de Déu ve
  1412. Tot el que veu endevina
  1413. Tot fa servei una vegada a l'any
  1414. Tot forat té el seu pedaç
  1415. Tot ho vol, sac i peres
  1416. Tot just ha sortit de l'ou, i ja es pensa que és un bou
  1417. Tot lo bo dura poc
  1418. Tot se logra de bones en bones
  1419. Tot té en el món sa cara lletja
  1420. Tot té lo seu contrari
  1421. Tot va bé si acaba bé
  1422. Totes les masses piquen
  1423. Totes ses misses surten de la sagristia
  1424. Tothom en té una menys jo que en tinc dues
  1425. Tothom hi és criat i molts pocs en són triats
  1426. Tothom tira aigua al seu molí
  1427. Tothom veu la cosa segons la ullera que es posa
  1428. Tots al sac i el sac en terra
  1429. Tots els camins porten a Roma
  1430. Tots els començaments són dolents
  1431. Tots els extrems són dolents
  1432. Tots som d'un ventre i no som d'un «temple»
  1433. Treball dóna llibertat; sempre que puguis ser amo, no vulguis mai ser criat
  1434. Trenta dies té el novembre, i l'abril, juny i setembre; tots els altres trenta-un i el febrer vint-i-vuit
  1435. Tres són curtes i quatre són llargues
  1436. Treure profit de l'embolic
  1437. Tururut, qui gemega ja ha rebut
  1438. Ulls verds, ulls de rei
  1439. Un bastó tort fa anar dret
  1440. Un bon català, et farà d'una pedra un pa
  1441. Un cap de neci és caixa de correu; tot ho rep, res es queda i ho envia a tot arreu
  1442. Un clau en treu un altre
  1443. Un cop fet, ja està fet
  1444. Un cor i un camí segueix el savi
  1445. Un gra no omple graner però ajuda al companyer
  1446. Un gust no amarga a ningú
  1447. Un neci semblarà orat, si amb savis vol alternar
  1448. Un previngut val per dos
  1449. Un rellotge, una guiterra i un hortal, són sa ruïna per a un (o d'un) menestral
  1450. Un remei per amarg que sia, sempre és remei
  1451. Un son en duu un altre
  1452. Un tonto no és bon marxant
  1453. Un ull al gat i l'altre al plat
  1454. Un vestit tinc a França, i aquí em moro de fred
  1455. Una bona cara, sempre és un bon dot
  1456. Una cosa és dir i una altra fer
  1457. Una cosa no treu l'altra
  1458. Una desgràcia mai no ve sola
  1459. Una dona fa i desfà una casa
  1460. Una flor no fa estiu
  1461. Una mica al cor es fica
  1462. Una neuada és una femada
  1463. Una poma podrida en fa podrir d'altres
  1464. Una pregunta mereix una resposta
  1465. Uns tenen la fama i els altres carden la llana
  1466. Val més boig conegut que savi per conèixer
  1467. Val més callar
  1468. Val més deixar-ne un gran tros; abans de perdre-ho tot
  1469. Val més enveja (o que et tenguin enveja), que pietat
  1470. Val més estar en es cul d'un ferrer, que en es costat d'un sabater
  1471. Val més evitar que curar
  1472. Val més fiar-se dels ulls que de les orelles
  1473. Val més molt que poc
  1474. Val més no tocar-ho
  1475. Val més or que no pesa
  1476. Val més ser cap d'arengada que cua de lluç
  1477. Val més tenir que penedir
  1478. Val més un mort que molts de ferits
  1479. Val més una mica que gens
  1480. Val més viure content i enganyat
  1481. Van lleis (o van les lleis), conforme volen els reis
  1482. Vedella manyaga de totes mama
  1483. Vell, i boig
  1484. Vent marçal, fort temporal
  1485. Vés amb els bons i seràs un d'ells
  1486. Vés-te'n, Anton, que el qui resta ja es compon
  1487. Vesteix un bastó i semblarà un senyor
  1488. Vet aquí sant Roc i el gos
  1489. Veure la palla en els ulls dels altres i no veure la biga en els seus
  1490. Vilà i vil entreteniment, és dir mal del que està absent
  1491. Vingui el que sempre és bo, faci fred, faci calor
  1492. Vista llarga i llengua curta
  1493. Vol donar consell i la casa li cau
  1494. Vol i dol
  1495. Voler és poder
  1496. Vuits i nous, i cartes que no lliguen

7 comentaris:

Dwalhin ha dit...

Molt bona deina, però encara en falten...

Qui està de pega amb els collons ensopega (o qui es degraciat amb els collons entrompessa)
És lo mateix treballar que fer feina
Tant tarant, tant tarantena, així va la paga així la faena
Per estar dret, sentat, per estar sentat, agitat i per estar agitat, millor dormint
...

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Moltes gràcies, Dwalhin. Vaig iniciar aquest refranyer el 2007 i vaig arribar als gairebé 1.500 refranys, que ja em va semblar una xifra considerable.

Ara estic fent feina sobretot a la nova eina, la Paremiologia catalana comparada digital (PCCD): https://pccd.dites.cat/

No hi ha només refranys i no hi ha només refranys amb equivalent en castellà. Veuràs que hi ha moltíssima més informació i molt més organitzada.

ElPajas43 ha dit...

Qui no té faena, Déu li´n dóna .

Falta ese , no lo encuentro y lo necesito rapido porque es un trabajo para mañana. me podrias decir que significa porfavor?

Pau Picornell ha dit...

Senyals al cel. Desastres a la terra.

Unknown ha dit...

No trobo i m'ha agradaria saber:
Els febles busquen venganza i els forta???

Unknown ha dit...

M'agradaria saber que vol dir el refrany "A casa que no hi ha pa, pel juliol hi ha fred"

nuria ha dit...

Plou