A qui no parla, Déu no l'ou

Variants i sinònims:

• A qui no parla, Déu no l'ou (BALBASTRE 1977)
  
• Boca que no parla, Déu no l'ou (SAURA 1884) - (PONS LLUCH 1993)
• Callant no s'arriba enlloc (BALBASTRE 1977)

Equivalents:

• A quien no habla, no le oye Dios [ES] (SAURA 1884)
  
• Boca que no habla, Dios no la oye [ES] (PONS LLUCH 1993)
• Quien no llora, no mama [ES] (BALBASTRE 1977)

Explicació: Expressa la necessitat de l'oració (PONS LLUCH 1993).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».